dimarts, de juny 29, 2010

Primers apunts sobre l’escapçada estatutària

Més d’un dia després que es donés a conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya continuo intentant rebre com més imputs millor –de l’interior del pais i des de fora- per poder avaluar la situació i intuir cap a on poden evolucionar els esdeveniments. Fins ara tot el que ha passat ha estat molt previsible. Les forces catalanes han reaccionat seguint el manual i des de Madrid els posicionaments també han estat altament previsibles. El que m’ha sorprès una mica és la celeritat a convocar una manifestació unitària, que serà el 10 de juliol. Perà amb les manifestacions sempre he estat molt escèptic i l’exemple més clar és la del ‘Dret a decidir’ fa dos anys i mig.

El que està clar són els fets: un tribunal deslegitimat i desacreditat ha retallat un Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Els dos partits majoritaris espanyols han donat com a bona la sentència –amb altes dosis de partidisme- i ara ens toca als catalans i catalanes moure peça. Amb aquesta sentència s’ha trencat el pacte de la transició entre Catalunya i Espanya i ens hem de replantejar el futur del nostre país perquè a l’Estat espanyol no hi cabem. Davant el fracàs de l’encaix autonòmic el nou horitzó ha de ser la creació d’un estat propi. Ens cal, però, valentia i, sobretot lideratge. El que està clar és que aquesta sentència ha generat unas quants milers d’independentistes més.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

¡VERGONYA CAVALLERS VERGONYA !

Estic avergonyit dels meus polítics. Si us plau feu-me canviar d’idea.

Quatre anys esperant sentència i no saben que fer a part de treure'ns a passejar el 10 de juliol. Que més cal polítics, per reaccionar. Poseu-hi collons, ara mateix al parlament hi pot haver una majoria per proclamar una declaració unilateral d'independència. Espero i desitjo que sigueu dignes del poble de Catalunya. Ja ho diu l’Alfonso Guerra “ molt soroll i res més “ ens tenen la mida presa.

Diuen que Francesc Macià desprès d’acceptar que la república catalana esdevenis la Generalitat de Catalunya va dir : “ Avui és el dia més trist de la meva vida “ Josep Tarradellas explica en una entrevista que el sentit de la frase era, que la tristor era deguda a que el poble de Catalunya havia acceptat la degradació de la República Catalana amb resignació i sense cap protesta , i pensant en que no li haguera fet costat si s’hagués mantingut en la República Catalana. Aquesta vegada amics que la prudència i la curtesa de mires partidista no ens faci traïdors.

Torno a demanar una candidatura única independentista. Ara és el moment. Demano que part de CiU , ERC, CUP, Rcat. ........ renunciin a presentar-se a favor d’aquesta candidatura conjunta. Demana als partits catalans que no donin la culpa a Madrid, i ens donin la paraula mitjançant aquesta candidatura per pronunciar-nos a favor de la independència , i si és així anant a una declaració unilateral del Parlament de Catalunya i convocatòria de un referendum.

A tots plegats: FETS I NO PARAULES.

Anònim ha dit...

Continuant aquest primer comentari et recomano llegir aquest article de "libertat Digital"

Spain is not Catalonia,Pablo Molina

http://www.libertaddigital.com/opinion/pablo-molina/spain-is-not-catalonia-55411/

"Desde ayer, muchos españoles apoyamos entusiásticamente el proyecto soberanista catalán. Más bien el propósito independentista español, pues en la tesitura actual lo más apropiado es que España se independice de Cataluña y así todos contentos"

SI "SEÑOR" TOTS CONTENTS, no defalliu i feu-nos feliç@s X.