El lideratge haurà de ser compartit

Ens havien venut que Artur Mas era capaç d’obrir les aigües del Mar Roig i portar Catalunya cap a la independència. Almenys ho semblava veient el cartell electoral de CiU. Després dels resultats de les eleccions del 25-N queda clar que Mas no és aquest líder capaç d’arrossegar darrere d’ell una majoria absoluta i ha perdut dotze escons. Aquests diputats han anat cap a Esquerra Republicana, que torna a nivells electorals de 2006 i és el segon partit de la cambra catalana. Amb Oriol Junqueras al capdavant, els republicans semblen haver purgat les culpes dels dos tripartits i han aplegat un vot que no confia que Mas sol pugui portar Catalunya a l’estat propi, persones que han apostat pels que fa gairebé un quart de segle que porten la independència com a eix principal del seu programa.

Pere Navarro i el Partit Socialista ens vénen la dolça derrota. Han perdut més d’un terç dels escons i ara són tercera força al Parlament, però es consolen amb la castanya electoral de Mas i amb una futura remuntada. Seria bo que a Nicaragua recordessin que després de les dolces derrotes vénen debacles, com la d’Almunia el 2000 al capdavant del PSOE. Navarro ha confirmat que la seva capacitat de lideratge és molt limitada. Tura hauria parat millor el cop. Els vots que han marxat cap a Esquerra, Iniciativa i Ciutadans costaran molt de fer tornar. Com comentava fa uns dies un assessor en comunicació: els fills dels votants del PSC ja no voten PSC.

El PP queda gairebé igual que el 2010. Tot i pujar unes desenes de milers de vots, només han progressat un escó. I tot això amb la campanya mediàtica brutal al seu favor des de Madrid. També celebren amb eufòria la baixada d’escons de CiU. Iniciativa, a costa del PSC, aconsegueix el seu millor resultat de la història sense la marca PSUC, una situació que passa quan els socialistes estan en hores baixes. Però tampoc és espectacular. Tenen un sostre. Ciutadans triplica els resultats de 2010 i el seu líder està més crescut que mai: vol presentar una moció de censura a Mas abans que l’investeixin president. Vol erigir-se com a cap de l’oposició unionista. Va molt embalat. Les CUP irrompen al Parlament amb el seu discurs tan radical com innovador amb tres escons i SI ha mort per inanició, en quedar-se sense espai electoral.

Quan tot es refredi una mica, es podrà veure que la majoria sobiranista continua sent una realitat, tot i la mobilització excepcional dels graners de vot unionista. El guió, però, ha variat. Artur Mas ha guanyat i haurà de portar Catalunya a la consulta sobre la seva independència, però amb Oriol Junqueras com a mariscal de camp i amb un resultat incert. Mentrestant s’haurà de formar govern i és aquí on es poden trobar grans complicacions. ERC voldrà defugir de l’abraçada de l’ós -un pacte de govern- i a Mas i CiU els manquen 18 escons per la majoria absoluta. Amb el PP els ponts estan trencats i la sociovergència tampoc sembla molt recomanable per a un PSC molt debilitat. La situació és complicada, però que ningú oblidi que les forces que defensen el dret a decidir al Parlament representen gairebé dos terços del Parlament, tot i la participació més gran en uns comicis catalans. El lideratge cap a la llibertat de Catalunya haurà ser, però, compartit.

Publicat al setmanari NotíciesTGN