Des del 18 al 26 d'agost el Tinglado número u del Moll de Costa ha acollit la vuitena edició de l'Open Internacional d'Escacs Ciutat de Tarragona. La seva organització va estar en perill durant mesos, però la implicació de la família Farran, tots socis del Club Escacs Tarragona, ha possibilitat que es tornés a celebrar una nova edició, altra cop amb un èxit de participació, amb 141 jugadors. Francesc Xavier Farran, amb vint anys acabats de fer, va ser el director del torneig, que es consolida com un dels més importants de Catalunya.
El guanyador ha estat Karen Movsziszian, un gran mestre internacional armeni que l'any passat ja va estar a punt de vèncer. Ha guanyat vuit partides i només n'ha perdut una, un exemple de combativitat. Hi han participat escaquistes de molts països diferents, amb edats compreses entre els 8 o 9 anys fins gairebé els 80 s'han pogut veure partides de nolta qualitat.
Aquest ha estat el primer cop que he participat en el torneig i tot i no haver tingut una actuació massa lluïda -3 punts de 9 possibles- m'ho he passat molt bé, plantant cara a rivals molt durs. Un torneig d'aquest tipus sempre és un repte personal, de superació de lluita no només contra els jugadors rivals sinó contra les limitacions i la psicologia d'un mateix. Alguna cosa així em comentava un amic escaquista, tarragoní i mestre de professió. Cada partida és una història, amb un plantejament (l'obertura), un nus (el mig joc) i un desenllaç (el final). I per fer un bon resultat també cal una preparació i un entrenament que potser a mi em faltava.
M'ha sorprès que en la cerimònia de clausura i l'entrega de premis no hi hagués cap representant polític, ni municipal ni d'una altra administració, tot i que col·laboren econòmicament en el torneig. Altres anys havien vingut regidors, diputats provincials o representants del Port. Els escacs són un esport oblidat per molts, amb una imatge d'avorrit -res més lluny de la realitat- però té unes virtuts que es podrien explotar més, sobretot entre els infants i joves. Trobo força inconcebible que no hi hagués cap representant polític municipal. Almenys que augmentin el suport econòmic per assegurar la continuïtat d'aquest esdeveniment esportiu, un dels més importants de la ciutat. Recordem que hi ha vida després del Nàstic que, per cert, ha començat la lliga amb bon peu.
La foto l'he tret de la web del Mossèn i es poden veure diversos jugadors analitzant les partides jugades durant l'Open, que es disputa dins del tinglado.
5 comentaris:
llàstima que no tingui molt més recolzament ... salut
Querido Jordi,tengo una ocurrencia..Podiamos organizar una comida con todos los componentes de todos los blog de la Torre, pienso que tu puede ser un buen maestro de ceremonias, una especie de concentracion, sin revelar las identidades y que se apunte todo el que quiera. Yo lanzo la idea..Se apunta alguien??. besitos
La comida la puede pagar nuestro consistorio.. comida o bocadillos,segun la generosidad de Don Manuel. Verdad que se da dinero para otras cosas??, esto no deja de ser un acto cultural. besitos
Fantasma,
La trobada no és mala idea. A Tarragona s'ha muntat aquest dissabte passat un sopar per l'estil que malauradament no he pogut assistir però que ha anat molt bé.
Em sembla que l'Ajuntament no col·laborarà gaire (je je) i ens l'haurem d'autofinançar. Podríem començar a pensar la data i el lloc.
Querido Jordi, si Don Manuel es un garrapo, peor para el, si nosotros nos ponemos de acuerdo se hace y punto, se decide una fecha y un lugar donde se retiren unos vales, previo pago de la comida, desayuno o lo que sea y hacemos nuestra concentracion. Nuestro pueblo esta muy necesitado de eventos que promulgen la union de nuestra gente,hace falta imaginacion y buen TALANTE, que de, dinamismo a la Torre. Si juntaramos las noticias de todos los blog y el dinamismo de los mismos, apotamos mucho mas, que cualquier diario o revista subvencionada.besitos
Publica un comentari a l'entrada