Les darreres setmanes ha estat sobre la taula la possibilitat de l'entrada de CiU al govern municipal però sembla que finalment els convergents continuaran a l'oposició a Torredembarra. El cap de llista de CiU, Daniel Massagué, aspirava a compartir l'alcaldia amb Jiménez a través d'aquest acord sòcioconvergent i aquest ha estat un escull del tot insuperable. Per als socialistes l'alcaldia no és negociable. Aquesta posició la van mantenir el juny passat i hi segueixen enrocats. La moda de partir alcaldies sembla que no ha arribat a Torredembarra i és que, posats a compartir, també hi podien entrar ERC i el GIT. Seria obrir la caixa dels trons.
El govern, doncs, continua en minoria. Hi ha algunes veus que diuen que el govern municipal i l'Alternativa Baix Gaià estarien intentant reconstruir els ponts de diàleg tan trencats aquest estiu i explorar possibilitats de pacte. El regidor d'Urbanisme i gran escull per l'acord, Ramon Ripoll, sembla haver perdut poder dins el PSC. Fa unes setmanes va ser substituït com a president local. Un símptoma. L'Alternativa és el soci lògic del PSC, ERC i el GIT. El segon regidor obtingut el maig passat els va envalentir i van tensar tant la corda que es va trencar. Als ecosocialistes els cal analitzar la situació amb la fredor necessària i al PSC, una certa generositat.
La gran pedra de toc del govern actual serà l'aprovació dels pressupostos municipals. Han de trobar almenys un regidor de l'oposició que doni suport als números pel 2008 per tirar endavant els pressupostos, perquè sinó la posició de l'executiu local quedarà en una difícil posició. L'aprovació fa unes setmanes de les ordenances municipals només va poder tirar endavant per l'estranya abscència d'una regidora de l'oposició. Recordem que era una època de nuviatge entre convergents i socialistes. Serà aquesta la fòrmula per tirar endavant els pressupostos? Seria una mica trist.
Altres veus aposten per una moció de censura. I hi ha qui diu que algun membre del govern actual podria entrar en l'operació. És una aposta arriscada i possiblement precipitada. Un govern amb ecosocialistes, populars, convergents, independents i qui sap que més seria un aiguabarreig que costaria que aguantés els tres anys i mig que resten de mandat. La sitació actual és radicalment diferent a la de l'octubre de 2004, però en política pot passar de tot. Fins i tot veure Suñé, Toda i Oviedo en un mateix govern.
Ens trobem en un moment que Torredembarra necessita grans consensos per desencallar temes importants com Muntanyans II, el contracte de l'aigua, el creixement urbanístic o certs equipaments imprescindibles. En definitiva, el model de municipi pel futur. No és un moment de mocions de censura que fracturin encara més la política local, sinó de diàleg, acords, cessions i certs sacrificis personals. Hi estan disposats els nostres polítics?
Publicat al Diari de la Torre del mes de novembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada