Una monarquia ha de ser “campechana”

Recordeu aquella època que molts gent deia que no era monàrquica sinó juancarlista? Queden tan lluny aquells anys del rei “campechano”. La monarquia espanyola ha entrat en una espiral que l’està abocant a una crisi total que pot acabar amb la seva existència. La imputació aquesta setmana de la infanta Cristina en el procés judicial del Cas Noos és un graó més en aquesta escala cap al precipici borbònic. Aquesta darrera setmana s’han conegut nous draps bruts de la Casa reial, com les comptes a suïssa de Don Juan, el pare del rei, o el suposat avortament de la princesa Letizia abans de casar-se amb Felip i que sembla que li van amagar al rei.

En què es basava la monarquia espanyola les darreres dècades? En un rei “campechano” que vivia de les rentes d’haver portat la democràcia a l’Estat espanyol i pel seu suposat paper decisiu en el cop d’estat del 23-F. Durant els anys noranta i primers anys del nou segle, els casaments dels seus fills i naixements dels néts van reforçar la monarquia. A la gent li encanten els contes de fades, els vestits de princesa, els nadons formosos amb una vida regalada. La família reial feliç era un relat que venia molt a través de les revistes i programes del cor, lliurades a la causa de forma entusiasta. El casament entre el príncep i la plebeia -divorciada i tot- va ser el punt àlgid de l’orgia monàrquica espanyola.

Però poc a poc aquest castell de cartes s’ha anat enfonsant. La filla gran es va separar, vam descobrir que el matrimoni entre el rei “campechano” i la reina Sofia era poc més que una farsa i el monarca tenia un llarg historial de querides, i que una tal Corina, l’acompanyava de cacera d’elefants a l’Àfrica. La implicació del gendre reial Iñaki Urdangarín en una trama de corrupció que està empastifant també la infanta Cristina ha posat Juan Carlos I contra les cordes quan s’acosten les quatre dècades de regnat.

Cada cop són més les veus que aconsellen una abdicació de l’actual rei i que deixi pas al seu fill Felip, que el ventilador de porqueria reial encara no ha esquitxat. Per ara. La monarquia espanyola necessita un punt d’inflexió que li permeti recuperar punts davant l’opinió pública. El segle XXI, en un país democràtic, la monarquia ha de ser discreta i un model de virtuts, com passa a la resta d’Europa. Si es canvia el terreny de joc, aquest sistema anacrònic pot quedar expulsat del partit. L’abdicació de Juan Carlos serà, però, una sortida endavant i llavors si que no quedarà marge d’error perquè la proclamació de la república estarà escalfant el clatell de Felip VI. Paper complicat el que li espera al nou sobirà. Qualsevol pas en fals el pot convertir en el darrer monarca espanyol.

Article publicat al setmanari NotíciesTGN