Torredembarra ha viscut aquests divendres i dissabte una de les activitats des del meu punt de vista més interessants de l'estiu: la quarta edició del festival REC d'Estiu. A l'entorn de Cal Bofill, a Baix a Mar, s'han pogut veure catorze curtmetratges al costat del mar, podent sentir la remor de les onades enmig de la foscor necessària per gaudir de la gran pantalla. Jo no sóc ni molt menys un entès en cinema, però aquesta cita l'he convertit en ineludible en les activitats del meu estiu.
Aquest any les cintes exhibides no m'han agradat tant com altres anys -recordeu que de cinema no em considero una veu massa autoritzada i només m'heu de tenir en compte com a espectador- però he tornat a riure, a patir i a pensar. Vaig riure molt amb Mi tio Paco, amb un paio que incitava al seu nebot d'onze o dotze anys a tocar el cul e les ties bones de la platja per lligar. O amb Proverbio chino, amb un amo de restaurant xinès que no veia clar que un cambrer negre treballés al seu establiment. Corrientes circulares em va sorprendre i fer reflexionar, igual que Temporada 92-93, que tenia aquest punt agredolç entre la comèdia i la petita tragèdia. Gallos o Contracuerpo et mantenien amb tensió. Aquests són alguns exemples. Bé, potser aquest any també em va agradat tant com el passat.
El REC d'Estiu ja porta quatre edicions. Espero que tingui continuïtat i que no passi com en altres activitats que s'han portat a terme a Torredembarra, que comencen amb molt força i acaben desapareixent. El REC ha engegat amb humilitat amb una oferta que combina el cinema amb la música i que amb una mica més de promoció ompliria totes les cadires del públic. De d'aquí només hem queda animar a l'organització a continuar amb l'activitat i felcitar especialment el Javi García, alma mater del festival.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada