Són gairebé 1.000 pàgines, però us he de confessar que no se m'ha fet llarg. És uns novel·la de novel·les, que va endavant i enrera de la convulsa història europea, viatjant per diferents països i oferint-nos diverses trames. Hi ha molt amor i molt de mal i dolor. Això és Jo confesso, la monumental obra de Jaume Cabré, una obra que me la van regalar els amics i que vaig començar a llegir el dia de Nadal. I amb un ritme constant he anat llegint fins que l'he acabat i m'he quedat amb aquella sensació d'haver llegit una de les obres imprescindibles de la literatura catalana, un clàssic prematur.Llegia fa unes setmanes que el llibre desprèn honor de Nobel. El prestigiós premi literari és una aspiració històrica de la la literatura catalana i m'atreviria a dir que Jaume Cabré ha presentat la candidatura definitiva. Amb el camí obert l'any 2007 amb la Fira del Llibre de Frankfurt i la traducció de la darrera obra de Cabré, Les veus del Pamano, a l'alemany i altres llengües, l'objectiu tan anhelat per la nostra literatura i el nostre país no és una utopia sinó una possibilitat real. Per si de cas, llegiu Jo confesso.
2 comentaris:
Jo, que sóc jovenet, m'estic llegint Les veus del Pamano primer, per atacar més endavant la gran obra d'aquest mestre. Vaig començar Jo confesso, però confeso que em vaig sentir massa immadur encara per afrontar-lo amb totes les garanties. Jaume Cabré és un escriptor colossal, i res ens faria més il·lusió que s'endugués el merescut Nobel per a la literatura catalana! Des del bloc http://superviventcatala.blogspot.com/. Salut!
Hola Víctor! Jo no sóc tan jove i tampoc no sé si l'he afrontat amb totes les garanties el "Jo confesso". Peò és d'aquelles novel·les que et fa pensar i notes que estàs davant d'una gran obra. Suposo que intentaré llegir més endavant algunes de les novel·les anteriors de Jaume Cabré. I espero que algun dia el poguem veure a Estocolm rebent el Nobel. Salut!
Publica un comentari a l'entrada