Els vint anys de ‘La Sínia’: dues dècades de canvis en el sistema comunicatiu de Torredembarra

La revista La Sínia compleix vint anys i la primera reflexió que em ve al cap és que estem davant d’una heroïcitat, un cas molt excepcional en el panorama comunicatiu torrenc i també del  nostre país. Només el Setciències, la revista de l’Escola Molí de Vent, és més antiga que La Sínia i es segueix publicant. Dues dècades són molt de temps en una publicació en paper i encara seran més difícils a partir d’ara, amb el preu del paper pels núvols i la proliferació de publicacions electròniques, blogs i xarxes socials.

Quan va néixer l’any 1993 La Sínia, Internet no existia per a la immensa majoria dels mortals. El paper regnava de forma absoluta i m’atreviria a dir que absolutista. Faltaven catorze anys per a la creació d’Ona la Torre i dos més per a l’arribada a les nostres televisions de TAC-12. De la Televisió Digital Terrestre no se’n sabia res. Només feia tres anys que a la nostra vila es podien sintonitzar les televisions privades: Antena 3, Telecinco i Canal+.

L’any 1993 va ser també el de l’aparició del mensual Torredembarra al Moment, creat per Antoni Vilà i Ana Marín des del Grup Claxon. Torredembarra al Moment acabaria sent l’embrió per a què quatre anys després sorgís el Diari de la Torre, que ha arribat als nostres dies autodenominat Degà de la Premsa Local, tenint en compte aquesta vocació informativa enfront de La Sínia, més encarada a la investigació, la reflexió i la creació literària.

En aquesta primera meitat dels anys noranta es començava a configurar el mapa comunicatiu torrenc, que en la segona part de la dècada i els primers anys del nou mil·leni va viure un esclat en les publicacions de paper, com vaig analitzar a “Les publicacions periòdiques de Torredembarra. Del 1975 a l’actualitat”, inclòs en el Recull de Treballs 7 del Centre d’Estudis Sinibald de Mas i en l’exposició “Anem a la impremta”, que es va poder veure entre el 20 de novembre i l’11 de desembre de 2004 a la Sala Lluís d’Icart del Castell. Apareixien butlletins de partits polítics, d’entitats, i un altre mensual d’informació, com era El Mònic, que se segueix publicant.

En la dècada posterior a aquest treball i exposició, el sistema comunicatiu de Torredembarra va seguir evolucionant d’una forma accelerada, amb la desaparició de moltes revistes i l’aparició d’altres, com el butlletí municipal Som-hi, o la irrupció dels blocs, que va viure l’època d’esplendor els darrers anys de la dècada passada, un fenomen del qual en vaig parlar en un altre article al Recull de Treballs 9 del Centre d’Estudis Sinibald de Mas: “El naixement de la Torresfera: blocs a Torredembarra”. El 2007 es creava Ona la Torre, i es complia una reivindicació molt antiga al nostre municipi: disposar d’una emissora de ràdio municipal. La televisió local arribava amb força dos anys després amb TAC-12, impulsada per un consorci públic del qual l’Ajuntament de Torredembarra també en formava part. Des d’uns anys abans, els ciutadans i ciutadanes torrenques havíem experimentat que era sortir a la televisió amb televisions locals com Més TV.

El juny de l’any passat iniciava la seva activitat el primer diari digital d’àmbit del Baix Gaià, que agafava el nom d’aquesta subcomarca de la qual Torredembarra n’és capital: Baix Gaià Diari (www.baixgaia.cat), un mitjà que, en pocs mesos, ha esdevingut de referència. Tot va molt ràpid. L’explosió de les xarxes socials també ha afectat Torredembarra i a través de Twitter i Facebook es pot seguir l’actualitat de la nostra vila gairebé al moment amb els comentaris dels mateixos protagonistes.

Enmig d’aquest panorama tan diferent al que hi havia quan es va crear, La Sínia continua editant-se. Ha passat èpoques complicades, relleus en el seu consell de redacció, en els seus articulistes, fins i tot en el seu to. Ha anat evolucionant per sobreviure en el darwinisme comunicatiu cada cop més voraç. El qui escriu aquest article el satisfà molt aquesta supervivència del primer mitjà on va publicar el su primr  article la primavera de 1995, quan encara no era ni major d’edat, parlant del meu rebesavi boter, de la història torrenca de finals del segle XIX i començament del XX. I és que La Sínia ha estat una magnífica plataforma pels joves que ens agradava escriure, que trobàvem un forat enmig de plomes ja consagrades. Possiblement aquesta capacitat de renovació i aposta per a noves veus ha estat un dels secrets de la seva llarga vida.

Aquest article ha estat publicat al número especial commemoratiu dels 20 anys de La Sínia