Aquest bloc no farà vacances a l'agost, però si que volia adequar els continguts a aquesta època en què molts dels visitants esteu de vacances, almenys alguna setmaneta, com és el meu cas. Vul parlar de llibres, de cinema, de jocs, d'oci i algunes històries estiuenques. Però m'agradaria abans parlar del caos viari d'aquest cap de setmana, que no és més que una punta en una situació de saturació de les infraestructures catalanes que s'aguditza en periodes com l'actual en zones com el Camp de Tarragina.
Com a usuari de la xarxa viaria del Camp de Tarragona les retencions, les cues i els caos circulatoris no em venen de nou. Avui dilluns, anant cap a Reus ja he hagut d'esquivar l'autopista AP-7 perquè el cartell informatiu de l'accés per Torredembarra avisava de retencions. Sàvia decisió perquè a l'N-340 la cua ha estat diríem "light": des de la Torre dels Escipions fins a la rotonda del Catllar i amb una certa fluidesa. El trajecte de tornada l'he fet per l'AP-7 i mentre jo circulava amb tota tranquilitat veia una cua força compacta en sentit contrari des del peatge de Tarragona fins gairebé al Médol. I durava des de feia hores.
Res a veure amb el caos bíblic de dissabte, que va obligar a la concessionària Acesa a obrir les barreres al peatge de Tarragona. Setanta quilòmetres de cua, més de cinc hores per anar de Barcelona a Tarragona... Ara el problema sembla que és decidir qui pagarà el peatge d'uns 15.000 vehicles. Govern i Abertis hauran de negociar. De petit m'havien ensenyat que hi havia un tipus de carreteres que es deien vies ràpides, entre les quals hi ha les anomenades autopistes. El mecanisme era pagar un peatge i així podiesanar més ràpid. Però et vas fent gran, et treus el carnet de cotxe i veus que tot no és tan fàcil. Les vies ràpides són lentes a causa de les cues i a vegades vas més de pressa per les carreteres comarcals. Curiosa paradoxa.
Almenys no ens toca pagar per anar entre Tarragona i Salou. Però et surt a compte passar-hi amb les retencions que et trobes a vegades? L'N-340 també és un poema diari, sobretot en hores punta, amb unes caravanes que són processons diàries per anar a treballar o portar els fills a col·legi. El 2009 tindrem el tercer carril de l'AP-7, que demanem des de fa dues dècades. I al cap d'un temps també tindrem l'N-340 desdoblada i es convertirà en l'A-7. Això ens diuen els polítics. El parc automobilístic segueix creixent mentre el transport públic continua sense progressar i va enrere com els crancs. Per quan la integració tarifària? I l'ampliació d'horaris? Mentrestant cada vegada hi ha més ciutadans emprenyats i sembla que les administracions no ens donen gaires solucions. Zapatero en el paper de "Mr Marshall" no ha tingut massa credibiltat.
I no he parlat ni de la Renfe ni de l'Aeroport del Prat. Ho deixem pel següent capítol.
5 comentaris:
Mira Jordi, jo estic segur que la gent independentment de l'idioma que parli ,perqué els serveis espanyols van malament per tothom no distingeis d'idiomes . Arribrà al convenciment que l'unic camí és la independència i hi arribarà per cansament.
Jordi t'has deixat de dir que quan es desdobli la CN-340 fins la Mora, llavors l'Autopista tornarà a ser de peatge per als soferts torrencs, si volem anar a Reus, Salou o Vilaseca, haurem de tornar a pagar peatge.
I que consti que ACESA no ha perdut ni un euro amb el lliurament del peatge entre la Torre i Salou, perque s'ha pagat un peatge "a l'ombra" que aviat tornarà a sortir a la llum.
I pel darrer missatge els que ens acabarem cansant serem els catalans idependentistes, perque la independència malhauradament no té futur, estem abocats a l'extinció com a nació com a poble i com a llengua, ens agradi o no.
I a més La Espanya democràtica haurà conseguit el que no va poder fer l'Espanya franquista (encara que a Franco, en acabar la guerra, ja li van proposar transformar la Catalunya industrial en una terra de ramaders i pagesos, encara que l'ineficaç i corrupte estat franquista no ho va aconseguir), convertir Catalunya en una de les regions més pobres de l'Estat, a costa de Madrid, València, Andalusia, les Castelles ...
I mentre els vascos i els navarresos, amb el seu concert, podran tirar endavant per que no depenen de Madrit (econòmicament, és clar).
Quin gol que ens van clavar amb la Constitució i quin ens han clavat amb aquest Estatut que no serveix per a res!
Amb el primer anònim hi estic força d'acord. Si Catalunya arriba a la independència serà perquè la gent n'estarà fins el capdamunt de com ens tracten a Madrid i que aquesta manca d'inversió afecta el dia a dia del ciutadà que d'un sentiment patriòtic, himes i banderes.
En el segon veig molt pessimisme. Crec que s'està arribant a uns nivells d'emprenyamenta general que podria acabar petant en forma de manis o alguns cosa per l'estil. Ja hem vist algun episodi com gent ocupant vies i tallant el tràfic de trens. Ho veig una mica difícil pq a la gent cada cop li costa més reaccionar, però si voleu muntar alguna cosa us ofereixo aquest humil bloc per convocar la gent. Que no sigui dit.
Tus escritos de periodista, son malos, yo los juzgo como mediocres, tienes buena carrera, para trabajar en el ayuntamiento, de periodista, pasaras mucha gana nene.
No es pot fer content a tothom. Que hi farem!
Publica un comentari a l'entrada