dimarts, de juliol 25, 2006

L'aposta conservadora d'ERC a Tarragona

Aquest cap de setmana hem conegut la llista d'Esquerra Republicana per Tarragona a les eleccions al Parlament de la tardor. A mi m'ha decebut força. Per cinquena vegada consecutiva hi haurà el reusenc Ernest Benach com a cap de llista i es converteix en el número u més veterà de la demarcació i potser també de tot Catalunya. Ha tingut un fort vot de càstig, tan al Baix Camp com al Consell Nacional, però la seva candidatura ha tirat endavant i aspira a tornar a presidir el Parlament. Un objectiu complicat, però. El número dos és un vell conegut, Josep Bargalló. El 2003 va desaparèixer de la candidatura tarragonina, però ara hi torna, després de ser conseller primer i d'obtenir una gran projecció pública. Com a torrenc hauria d'estar content, erò crec que és un fre a la renovació.

Marta Cid, una veterana de la política del sud de Catalunya, baixa del número dos al tres. Exconsellera d'Educació i referent de l'Ebre, es veu depleçada pels altres dos grans pesos pesats. I en el quart lloc hi trobem un dels valors en alça del republicanisme tarragoní, Sergi de los Ríos, però que suarà la cansalada per tornar a ser diputat, escó que ha va aconseguir el 2003. El quart diputat per Tarragona és un objectiu possible -fa tres anys va quedar a centenars de vots- però difícil. També pot confiar en què algun dels seus predecessors a la llista sigui conseller.

ERC ja volgut apostar sobre segur a Tarragona. Gent molt rodada i preparada per a uns -i aquest serà un dels arguments dels republicans durant la campanya-, i massa vistos i desgastats per a altres -ho poden dir els rivals-. La composició de la candidatura també es fruit dels esquilibris interns del partit. No és cap secret que s'ha intentat que Benach o Bargalló anessin a la llista per Barcelona, però aquesta solució no ha tirat endavant. Mantenir el tercer diputat és vital per a Esquerra a Tarragona i aspirar al quart escó ho veig, ara per ara, per les circumstàncies que envolten la contesa electoral, un repte gairebé inassumible. L'aposta conservadora sembla la més adequada, però la renovació, iniciada el 2003, hauria de reemprendres d'aquí quatre anys. No serà per manca de polítics preparats.