De quan arriben els idus de març

Vaig preguntar-li a en Toni Aira si Los idus de marzo podia ser metadona pels que tenim mono de The West Wing. Ooooooitant!, em va respondre. Una raó més per anar a veure aquesta pel·lícula dirigida per George Clooney. I un cop vista només puc que recomanar-vos fervorosament aquest film que ens permet endinsar-nos en els instints més baixos de la política. La trama és de les que t'enganxa fins el final i és apta també pels que no siguin malalts de la política.

A Los idus de marzo ens trobem amb un gran elenc d’actors. George Clooney -director-actor- encarna Mike Morris, un governador favorit en la nominació demòcrata i que es juga en les primàries d'Ohio rematar l'elecció o que el seu rival, un senador més veterà, Pullman, giri la truita. En Morris podem veure en alguns moments una mena d'Obama blanc. Paul Giamatti és el cervell de la campanya del senador Pullman mentre que Phillip Seymour Hoffman és l’homòleg en l’equip de Morris i té com a mà dreta Steve, el protagonista, un jove assessor polític interpretat per un actor en alça, Ryan Gossling.

La pel·lícula ens fa viure altre cop unes primàries americanes des de dins, amb tota la parafernàlia típica: sondejos, actes de campanya, delegats que ballen, cops d'efecte… i la relació amb la premsa. És en aquest aspecte on es veuen les diferències entre el nostre país i els Estats Units pel que fa la relació entre polítics i mitjans de comunicació, molt més punyents, que contrasta amb aquest gairebé servilisme previsible que caracteritzen les nostres campanyes electorals.

A la sortida del cinema, depenent de la capacitat de digestió del teu estómac, pots quedar una mica tocat, enfonsant en el pessimisme, després de les maniobres dels protagonistes. En el film es parla molt de lleialtat, un valor del qual en sóc molt partidari però que sovint escasseja, tot i que se'n pot trobar encara i de molt bona qualitat. El problema és que en política, com sabem els que hi hem tractat d'una o una altra manera, es conjuguen en excés verbs com conspirar i trair. De Brutus n'hi ha alguns en circulació i no cal ser Juli Cèsar per trobar-te l'esquena cosida de punyalades.

Aneu a veure Los idus de marzo i disfruteu d'una bona pellícula. I recordeu, sobretot, que la realitat sempre supera a la ficció.