Joan Ciuró Gatell: pintant des de la llibertat

El protagonista d'una de les primeres Torrencades, l'Antònio Sonsona, em va suggerir fer-ne una altra del seu company de quinta, en Joan Ciuró Gatell. Conec molt més el fill d'en Joan, en Gerard, però amb el seu pare hi havia parlat algun cop. Mai de pintura. Amb cinquanta-set anys de carrera, Ciuró Gatell -d'aquesta manera signa les seves creacions des de fa anys- ha pintat més 3.000 quadres i acumula una seixantena d’exposicions. La primera va ser l'any 1970 a la Caixa de Pensions de Torredembarra, conjuntament amb un altre pintor torrenc, el seu amic Nicolau Amate.

Amb en Joan Ciuró vam quedar una tarda de dilluns al seu estudi del carrer Ample. La porta estava oberta i se sentia un piano. Vaig travessar l'estudi, farcit de quadres de diferents tamanys i tècniques, i en la saleta del costat vaig trobar en Joan tocant el piano. Em va explicar que ell anava per músic però que als quinze anys va decidir-se per la seva altra passió, la pintura, i se'n va anar a estudiar a l'Escola d’Art de Tarragona. Em confessa que potser es va equivocar: "Tocant només quatre notes pots tocar la fibra. Davant d'una tela en blanc pots tardar hores, dies per poder emocionar algú i si ho aconsegueixes". El seu darrer contacte “seriós” amb la música va ser durant el servei militar, a la Banda d'Infanteria de Marina, tot i que, com vaig poder comprovar, continua tocant amb molta solvència el piano.

Música i pintura van molt lligats en el procés creatiu de Ciuró Gatell. M'explica que pinta sempre amb música de fons, ja sigui clàssica o moderna com Lluís Llach o Serrat. Ara que està jubilat acostuma a fer-ho pel matí durant tres o quatre hores, a l'estudi de casa seva, a Babilònia. Al carrer Ample és on rep les visites, com ho són els possibles compradors. Fa deu anys que ha sortit del circuit de les galeries i afirma que se sent molt més lliure artísticament a l'hora de pintar, fent el que sent, sense estar condicionat.

També ha aconseguit llibertat durant la seva carrera gràcies a combinar sempre la pintura amb una feina que li permetia disposar d'un sou fixe cada mes. Tres fills eren una responsabilitat important i, segons Ciuró, si no estàs a la primera línia te la jugues i t'ho pots veure molt magre. Ha vist pintors que van voler viure només dels seus quadres i van acabar força malament. El moment actual és complicat per la pintura. La crisi arriba a tot arreu i més en un país com el nostre o la sensibilitat per l'art és menor que en altres països. L’any passat Ciuró va exposar a Villars, a França, i va vendre una trentena d’'obres. El 2011 ha estat una excepció en uns darrers anys força dolents.

En la pintura hi ha molt de màrqueting i molt de venedor de fum, segons l'artista torrenc. Em recomana que si vull comprar una obra d'art fugi dels qui et parlen de bones inversions i em fixi només en dues coses: si m'agrada i si el seu cost sadapta a la meva butxaca. Ciuró ha guanyat diversos premis, tant al nostre país com a França, i també n'ha estat jurat en altres. Reconeix que és una satisfacció guanyar un premi però els treu importància, els relativitza, perquè, segons ell, sempre estan condicionats a la composició del jurat.

Els referents d'en Joan Ciuró són diversos. L'entusiasma l’època dels impressionistes, però combina la predilecció per Renoir, Cézanne i companyia amb pintors catalans com Rusiñol, Casas o Nonell. M'explica que el Baix Gaià també va ser escenari de les atzagaiades d’aquests bohemis catalans que bebien absenta i volien vendre duros a quatre pessetes, però sabien pintar molt bé. Joaquim Mir o Miquel Barceló també estan entre els seus autors predilectes. Reconeix que hi ha tipus de pintura que no acaba d'entendre però que respecta i diu, enmig d'una rialla murri, que potser no és prou intel·ligent per comprendre-la.

A l'estudi del carrer Ample hom es pot fer una idea de la trajectòria de Ciuró Gatell, que té com a fil conductor el colorisme. S'hi poden trobar paisatges de vinya o marins però també nus femenins o retrats de la primera època, quan estudiava a l'Escola d’Art. La figuració es mescla amb l'abstracció. Em sorprenen uns quadres molt foscos, inquietants, de quan tenia 25 anys. M'explica que la pintura reflecteix els sentiments de l’autor durant una època concreta. Oli, pastel, aquarel·la, carbó, tinta xinesa, pinzell, foc, espàtula, gruixos… fustes velles aprofitades per pintar-hi a sobre. Li agrada molt la terra i sovint surt a pintar a l’aire lliure, en plena natura. Per a ell, l’estudi més gran del món. Allí desconnecta. També li agrada Baix a Mar.

En Joan Ciuró, que a la dècada dels setanta va canviar la signatura dels seus quadres per Ciuró Gatell per influència de l'aragonès Grau Santos, segueix pintant, des de la llibertat. Confessa que no se sent profeta a la seva terra però que percep l’escalf i l'apreci de molts dels seus conciutadans. I em sembla que amb això en té prou. Amb això i seguir pintant el que sent, sense condicionants.

Publicat al número de març de Diari de la Torre