Els indecisos

Podria ser el títol d'una novel·la inacabada de l'Emili Teixidor, però els indecisos són la gran esperança de la majoria de partits per aconseguir un bon resultat o, en alguns casos, un resultat digne en les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest diumenge. Les enquestes publicades aquest darrer cap de setmana indiquen tendències, però cada una està cuinada d'una manera tan diferent i dóna projeccions d'escons sensiblement dispars. No queda clar ni quina serà la segona força a la propera cambra catalana. Això vol dir que hi ha encara un marge important per aconseguir quadrar uns grans resultats. O per patir un revés històric. I els indecisos en seran la clau.

Qui són els indecisos? Ens equivocarem si pensem que són persones que no tenen ni idea de què votar el proper 25-N, sinó que es tracta de votants que dubten entre dues candidatures o, com a molt, tres. Són individus que es plantegen si mantenir o canviar el vot de les darreres eleccions, en alguns casos un vot molt fidel, davant l’excepcionalitat dels comicis d’aquest diumenge vinent. O fins i tot dubten si anar a votar per primer cop en uns comicis autonòmics i en qui dipositar la seva confiança. Fenòmens com el del vot prestat o el vot protesta que algunes forces polítiques s'esforcen a recollir poden provocar moviments importants i fins i tot terratrèmols en el mapa polític català.

Hem vist com els darrers dies s'ha embrutat molt la campanya electoral, amb anuncis de presumptes comptes bancaris a Suïssa d'Artur Mas, Jordi Pujol i altres líders convergents. Diaris madrilenys que ja havien entrat en campanya encara s'han implicat més a fons. La sagrada unitat d'Espanya està en joc i ells juguen a ser l'avançada de l'exèrcit imperial. En aquests casos, la justícia va lenta, molt lenta, i rotatius com El Mundo juguen amb els tempos de la campanya electoral, infinitament més accelerats. Aquella dita de "tira merda que alguna cosa queda" és més vàlida que mai. Què hi diran els indecisos en aquest cas? Doncs podria generar l’efecte contrari al desitjat pels instigadors i provocar una reacció d'adhesió a la víctima dels atacs, una mobilització que jugaria a favor d'una hipotètica majora absoluta de CiU, que fins ara no detecten les enquestes. O potser desmobilitza possible vot convergent.

Els indecisos decidiran el seu vot pels detalls, pels gestos, fins i tot per una anèctoda… En definitiva, pels sentiments. Qui es llegeix els programes? I és que aquesta és una convocatòria marcada pels sentiments davant del futur de Catalunya. Aquest és el terreny de joc marcat des de fa setmanes, tot i que alguns partits s'esforcen a canviar, introduint l'agenda social, recordant les retallades per uns i els ajustos pels altres, que certes formacions acaben relacionant amb la dependència de l'Estat Espanyol. La majoria dels cartells i lemes electorals fan referència a l'encaix de Catalunya i l'Estat espanyol i aquest serà el factor determinant, el que acabarà decantant uns escons cap a una o una altra banda, bastint majories, fent caminar el país cap a una cruïlla històrica.

Publicat al setmanari Notícies TGN