El procés sobiranista pot descarrilar

Em comentava un polític tarragoní que simpatitza ben poc amb les idees independentistes que el procés sobiranista que fa mesos que vivim a Catalunya acabarà en no res. Després del que estem vivint les darreres setmanes, sovint em temo que podria tenir raó. L’esclat independentista del passat 11 de setembre, en què el poble català va fer sentir amb força la seva veu al carrer i es va aconseguir internacionalitzar en conflicte entre Catalunya i Espanya, cada cop queda més lluny. El líder de CiU, Artur Mas, va sortir molt reforçat i els dies posteriors a aquella manifestació la història semblava accelerar-se i convertir en imparable un procés que havia de desembocar en la independència de Catalunya.

Però Mas va cometre un error: convocar eleccions pensant que recolliria tot aquest fervor independentista i obtindria l’anhelada majoria absoluta. Els cartells electorals van evidenciar el subconscient convergent: un messianisme que part de l’electorat que bascula entre CiU i ERC no va comprar i va optar per votar una Esquera renovada, que havia enterrat el tripartit, amb Oriol Junqueras com a estrella emergent. El pacte entre aquestes dues forces va costar, però va arribar. Cent dies després de l’acord, l’engranatge de l’acord entre nacionalistes i republicans costa de fer funcionar. Iniciativa i la CUP juguen les seves cartes i el PSC segueix perdut, intentant-se trobar.

Una de les reflexions que em feia aquest polític és que per un procés com el de la independència de Catalunya cal un líder i actualment no hi és. Mas continua llepant-se les ferides mentre el seu soci de federació, el líder d’Unió, Duran, rema cap a l’altra banda. El seu gran escuder i possible successor, Oriol Pujol, ha quedat descavalcat per la imputació en el cas dels ITV, i l’exconseller Recoder, s’ha retirat als quarters d’hivern esperant el moment ideal per tornar i ser ungit com el nou líder convergent. I l’exalcalde de Sant Cugat no destaca precisament pel seu sobiranisme. El cap de files d’una formació encara menor com Esquerra no pot assumir aquest paper.

La trobada secreta amb Rajoy encara ha debilitat més a Mas. La imatge d’un president de la Generalitat demanant amb una certa desesperació ajuda econòmica a Madrid, combinada amb l’engany que ha estat negar la trobada en un dels principals mitjans de comunicació catalans afebleix encara més Mas, que tampoc no acaba d’entendre’s amb Esquerra per aprovar els pressupostos i ofereix als socialistes -oposats a una Catalunya independent- entrar al govern. L’oposició del govern espanyol a la consulta sobre la independència cada cop és més ferotge, i va més enllà de la demagògia i la calúmnia, aprofitant al màxim les clavegueres de l’Estat. El 2014 s’acosta i el que cal ara és un gest unitari, abandonant el tacticisme polític de vol gallinaci, per evitar que el procés independentista descarrili i quedi en el no res d’una decepció històrica. Sant Jordi pot ser un bon moment per aquest necessari punt d’inflexió.

Article publicat al setmanari Notícies TGN