dimarts, de juny 08, 2010

Perquè no fet vaga (però si que m'he mobilitzat)

Avui no he fet vaga. Ha estat una decisió meditada, reflexionada i acabada de consolidar amb la resta de companys i companyes del Consell Comarcal de l'Alt Camp. Considero que la vaga d'aquest 8 de juny entrava en el pack de mesures de Zapatero per reduir el dèficit públic. Era una vaga assumida pel govern espanyol. Un peatge per tirar endavant el seu pla. Ho sento, però crec que valgués la pena perdre el sou d'un dia, tal com estan les coses.

Però no fer vaga no vol dir no fer sentir la nostra ve contra unes mesures injustes d'un govern que té una trajectòria calamitosa des de fa mesos. Una vintena de treballadors si treballadores del Consell Comarcal ens hem vestit de negre i hem sortit al carrer aprofitant la mitja hora que tenim per esmorzar i hem celebrat el Nadal amb la resta de ciutadania de Valls. Ho hem fet perquè la paga extra de Nadal ens pot quedar reduïda fins un 46%, a més de la reducció d'un 5% de mitjana en la nòmina mensual. Hem repartit informació sobre aquestes afectacions dels nostres salaris. Hem buscat l'impacte, la novetat, moure consciències. No es tracta d'això?

Una sensació que em queda després d'aquesta jornada és la confusió. Confusió amb les xifres de seguiment de la vaga, que van de l'11% que manté el govern al 75% dels sindicats. La història de sempre, que més que fer riure ja fa pena. Confusió la que té la majoria de ciutadania amb els treballadors públics. Hi ha funcionaris, però la majoria no ho són. Feina per tota la vida? Gran part som eventuals o interins. Bons sous? Hi ha molts treballadors públics mil·leuristes (o menys). I cal tenir en compte que els qui tenen plaça fixa han hagut de passar un procés selectiu, sovint molt dur. Hi ha a qui li interessa enfrontar treballadors públics amb els de les empreses privades. I ho estan aconseguint. Potser que reflexionem una mica.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jordi

Cal que et digui que et digui que estic d’acord amb les teves apreciacions, jo tampoc he fet vaga i a les raons afegiria la manca de credibilitat dels Sindicats que han esdevingut partits 2

Aquestos darrers dies he sentit comentaris en vers els funcionaris, col·lectiu del que formo part. Aquestos comentaris (una barreja de enveja i despreci a la vegada) han esdevingut, una desqualificació general del col·lectiu.

Vull aclarir alguns punts:

- Segons consta a la nostra declaració d’Hisenda som : empleats per compte aliè en el meu cas la Generalitat Catalunya

- Hi vaig accedir mitjançant unes oposicions i passant desprès per dos concursos de trasllats l’un de forços i l’altre de voluntari, per accedir a la meva plaça Cal dir que el cas de la nostra promoció vàrem passar fins i tot una oposició per accedir a la administració de manera interina

- I desprès de més de 20 anys de servei cobro al voltant d’uns mil euros al mes.

Be,

Sembla que tothom està d’acord ens que als funcionaris se’ns rebaixi el sou en un tant per cent, i alguns fins i tot demanen que sen’s pugui acomiadar

- ¿ es que en la època de vaques grasses el govern fa un repartiment de dividents amb mi? NO
- ¿ Tothom està disposat a donar-me quelcom dels seus ingressos, quan aquestos sobrepassin el que cobra cada mes ? HO DUBTO
- ¿ Hi ha algun membre de professions liberals com advocat o d’altres que estiguin disposats a fer-ho ? HO DUBTO

Segueix ................

Anònim ha dit...

Ve de l'anterior .............

Suposem que un veí meu es del ram de la construcció cobrant un sou normal fins a l’hora del boom urbanístic que ha passat a duplicar el seu sou a base de fer hores . La qual cosa li ha facilitat poder invertir i comprar un pis o fins i tot una segona residència . Ara esta a l’atur, “però no oblideu que jo col·laboro per tal de que pugui cobrar el subsidi d’atur (se’m descompta a la nòmina) malgrat que jo no el cobraré mai. Ara es tracta de que em rebaixi el sou per compartir-lo amb ell. Bé ¿estarà ell disposat a cedir-me un dels pisos i així poder-me treure de sobre la meva hipoteca de la meva única vivenda?. Tant disposat com jo a cedir-li un tant per cent del meu sou.

Molta gent critica que pretenguem viure sense la incertesa laboral que acompanya a d’altres ciutadans. Els que som funcionaris sabem que ser funcionari es ben poca cosa, i aspirar a ben poc materialment, mai serem rics, però hem optat per a la estabilitat de la feina recurs al qual tothom pot aspirar aprovant unes oposicions. Es al que jo he aspirat “guanyar poc i viure tranquil” és el meu dret, dret que m’he guanyat

Els meus fills hauran de treballar i guanyar-s’ho més que d’altres per venir de família més humil. En quin dret es creu la gent per dir que els meus fills han de viure amb un tant per cent menys del meu sou.

També m’agradaria dir que donada la meva feina declaro el cent per cent del que guanyo cosa que no tothom pot dir ,o em direu que no hi ha economia submergida.

Tant com qualsevol ciutadà contribueixo a les arques de l’estat o fins hi tot a pagar-me part del meu sou.

La nostra professió es tan digna pel país, fins i tot més important que d’altres. Que passaria si els companys de la Sanitat,
l’Ensenyament, o els Mossos o la Policia Local no anessin a la feina?

Permeteu-me que et posi un altre exemple.

Proveu a trucar un llauner o un electricista, per exemple un 24 o un 31 de desembre de matinada
Algún dels dos vindrà a casa teva ?
Si venen quan et cobraran ?

Et faran factura o et cobraran en negre ?

On pasara el següent :

I si en vols un, el primer dia laborable t’hauras de buscar la vida pagant les reparacions a preu d’or

T'explicaré que passarà si truques per que tens un accident amb cotxe el 24 o el 31 de desembre de matinada desprès de venir d’una festa de nadal o de cap d’any.

Apareixeran els Mossos , els serveis d’emergència, l’ambulància tots ells funcionaris i que treballen 24 hores al dia sense importar el dia de l’any. Et portaran a un hospital públic i t’atendran celadors/res, infremeres/ers , tèncis/ques, metges/ses...... tots ells funcionaris. Si vas al quiròfan les netejadores netejadors el tindran net per vostè. Sap vostè la misèria que cobraran els metges que l’atendran, i sense cobrar en negre .


Sento l'extensió del comentari X.

Anònim ha dit...

Jordi:
Permeteix-me que aprofiti el teu blogg per a felicitar a l'anònim de les 9:23 i següent, crec que fa una explicació clara, exhaustiva i real de la situació.
Un funcionari de l'Estat amb oposicions.