Un ritual in crescendo es repeteix cada dia que juga la selecció espanyola de futbol un partit del Mundial. Bars i cases particulars omplint-se d'aficionats a La Roja que celebren els gols amb una passió desfermada i una part d'aquests surten a celebrar les victòries amb crits, cops de clàxon i petards. Els qui no sentim la selecció espanyola com a pròpia i fins i tot desitgem que guanyin els seus adversaris ens pot preocupar aquesta explosió d'espanyolisme, que ja vam viure durant l'Eurocopa del 2008, i més en un moment tan transcendent per la nostra nació com el que estem vivint.Doncs no ens hauria de preocupar tant. La passió per la selecció estatal de futbol no és símptoma d'un sentiment creixent d'espanyolisme a Catalunya. Evidentment que hi ha una minoria dels seguidors deLa Roja que es senten molt espanyols i amb el futbol aprofiten per treure pit identitari, però la inmensa majoria es mou per un sentiment gregari. És exactament que el que ha passat amb el Barça aquesta darrers dos anys o amb el Real Madrid quan guanyava Lligues de campions. O el que succeeix amb la febre sobtada per la Fòrmula 1 d'uns anys ençà o per l'NBA des que Gasol ha fet les Amèriques.
L'ésser humà necessita sentir que forma part d'un grup i gaudir de la seva protecció. Però és que encara hi ha una cosa molt més important: a la gent li agrada guanyar i xulejar d'aqueses victòries. I amb la seleccó espanyola ho pot fer. I oblidar-se de la crisi per uns dies o setmanes. I costa aguantar aquesta onada i mantenir segons quines posicions. I més amb la feina impracable que estan fent la inmensa majoria dels mitjans de comunicació. Jo ho tinc clar. Diumenge vull que Holanda guanyi perquè és una selecció que cau bé i crec que el futbol li deu un títol mundial després de les derrotes a les finals del 74 i el 78 i grans generacions de futbolistes els vuitanta i els noaranta que a mi em van fer disfrutar: Van Basten, Gullit, Rijkaard, Bergkamp...
Però també em vull estalviar una nova exhibició d'espanyolisme. Encara que sigui majoritariament impostat. I també perquè la selecció espanyola actual és el Barça, per jugadors i per sistema, amb alguns retocs a la porteria i en certes posicions. És el gran engany del futbol de seleccions, que no és futbol sinó nacionalisme. Recordeu que ha passat amb les desfetes de França i Itàlia? Crisis a nivell estatal. Doncs ara sembla que la presidència espanyola de l'Unió Europea l'ha de salvar un títol fubolístic mundial. Com està el país!!!
2 comentaris:
Jordi ,
Estic d’acord parcialment amb tu , però no hem de menystenir que el futbol és política, i la política o la fas o te la fan. No he sentit mai la selecció dels espanyols com la meva. El sol fet de la seva existència ja impossibilita per llei (son els estats els que tenen el poder de les lleis) la existència de la meva “la catalana”. I tant sols per això ja la considero non grata. El missatge que em donen es ben clar, com en d’altres temes “ noi si no tens estat, no hi ha res a fer, ni seleccions, ni res de res .... Be missatge rebut.
Per cert com diuen els escocesos “ la meva selecció es la “catalana” , i qualsevol que jugui contra “espanya”. Independentment de la procedència del seus jugadors, ja que juguen com espanyols , com a mostra un boto la seva web unicament es pot consultar en espanyol. Per cert la del tribunal constitucional del espanyols, també es pot consultar en altres idiomes a part de l’espanyol , l’anglès i el francès.Com deia aquell filòsof, jo si que se idiomes, “ NO HASE FALTA DESIR NADA MAS”
Visca la “Koninklijke Nederlandse Voetbal Bond”
X.
Comparto parte de tu escrito, y para muestra un boton, el pasado miercoles antes del partido, un coche deportivo de color rojo, con una bandera de España (al menos era la constitucional) conducido por un individuo, al pasar a mi altura grito "Toma PSOE", te confieso que al principio no entendi nada, pero luego vas pensando y caes en la cuenta de que algunos aprovechan esta situación para sacar su sentimiento anti, anti todo lo que ellos no representan o creen representar.
Nunca he sido un seguidor de la roja, ni cuando la formaban jugadores mayoritariamente del Madrid ni ahora, pero como me gusta el futbol, he de reconocer que esta selección juega muy bien, y eso a la caverna mediatica (Que en el futbol tambien la hay) le duele.
Publica un comentari a l'entrada