dissabte, de juliol 09, 2011

Una plaga per aquest estiu

L’estiu és una bona època per llegir. Això diu el tòpic: la majoria de mortals tenim vacances en algun moment d’aquesta estació, ens emportem el llibre a la platja i l’embrutem de sorra o degustem la lectura refugiats de el calor que cada any sembla que ens castiga més o fruint de la fresca del vespre… Ja us hi trobeu? Jo també. Us recomanaré un llibre que vaig disfrutar molt la passada Setmana Santa, un altre periode de l’any que serveix per devorar algun títol o acabar-ne de rematar algun que la rutina diària no ens deixa acabar.

El llibre en qüestió és L’any de la plaga, de Marc Pastor, molt lloat per la crítica i els lectors. Això sempre és un perill perquè pot ocasionar grans decepcions. Amb L’any de la plaga no em va passar. És un llibre que em va atrapar. Primer amb l’atmosfera que crea l’autor, la d’un estiu molt calorós i en què comencen a passar coses estranyes. La trama està molt ben lligada i manté l’interès fins al final jugant amb la psicologia del lector.

Les referències cinèfiles del relat de Pastor són evidents i va coincidir la seva lectura amb l’emissió a TV3 de la pel·lícula Invasió, un remake de La invasió dels lladres de cossos, els mítics ultracossos. Però tot i els molts punts de contacte L’any de la plaga aconsegueix una originalitat, potser perquè se situa a la capital catalana i no als Estats Units, on sembla que sempre hi passi tot.

Aquí teniu la sinopsi del llibre:

El Víctor Negro és un treballador social que coordina l'atenció a gent gran sense gaires recursos. Fa uns mesos que l'ha deixat la nòvia, i encara no ho ha acabat de pair. Aquest mes d'agost que s'ha de quedar a Barcelona, una sèrie d'esdeveniments insòlits farà que comenci a desviar l'atenció dels drames personals. Els seus vells estan estranys, uns comenten que a les seves parelles els ha canviat la personalitat, d'altres han intentat suïcidar-se (i alguns ho han aconseguit). Passat l'estiu, ja res tornarà a ser com era abans. Una novel·la que conté ciència-ficció, terror, misteri, catàstrofes i una bella història d'amor.

Que us sembla el plantejament? Promet oi? No us diré més. Doncs llegiu-lo i disfruteu. Bé, podeu entrar al seu perfil de Facebook.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla vomitiu. Aquests tipus d'arguments em resulten veritablement patètics, aquesta combinació de gèneres...
Llegeix els clàssics, Salvat, i oblida't de la literatura "pret a porter"

jordi salvat ha dit...

Amic anònim,

Crec que és possible i fins i tot recomanable combinar els clàssics amb la literatura actual. I també és interessant barrejar gèneres. Per cert, m'ha fet gràcia això de literatura "pret a porter"...