Dos ciutats, dos relats

Tarragona i Reus estan separades per només tretze quilòmetres però actualment el seu relat de ciutat està a anys llum de distància. Aquesta setmana passada, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va pronunciar una conferència en què ha marcat clarament l’horitzó del 2017 com el motor que impulsarà la ciutat aquests propers quatre anys. L’organització d’un esdeveniment esportiu internacional, encara que sigui de Segona Divisió, pot generar aquesta il·lusió i aquest orgull de ciutat que tot alcalde aspira a trobar. Ballesteros i els seus assessors no ho volen deixar passar. Pel mig hi ha les eleccions municipals de 2105.

A l’altra banda del Francolí, tenen el retrovisor posat des de fa mesos. Reus viu el final d’una etapa d’expansió bastida sobre els fonaments de la bombolla immobiliària. L’esquelet metàl·lic del frustrat centre comercial de Metrovacesa és la imatge més gràfica d’un castell de cartes que s’enfosa. Aquesta setmana hem pogut veure desfilades als jutjats per suposades factures falses del Tecnoparc i com el futur candidat socialista a l’alcaldia, Francesc Vallès, juga -o això diu- les darreres cartes per intentar que Metrovacesa remprengui la construcció del centre comercial, quan l’alcalde ja ho dona per perdut i busca desesperadament un altre promotor.

A Tarragona parlen de construir una smart city a Camp Clar. Segur que el 95 per cent dels habitants del barri tarragoní no saben que signifiquen aquestes ampul·loses paraules. Però sonen bé, a modernitat. També sona molt bé que Ballesteros digui que la capital tarragonina té condicions per ser de les primeres ciutats a sortir de la crisi. Sota la catifa està amagat el pàrquing Jaume I, un verdader escàndol urbanístic i financer, que de tant en tant afegeix algun nou milió d’euros al forat. Però el fallit pàrquing intel·ligent no està a l’agenda oficial.

A Reus, en canvi, porten un any i mig immersos en una constant revisió del passat. Metrovacesa, Tecnoparc, Shirota, Innova… i arriben fins a fa dos segles, buscant en el general Prim el gran referent de les glòries passades ara que s’acosta el bicentenari del seu naixement. Examinen amb tot detall la mòmia, homenatgen amb tots els honors la figura del militar i polític a Madrid… com si els fes por afrontar el futur, ple de núvols negres i d’esquelets metàl·lics. Si hi afegim unes gotes d’inseguretat ciutadana, Reus sembla a punt de patir una tempesta perfecta. Depressió reusenca enfront eufòria tarragonina. Ni tant ni tant poc. Les ciutats són sovint estats d’ànims, reflex dels seus polítics, i Tarragona i Reus es troben ara en situacions radicalment diferents. Els seus relats són oposats. I cada cop més.

Article publicat al setmanari Notícies TGN