La monarquia va de baixa

Coincidirem tots que la monarquia espanyola passa per una situació complicada. M'atreviria a afirmar que estem en el pitjor moment del regnat de Joan Carles I. L'escandalós cas d'Iñaki Urdangarín va centrar l'atenció en la monarquia enmig d’una situació de crisi econòmica que afecta la major part de la població espanyola. El cas de l'accident del nét gran del rei fa un parell de setmanes ha accentuat la sensació que la família reial es creu per sobre del bé i del mal, saltant-se la llei que prohibeix als menors de 14 anys utilitzar armes de foc. Però l'escapada del monarca a un safari a Botswana per caçar elefants ha estat la gota que ha fet vessar el got i la taca s'escampa, sense saber fins on arribarà.

La monarquia és una institució totalment anacrònica que només pot mantenir-se en democràcia si manté uns nivells d’exemplaritat i discreció molt elevats. L'exemple més clar són les monarquies del nord d’Europa. El Regne Unit és una altra història. Porten segles ininterromputs de monarquia i les diferències amb l'espanyola són molt importants. Allí es coneix fins el que gasta la reina Isabel II en paper higiènic. Aquí ens amaguen que el rei Joan Carles se'n va a caçar elefants, qui l'acompanya i quan ens ha costat el hobby reial.

Si jo fos monàrquic estaria preocupat. A la dècada dels noaranta el que està passant actualment era impensable. Recorden que li va passar a en Miquel Calçada Mikimoto quan va fer una petita sàtira de la monarquia? Li van acabar tancant la paradeta del Persones Humanes. Els casaments de les infantes i el conte de fades que van vendre de l'enllaç entre Felip i Letizia va provocar un "subidón" monàrquic. Però ens uns mesos la institució reial està perdent popularitat a passes paquidèrmiques. Cada cop més gent ha perdut el respecte al monarca i la seva família i en les xarxes socials hi trobem els exemples més clars. I això passa en el pitjor moment, quan s’acosta inexorablement l'hora del relleu en el tron. El futur rei Felip VI té un paper ben complicat.

Diuen alguns entesos en la matèria que els ciutadans i ciutadanes espanyols no són monàrquics sinó juancarlistes. El problema és que els juancarlistes cada cop són menys i més en una època en què enlloc de la fastuositat dels casaments de prínceps i princeses ens trobem amb gendres reials anant a declarar al jutjat i el monarca caçant elefants a Botswana quan els seus súbdits pateixen la pitjor crisi del seu regnat. El crèdit del 23-F s’ha acabat. Insert coin! Però les monedes ja no són pessetes i, a més, hi surt la cara d’un caçador d'elefants.