Quan quedem per fer un cafè, en Xavier Garcia Puerto acaba de tornar de Sant Petersburg i prepara la visita que cada any realitza al Festival de Cinema de Cannes. Segur que és un dels torrencs que viatja més al cap de l’any. I és que, actualment, en el sector del cinema costa guanyar-se les garrofes treballant només a Catalunya i l’Estat espanyol i moltes oportunitats laborals sorgeixen a l’estranger. Nascut l’any 1975, després de cursar primària i secundària a Torredembarra va estudiar Història, però la seva carrera va anar encarant-se poc a poc cap al cinema i en aquests moments està abocat totalment al món del setè art.
En Xavi va fer Història perquè l’atreia la recerca local. Diu que aquest tipus de recerca té sovint té una pàtina gris i casposa, però ell creu que no és així i ho volia demostrar. Va ser el guanyador de la primera Beca d’Investigació Històrica Manuel Crehuet l’any 2001 amb un treball sobre els refugis antiaeris de Torredembarra durant la Guerra Civil Espanyola. També ha fet de guia de rutes històriques al municipi torrenc. Va començar a escriure guions per a documentals i amb un que va emetre Canal Reus va guanyar el Premi Miramar. Davant d’aquesta situació, en Xavi va pensar que el millor que podia fer era formar-se en aquest àmbit i va estudiar a l’Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili i va cursar la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. El 2007 va decidir que es dedicaria de forma exclusiva al món del cinema, concretament a la selecció de pel·lícules i vídeos i a la programació de festivals i mostres. L’hem pogut veure també com a comissari d’exposicions i cicles relacionats amb la gran pantalla.
El Festival de Cinema REC de Tarragona, del qual en va ser un dels impulsors l’any 2001, té bona part de culpa d’aquest viratge de la Història al Cinema. El festival va anar creixent i el 2007 en Xavi es va convertir en el director del certamen i se’n va renovar l’equip organitzador. Dos anys després, el REC es va convertir en un festival internacional i això va fer que ell comencés a sortir més a fora del país per seleccionar pel·lícules. Actualment està preparant la tretzena edició del REC, que ha superat la crisi patida l’any passat i ha acabat amb un canvi de dates. El certamen ha passat de celebrar-se a la primavera a fer-ho a la tardor i sembla consolidar-se en aquest nou lloc al calendari.
El REC també va desembarcar a Torredembarra amb el REC d’Estiu l’any 2004, que es va celebrar durant quatre anys, fins que l’Ajuntament en va reduir dràsticament el pressupost i en Xavi i la resta d’organitzadors van decidir que no podia continuar fent-se. El REC d’Estiu, que es portava a terme a l’agost a Baix a Mar, al costat de Cal Bofill, combinava una primera part d’exhibició d’una selecció de curtmetratges de primer nivell i una segona que combinava la música electrònica i l’art visual. Era una proposta que aplegava públics de diferents edats i interessos. Quan el festival es va deixar de celebrar, molts dels seus assistents assidus reclamaven que es tornés a fer. Però la seva època va passar. Una llàstima.
En Xavi combina projectes d’una duració determinada i tasques més regulars. En el primer grup està el treball que relacionava el cinema i la pintura que ha realitzat aquest mes de març per al Museu i Galeria d’Art Contemporani ERARTA de Sant Petersburg i en el segon la seva tasca com a responsable de seleccionar les pel·lícules de la península ibèrica i Sudamèrica que participaran Black Nights International Film Festival de Tallin. Treballa més a fora que a casa, on costa que valorin més la seva feina. Tot i això, darrerament ha realitzat un projecte per l’Instituto Cervantes: una mostra de creadors visuals joves que s’ha pogut veure a Brasil, la Xina i els Estats Units. Les retallades també han afectat el Instituto Cervantes i projectes com aquest han quedat suprimits aquest any.
En els últims anys en Xavi ha format part de jurats de diferents festivals de cinema de tot el món: Sudàfrica, Hongria, Itàlia, França, Rússia, Estònia... L’últim va ser en la secció Generation del prestigiós Festival de Cinema de Berlín. Ha passat d’anar a la Berlinale dormint a les nits a casa d’amics a un hotel, a fer-ho a un hotel de cinc d’estrelles, amb totes les despeses pagades i amb un cotxe esperant-lo a la porta.
Quan abordes amb en Xavier Garcia Puerto el moment que travessa el cinema al nostre país se li nota un cert pessimisme, quan parla d’un punt de supervivència en el sector i que cada cop menys gent s’hi pot dedicar en exclusiva. I avisa del perill que aquesta supervivència es converteixi en quotidianitat i que davant d’aquesta crisi no es plantegi un nou model. Lamenta que el sector porta trenta anys esperant la Llei de Mecenatge. Amb en Xavi pots estar hores i hores parlant de cinema, de cultura, de la vida... però les Torrencades tenen un espai limitat. Que hi farem!
Article publicat al número d'abril del Diari de la Torre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada