Les eleccions locals del
passat 24 de maig han deixat uns plens municipals molt fragmentats en la
majoria d’Ajuntaments catalans, on hi trobem cinc, sis, set i fins i tot alguna
força política més representada. Per sumar majories absolutes fan falta tres o
quatre forces en un gran nombre d’aquests consistoris, amb la més que previsible
inestabilitat que aquesta circumstància produirà durant els propers quatre anys,
a causa dels múltiples interessos i jocs d’equilibris existents. Ens podem
preparar per a un reguitzell de mocions de censura en el transcurs d’aquest
mandat que ara just comença.
La fragmentació i la
governabilitat són termes antagònics en la immensa majoria dels casos i qui
acaba rebent les conseqüències de la ingovernabilitat són els ciutadans en
forma de picabaralles entre grups municipals, paralització de projectes, manca
d’una idea clara de cap a on ha d’anar el municipi. Com podríem evitar aquestes
situacions? El canvi de la llei electoral ad
hoc que volia aprovar a corre-cuita el PP fa uns mesos mitjançant la qual
el cap de la llista de la força més votada seria l’alcalde no sembla una bona
solució. Potser hauríem de mirar cap als
nostres veïns francesos, que fan servir una segona volta per acabar de triar
els seus representants municipals.
Al nostre país ja tenim una segona volta en
l’elecció dels alcaldes, però la protagonitzen els regidors electes amb
aliances que sovint sobten o indignen els votants que els acaben d’escollir.
Combinacions massa cops contra natura per desplaçar de l’alcaldia la força més
votada i bastir pactes entre els “perdedors” per uns i forces amb “objectius
comuns” per altres. Si fóssim a França aquest passat cap de setmana a Tarragona
haurien d’haver escollit alcalde entre el cap de llista del PSC i el de
Ciutadans o a Reus entre el de CiU i el de la CUP.
Us ho imagineu? Que
haurien fet els caps de llista de les altres forces que no han aconseguit
quedar entre els dos primers? Demanar el vot per un o altre o apostar per
l’abstenció? I els electors? Farien cas als líders polítics i acudirien a
l’urna amb una pinça al nas com els francesos d’esquerres en les presidencials
de 2002 quan van haver de triar entre la dreta (Chirac) o l’extrema-dreta (Le
Pen)? Un panorama ben complicat. El que cada cop sembla més clar és que hem de
canviar l’actual sistema electoral i adaptar-lo als nous temps. Com també és més que previsible que aquest
mandat serà llarg i tortuós en molts municipis tarragonins.
Publicat al setmanari NotíciesTGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada