Vivim una època de catarsi col·lectiva. En molts aspectes. I un d’aquests aspectes és que molta gent ha descobert de cop que hi ha empreses que es dediquen a l’espionatge i a la recopilació d’informació per a tota mena de clients, inclosos els partits polítics. Fa uns dies hem sabut tots els temes en què estava treballant l’agència de detectius
Método 3. Polítics, empresaris, personatges del món del cor… tots han estat objecte de les investigacions d’aquesta empresa que sembla tenir el monopoli del sector al nostre petit país.
Fins i tot la
CUP es va rascar la butxaca per encarregar una feineta a Método 3: investigar el pare de l’alcalde de Valls,
Albert Batet. Fins i tot els partits antisistema han reclamat el serveis d’aquesta agència de detectius. Molta gent s’ha afanyat a llançar-se a la jugular dels cupaires i altres s’han afanyat a defensar-los a capa i espasa. Altres se sorprenen i és que la CUP acudeixi a una agència de detectius xoca contra el relat de l’esquerra independentista. Massa convencional.
La meva opinió? Doncs que la CUP no és tan diferent als altres partits polítics com ens venen i saben que la informació és poder. I la volen tenir. La volien tenir quan s’estava revisant el planejament urbanístic de la capital de l’Alt Camp. Volien anar un pas endavant d’un dels seus oponents polítics. No es van veure en cor d’aconseguir ells mateixos la informació i van acudir a uns especialistes per fer-ho. I van pagar la feina.
Tothom és objecte d’investigacions, de major o menor envergadura. Si quedeu per una reunió amb certa persona que no la coneixeu gaire no poseu abans el seu nom a
Google a veure que surt? O feu una cerca al
Facebook o a
Twitter per veure de quin peu calça? Vivim en una societat on és molt fàcil espiar, recopilar informació, digueu-li com vulgueu. Una altra qüestió són els mètodes usats. N’hi ha que són totalment legals i altres que són delicte. En aquest segon cas s’han de perseguir i jutjar. Les regles del joc s’han de respectar perquè sinó més que una societat civilitzada serà la llei de la selva.
Publicat al setmanari NoticiesTGN
Vivim una època de catarsi col·lectiva. En molts aspectes. I un d’aquests aspectes és que molta gent ha descobert de cop que hi ha empreses que es dediquen a l’espionatge i a la recopilació d’informació per a tota mena de clients, inclosos els partits polítics. Fa uns dies hem sabut tots els temes en què estava treballant l’agència de detectius Método 3. Polítics, empresaris, personatges del món del cor… tots han estat objecte de les investigacions d’aquesta empresa que sembla tenir el monopoli del sector al nostre petit país.
Fins i tot la CUP es va rascar la butxaca per encarregar una feineta a Método 3: investigar el pare de l’alcalde de Valls, Albert Batet. Fins i tot els partits antisistema han reclamat el serveis d’aquesta agència de detectius. Molta gent s’ha afanyat a llançar-se a la jugular dels cupaires i altres s’han afanyat a defensar-los a capa i espasa. Altres se sorprenen i és que la CUP acudeixi a una agència de detectius xoca contra el relat de l’esquerra independentista. Massa convencional.
La meva opinió? Doncs que la CUP no és tan diferent als altres partits polítics com ens venen i saben que la informació és poder. I la volen tenir. La volien tenir quan s’estava revisant el planejament urbanístic de la capital de l’Alt Camp. Volien anar un pas endavant d’un dels seus oponents polítics. No es van veure en cor d’aconseguir ells mateixos la informació i van acudir a uns especialistes per fer-ho. I van pagar la feina.
1 comentari:
Hasta los antisistema, utilizan el sistema. Qué tendrá el poder, que todo vale para hacerse con él.
Publica un comentari a l'entrada