La vaga que va viure el sector públic fa un parell de setmanes a causa de la reducció de salaris per part del govern espanyol hauria de ser una oportunitat per reflexionar sobre l’administració al nostre país i la necessitat de canvis profunds en el seu funcionament. La paraula funcionari continua tenint moltes connotacions negatives. És una barreja d’experiències negatives, tòpics i una certa enveja. Tenir feina assegurada per a tota la vida és actualment un privilegi a què molts i moltes aspiren. Només cal veure l’assistència massiva a les proves per a places en les diferents administracions.L’administració ofereix des de sempre una seguretat laboral que pot semblar a priori antitètica a la motivació i el rendiment en el lloc de treball. Perdre aquest lloc de treball és gairebé impossible ja se sigui funcionari o personal laboral fix. No hem d’oblidar, però, que en el sector públic hi ha uns alts percentatges d’eventualitat i de sous que mileuristes o fins i tot per sota.
L’administració local ha vist com en les darreres dues dècades les seves plantilles augmentaven de forma exponencial en poblacions com Torredembarra. La raó ha estat el creixement de la població, però no és cap secret que molts ajuntaments s’han convertit en agències de col•locació per a les pràctiques més descarades del clientalisme i de generació de vot captiu. El solapament de funcions, duplicitat de càrrecs i altres situacions que es repeteixen massa sovint s’haurien d’eliminar.
Un dels grans problemes que la darrera dècada ha tingut Torredembarra, que no ha estat una excepció en aquest procés, han estat els canvis continus d’alcaldes i equips de govern, amb les conseqüents reestructuracions de l’organització de l’Ajuntament. Aquesta manca d’estabilitat ha estat negativa perquè no s’han consolidat uns equips de treball i unes sinèrgies que només s’aconsegueixen amb una necessària continuïtat.
Hi ha un relat àmpliament estès que diu que a l’Ajuntament de Torredembarra certs treballadors manen molt i fins i tot arriben a fer la vida impossible als regidors. Alguns d’aquests regidors m’ho han admès en privat. És com si a Torredembarra es reproduïssin aquells patrons que veiem en la fabulosa sèrie de la BBC Sí, ministre, on els funcionaris veuen passar els polítics i intenten portar-los per on ells volen i posar-los-ho tot mena de traves.
Aquesta estabilitat política que portaria a una estabilitat organitzativa és ara per ara una utopia al nostre Ajuntament. Aquest darrer tram de mandat està sent molt llarg, amb els diferents partits atrinxerats en les seves posicions de govern i oposició, excepte algun que es mou en la terra de ningú. L’Ajuntament de Torredembarra hauria de fer, com la resta d’administracions públiques del nostre país, una aposta decidida per l’eficiència, enterrant vicis i conductes adquirides des de fa anys. I això no té res a veure amb el partit o partits polítics que manin al consistori. Per què l’administració pública no es pot regir amb els mateixos criteris que una empresa? No és l’Ajuntament l’empresa més gran del nostre municipi?
Publicat al número de juny del Diari de la Torre
1 comentari:
En resposta a la teva pregunta. La meva resposta ras i curt es si.
Abans he de seguir he de dir que soc funcionari , de carrera. Es a dir dels que han passat oposicions per accedir a la administració, concurs de trasllat forços (per accedir a la plaça i la població triada) i un darrer concurs de trasllat voluntari , al cap de dos anys per confirmar, si és possible, es a dir si ningú te més puntuació i mèrits la plaça que he escollit , que esdevé en propietat. Ho especifico per que aquestos dies veig que la gent es fa un embolic amb: contractats, laborals indefinits, càrrecs polítics, assessors, coordinadors ....... Queda clar que de cap manera aquesta gent son funcionaris de carrera, encara que ni hagi alguns que entrin al cos per la porta de darrera creant-se places ad-hoc per a ells, per pagar favors polítics. He de dir que fins i tot alguns funcionaris ens fem un embolic, per cert la manera més fàcil per distingir els funcionaris dels que no ho son, és que els que no ho som tenen els sous més elevats, en alguns casos proporcionals a la seva ineficàcia de gestió, amb això aquestos coincideixen amb els polítics.
He de dir que com en totes les professions hi ha bons professionals i incompetents el que passa és que a l’administració pública és veuen més per que tenim la conciència de que el sou el paguem entre tots (inclosos els funcionaris). La recepta per a mi es ben senzilla. Una professionalització de l’administració pública amb una avaluació dels funcionaris. Però per això caldria que la administració fos totalment professional des del secretari del conseller en avall, es a dir que tots optin al càrrec mitjançant oposició i concurs de mèrits. Amb quin criteri pot avaluar a un funcionari un càrrec polític que ha entrat per afinitats polítiques a l’administració. Parles de la sèrie “Si,Ministre” és un exemple portat a l’extrem de la professionalització de l’administració pública. Això faria que els funcionaris estessin motivats, amb possibilitat d’ascens si el mèrits així ho acrediten. Funcionaris preparats amb cursets etc..... Se sentirien part d’una administració eficaç i no com ara una administració cortocircuitada per polítics.
No se si et dono resposta del tot a la teva pregunta.X
Publica un comentari a l'entrada