Iniciatives com la Caminada Popular del Senyoriu de Selma i les Valls de Marmellar, que es va portar a terme aquest dissabte 24 de març, són molt lloables des del punt de vista organitzatiu però també perquè ens permeten descobrir indrets i paisatges que tenim ben aprop, d'una bellesa indiscutible i que ens són desconeguts. Som-hi! Unes 130 persones vam sortir quan passaven deu muniuts de les nous des del nucli de Querol, direcció Esblada, ensenyorint-nos de la C-37 sota el lideratge de la gent del grup excursionusta Kampi qui pugui. Al cap d'uns pocs centenars de metres vam abandonar la carretera i vam enfilar un sender cap a la dreta, travessant un bosc frondós i amb rampes de pendent pronunciada que van allargar el grup.
Una hora i mitja després de la sortida les primeres unitats arribaven a l'altiplà on està situada l'esglesia de Sant Jaume de Montagut, imponent i inesperada pels que no la coneixen. L’organització es va lluir respartint taronges, plàtans, aigua i vi blanc i negre -naturalment el de +500, de l'Agrupació d'Agricultors del Pla de Manlleu-, que després de l'esforç de més de 300 metres de desnivell s'agraeix. Després de la foto de família, el grup es va dividir en dos: els que tornaven a Querol pel camí més ràpid i els que ho feiem fent més volta, passant pel castell de Pinyana.
Els sembrats i la vinya protagonitzaven aquest tram de camí, que després es va tornar a internar en la frondositat del bosc mediterrani, amb mostres evidents de les pluges de mitja setmana. Enmig del recorregut, de forma gairebé inesperada, apareixia el Castell de Pinyana, edifici en runes envaït per la vegetació, però que encara conserva una certa majestuositat. Fent baixada vam tornar a trepitjar la C-37 tocava recórrer més de dos quilometres d'asfalt poc agraït. La recompensa era un bon aperitiu ofert per l’Ajutament de Querol i l'anunci oficiós que la tercera edició de la caminada tindrà sortida i arribada en el terme municipal d'Aiguamúrcia. Més de setze de quilòmetres en elímit de l'Alt Camp amb l'Alt Penedès i l'Anoia quedaven enrera en aquell dissabte assoleiat de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada