Esquerra Republicana de Catalunya ha escollit aquesta setmana passada el seu president local, Pau Ricomà, com a proper candidat a l’alcaldia de Tarragona. Els republicans han triat una línia continuista –el número dos de la candidatura del 2011- per recuperar la presència en el ple municipal tarragoní després de la desfeta en els darrers comicis locals, quan van quedar sense representació just després de governar quatre anys al costat dels socialistes. Estem a punt de creuar l’equador del mandat i els partits tarragonins mouen posicions perquè aquest darrera meitat del mandat en minoria del PSC farà molta baixada.
El Partit Popular també està actuant conscient que ha de començar a modelar la seva oferta electoral del 2015. Aquesta darrera setmana Alejandro Fernández ha volgut situar a la ciutat a l’agenda el debat sobre la implantació de mesquites i la presentació de mocions en castellà al ple de divendres també ha estat un altre gest per ampliar electorat o almenys consolidar-lo. Ciutadans és una formació que amb un bon candidat pot irrompre al ple tarragoní i les fronteres amb PP, PSC i fins i tot Iniciativa són molt poroses. La immigració també és un tema amb què la formació conservadora pot accedir a graners de vot important.
El PSC està demostrant que un mandat es pot afrontar amb un govern en minoria, enmig de rumors d’una sociovergència que al final ha acabat per no arribar. Amb un regidor menys que fa quatre anys, Ballesteros ha sabut moure’s en la geometria variable i ell és el principal actiu socialista. Sembla que és aviat per obrir el meló successori i no es veu un delfí clar. El precedent del relleu Nadal-Aregio segur que es té en compte a Ramon y Cajal. El desgast d’estar al govern pot complicar-li una mica més les coses el 2015 al PSC i perdre algun escó més. Iniciativa pot aprofitar aquest desgast per recuperar un segon regidor amb una candidata ja consolidada com és Arga Sentís.
En la banda oposada als republicans està Convergencia i Unió, que no té gens clar qui serà el seu cap de cartell d’aquí dos anys. La continuïtat de Victòria Forns com a alcaldable no està gens clara i el president local, Joan Basora ha evidenciat aspiracions a rellevar-la i no es descarta, com passa en aquests casos, una tercera via. Els convergents volen acabar el 2013 amb l’alcaldable proclamat, una tasca que no serà un camí de roses. El perill de convertir-se en la tercera força el 2015 és més que real per a CiU tenint enfront de dos partits amb un lideratge clar. Aquesta segona meitat de mandat farà molta baixada i els deures haurien d’estar fets com més aviat millor.
Article publicat al setmanari NotíciesTGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada