Aquest dilluns hem vist com el Govern català anunciava que altre cop es posaran notes a Educació Primària. Tornen els insuficients, suficients, bé, notables i excel·lents, aquella gradació que va marcar la meva etapa escolar i que quan ja feia Secundària certes ments pensants van canviar per necessita millorar/progressa adequadament. Reconeix el Departament d'Educació que la va pifiar amb aquest canvi? Ho hem pagat car perquè professors i experts coincideixen a assenyalar que aquesta darrera reforma educativa ha fet molt mal a l'educació. Però més val tard que mai.
La desmotivació i la llei del mínim esforç s'han ensenyorit d'unes aules que aquesta darrera dècada i mitja ha hagut d'afrontar altres problemes com l'augment de la població immigrada (que és un problema sobretot quan no s'hi dediquen prous recursos econòmics). Els nostres governants sembla que finalment han vist que denigrar la cultura de l'esforç no era el camí correcte. Rectifiquen. Menys mal! Les enquestes a la ciutadania demostren que un 90% de la població està d'acord amb el retorn de les notes.
Aquest és un primer pas per reedreçar el desgavell que pateix la nostra educació. Però encara li queden molts deures al govern. Recuperar la figura del professor com un referent de la societat -quan jo era petit i no fa tants anys ho era- i fer entedre als pares que els mestres no poden substituir-los en certes tasques. Els mestres han d'ensenyar, però educar correspon als pares. Quan jo era petit i el professor cridava els meus pares i els avisava d'alguna malifeta o que alguna cosa no anava bé en el mei comportament escolar ja em podia preparar, perquè alguna bronda segur que em queia. Ara, com m'expliquen alguns amics meus professors, la bronca els pot caure als mestres perquè "el meu fill és el millor".
Crec que ens trobem davant la primera reacció davant els resultats demolidors de l'informe Pisa. L'educació és un dels pilars bàsics de la nostra societat i no la podem deixar anar a la deriva. Torno a insistir en què l'esforç és important i avaluar aquest esforç també. Necessita millorar i progressa adequadament no era la manera de motivar els estudiants a fer-ho millor. Però no oblidem que encara queden molts problemes per solucionar en matèria educativa. I tot això no és un pensament de dretes ni d'esquerres. És simplement sentit comú.
11 comentaris:
Posats a què s'ha rectificat i es tornaran a posar notes als alumnes en la comunitat educativa, un insuficient amb majúscules a tots els qui d'ençà el període democràtic han jugat políticament amb el sistema i no s'han preocupat de res més que de complir amb el compromís ideològic i no amb l'educació. D'això també n'hem pagat les conseqüències dels mals resultats en les avalucions de l'informe Pisa.
Quan tota la responsabilitat es passa als professors i directors de centre, l'execel·lent hauria de ser per a ells i elles: tots i totes els qui han lluitat i han suportat injustes decisions polítiques durant tants anys.
Tant parlar de l'exemple d'excel·lència de Finlàndia i estaria bé que algú ens demostrés com s'ha dirigit aquell sistema en els darrers anys, a més de com posar-lo a la pràctica.
I més enllà de la teoria. Idealitzar un tarannà només en un funció d'un interès és, fins i tot, no voler que el nostre sistema avanci. I si té un insuficient, amb estadístiques a la mà, és perquè ha fallat tot el sistema: de la cúpula a la base. Posat a puntuar... un 2 a tots els manipuladors polítics que només han viscut del sistema i no surten als grans titulars, i un 10 a tots/es les docents (professors/es, directors/es, coordinadors/es...) que han vetllat per l'educació més enllà de les pressions polítiques i surten criticats als titulars.
I l'exemple el tenim ara amb el Procés de Bolonya: un nou canvi en el sistema universitari que està saturant al professorat perquè ni els propis dirigents universitaris saben encara ben bé com l'han d'aplicar. I la culpa mai pot ser dels docents, tot el contrari, ja que molts fan tot el que els diuen.
quan “parlem d’educació partim d’una constatació: tant amb el PP com amb el PSOE, Catalunya en surt malparada. Hi ha una qüestió fonamental: evidentment s’han de dedicar més recursos, però això no és tot. Els diners poden ajudar a resoldre problemes, però no tots els reptes que en educació tenim plantejats a nivell d’Estat”
En tot el debat sobre l’educació i la informació donada sobre l’informe Pisa o les anàlisis de la fundació Bofill, hi ha una dada que s’amaga constantment: la baixa despesa pública en educació. Les dades oficials parlen d’un 2,82% del PIB a Catalunya, que incrementarien molt poc les dades del 2000 on es situava en el 2,73%, només 9 centèsimes. Aquestes xifres poden ser encara més petites en la realitat i queden molt lluny de les xifres mitjanes de la UE-25 ( 5,2%), o la de països com Dinamarca (8,5%), Suecia(7,.7%), Noruega (7,6%) o Finlandia (6,4%).De fet es poden fer tres grups de paisos segons la seva despesa en educació respecte el PIB, com a mesura de la riquesa de cada comunitat: Un primer grup capdavanter amb els països anteriors i altres com Bélgica o Eslovènia, un segon grup dins la mitjana de la UE i un tercer grup per sota d’aquesta mitjana on estarien Espanya, Bulgaria, Turquia o Grècia.
Doncs bé, si Catalunya fos un país independent, avui l’hauríem de situar a la cua d’aquest tercer grup.Dins del pressupost consolidat per al 2008, l’àmbit educatiu rep el 16% del total, amb una dotació de 5.770 milions d’euros, dels quals 4.550 milions són per l’educació general ( 2,05% del PIB), 131 milions són per a serveis complementaris ( 0,006% del PIB) i 1038 milions són per a l’educació universitaria ( 0,47% del PIB), amb una suma total del 2,6 % del PIB dedicat a l’educació per al proper 2008.Però, malgrat que el mateix Informe Bofill reclama “un increment presupostari considerable per a fer front al tema de les desigualtats educatives de Catalunya”, aquestes dades no entren en l’anàlisis superficial que fan els mitjans de comunicació o els “experts” de torn.
Es això Jordi, es això
Els mestres han d'ensenyar, però educar correspon als pares.
Quan erem petits el nostres pares no tenien gaires estudis. però ens van donar valors qua en han servit tota la vida. Avui en dia tots els pares tenin estudis però alguns no donen valors.
Jordi,
Passa't pel meu bloc, tens un regal.
Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.
Completament d'acord Jordi!
I sobretot amb la darrera frase.
Tot el que es diu sobre aquest tema és ben cert. Però jo us vull dir que hi han coses a l'ensenyament que no són qüestió de diners, sinó de voluntat, de planificació i saber escoltar els que són actors principals.
El respecte als professors, als companys, al material del centre i les ganes de treballar no s'aconsegueixen amb diners, són valors que darrerament s'han menyspreat.
El professor ha passat de ser un transmissor de coneixements a ser un animador de carrer. Sembla que serveixen per a tot menys per ensenyar.
Esperem que després d'aquest informes recuperem el seny.
Jordi, a veure si li dediques un escrit i un homenatge al Bobby Fisher ... possiblement el millor jugadors de tots els temps, amb 64 anys està ingressat Argentina, hospitalitzat per paranoies.
Ho sento, però jo encara haig d'escoltar una bona autocrítica per part dels professors en la devallada del nivell de l'ensenyament. Ells hi tenen alguna cosa a veure i crec que no s'hi val a llençar pilotes fora: la culpa és dels polítics (com no ! així s'asseguren el beneplàcit badoc de la majoria)o la culpa és dels pares, o del sistema o del capitalisme o del mercat ... Realment no han de "fugir d'estudi"
Estaríamos hablando toda una vida sobre este asunto sin entrar a valorar lo realmente importante.
Que si los profesores, los padres el presupuesto, etc.
Pero es qué nadie piensa en lo trascendental, que no es otra cosa que la ley, la pérfida LOGSE?. Es aquí donde está el problema. Lo demás son flecos de este envite.
Volver a lo que había dado unos resultados excelentes: Educación primaria, EGB,BUP y COU.
El que tenga dudas que pregunte en la Universidad cómo llegaban los alumnos con este Plan y cómo
aterrizan ahora con la ESO y el BATX.
Pero la progresía es así: Cambiar y cambiar para que se vea y se note que hemos llegado al poder.
Así nos va ... Bofil, Pisa ...
treballar en l'ensenyança és masoca, però què carai !!! ... m'agrada !!! ... salut
Publica un comentari a l'entrada