La Júlia Ramon Puig és la darrera de les filles adoptives de
Torredembarra. Fa més de quaranta anys que hi viu, però continua mantenint
llaços molt estrets amb la població que la va veure néixer el 1948, Santa Coloma
de Queralt. No és cap casualitat que l’any 2014 pronunciés el Pregó de la Festa
Major d’aquest municipi de la Baixa Segarra i que, quan l’any anterior va rebre
el títol de filla adoptiva de Torredembarra, l’acompanyessin en l’acte de
reconeixement molts veïns de la vila de la Conca de Barberà, inclòs el seu
alcalde.
És la petita de tres germans, filla d’una infermera i
podòloga, aficionada al teatre, i un torner que feia cadires, tocat pel
catalanisme i les lletres. Per la casa dels Ramon havien passat molts prohoms
catalanistes, intel·lectuals il·lustres, entre els quals el filòleg i gran
ordenador de la llengua catalana, Joan Corominas. Els Ramon tenien botiga, on
hi venien cadires, estris de fusta i més endavant armaris de cuina prefabricats
que s’escampaven amb èxit per l’Espanya del Desarrollismo. La Júlia va estudiar
a les Monges, a les Escoles Nacionals i també Batxillerat. No el va acabar, perquè
volia guanyar diners com les seves amigues i als 16 anys va entrar a treballar
a una empresa dedicada a la incubació d’ous. Uns anys després va anar a
treballar a una fàbrica de gèneres de punt.
Com va anar a parar de Santa Coloma a la Torre? Doncs
acompanyat una amiga que hi festejava i, al cap d’uns mesos, ella va acabar
fent el mateix amb l’Antoni Fusté. El 1972 es va casar i va venir a viure a Torredembarra,
on va començar a treballar al Torrepiel, una botiga que havia acabat d’obrir al
cor del carrer Antoni Roig, Un any després naixia l’Abel i, com ella mateixa
afirma, la vida se li va complicar. Va començar una processó de metge en metge,
sense obtenir un diagnòstic clar sobre que tenia el seu filll. Després va
néixer l’Anna, que era sorda. L’Abel i l’Anna han anat en diversos centres
especialitzats i també ella ha hagut de destinar -hi moltes hores en el seu
aprenentatge. Les dificultats són molt grans i ha hagut d’anar desenvolupant
diferents estratègies. Aprenent dia a dia.
La Júlia va començar a treballar en una perruqueria, però ho
va deixar per dedicar-se més als seus fills, combinant-ho amb una feina en què
podia organitzar millor el treball, des de casa. Fa 26 anys que es dedica a
vendre joies. I no ho fa tan malament, ja que és de les primeres del rànquing,
cosa que li ha servit per gaudir de premis de l’empresa, inclòs un viatge a Nova
York. Actualment continua treballant en aquesta empresa, tot i que des de
l’inici de la crisi les vendes han baixat sensiblement.
Tenir un fill amb discapacitat era molt més complicat fa
unes dècades, quan els seus eren petits. Hi havia molts pocs recursos públics.
Tot plegat va portar a la creació de l’Associació Matinada l’any 1992, amb el
suport de l’Ajuntament que llavors presidia Santiago Segalà. Els fundadors van
ser vint-i-dos famílies amb fills discapacitats, més alguns socis protectors. D’aquesta
manera, els fills van poder anar al Vendrell, a un centre especialitzat, amb el
transport gratuït gràcies al Consell Comarcal i l’Ajuntament. Des de llavors la
Júlia és presidenta de l’associació Matinada. Explica que en les assembles
generals ja intenta que algú la succeeixi, però no vol entrar ningú. I aprofita
a fer una crida al voluntariat, perquè sempre falten mans per a les diferents
activitats de l’associació. Un gran pas endavant va ser a mitjan dels noranta,
quan es va crear el centre ocupacional i el taller al Polígon Roques Planes amb
una cessió de terrenys municipals a la Fundació Tallers de Catalunya. Uns anys després, l’Onada es va fer càrrec de
la gestió dels centres de treball i ocupacional.
Tornem a l’Abel. És un noi especial. En tots els sentits. Té
un do pel dibuix. El seu sentit de la perspectiva i la seva memòria són
prodigiosos. I ja ha fet diverses exposicions. També ha il·lustrat un llibre, Raïm raïm raïm, una història d’un nen
autista. A través del dibuix l’Abel es comunica. També ha practicat esport i ha
participat als Special Olympics, aconseguint unes quantes medalles. Són molts
moments difícils però també moltes satisfaccions els que li ha donat l’Abel a
la seva mare.
La història i la arqueologia són les aficions de la Júlia.
Li ve de família. Concretament del pare, Roman Ramon, un gran aficionat a la
història local i que va rebre el títol d’Arxivador perpetu de l’Associació
Arqueològica de la Vila de Santa Coloma de Queralt. La mare era actriu de
teatre aficionat. El catalanisme també l’havia respirat a casa des de ben
petita, amb reunions en plena època franquista, amb personatges com Frederic
Marés, Serra Ràfols o el mateix Joan
Corominas, a través de l’associació arqueològica.
La Júlia, com hem dit, és filla adoptiva de Torredembarra i
ella ho considera un reconeixement al món del discapacitat. El dia del seu
nomenament va ser una jornada molt especial, amb una sala de plens amb gent
dreta i lla presència de molts amics i familiars. I és que més enllà de La
Matinada, la Júlia també s’ha implicat en altres entitats torrenques, com el
Consell de Sostenibilitat, és voluntària de la Fundació Vicenç Ferrer i de la
Lliga contra el Càncer. És molt coneguda a la seva vila d’adopció. Potser per
això ha rebut ofertes per entrar en política municipal, però sempre les ha
rebutjat i mai ha manifestat els seus colors polítics. Ella vol seguir sent la
Júlia, de la Matinada, la mare de l’Abel, la muller de l’Antoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada