diumenge, de setembre 13, 2009

Cròniques de l'altra banda (LXVI): La vinya, en crisi

Després d'un mes de descans torno a escriure les Cròniques de l'altra banda. Encetaré la tercera temporada parlant de la Verema 2009 i introduiré com a novetat que en cada post només tractaré un tema, intentant entrar-hi més a fons. L'Alt Camp és la comarca que pesa més en la Denominació d'Origen Tarragona i hi conviuen tres DO més: Penedès, Catalnya i Cava. La vinya és, doncs, un sector important a la comarca i des de finals d'agost fins a mitjan octubre es recull el raïm. Són productors professionals però tambñepersones que treballen a un altre sector però mantenen les vinyes familiars destinant-hi temps i diners.

Des del Consell Comarcal aquesta setmana hem presentat la Verema 2009 amb la col·laboració de la DO Tarragona i productors. La qualitat de la collita serà excel·lent gràcies a les condicions metereolòiques però la collita, segons els productors, serà dolenta. La raó: el baix preu que fixen els grans el·laboradors pel raïm. Ja fa anys que els preus estan baixant mentre els costos no paren de pujar. El resultat és que cada cop és menys rendible cultivar raïm i ja es comencen a veure vinyes abandonades i aquesta tendència pot augmentar.

Els viticultors estan no només desanimats sinó emprenyats. Una campanya d'inspeccions molt exhaustiva que està portant a terme el Ministeri de Treball és la raó d'aquesta indignació. Cal perseguir els propietaris de vinyes que es beneficien de treballadors sense contracte, pagant-los-hi una misèria, però les accions del Ministeri van més enllà. Insensibles a la situació del sector i desconeixedors dels mètodes de treball s'han obert expedients perquè consideren que partir d'un nombre d'hectàrees calen treballadors. Com cada any també hi ha una persecució als familiars -joves, avis...- que col·laboren en la recol·lecció del raïm.

Un sector amb greus problemes com el de la viticultura se sent perseguit per una burocràcia totalment desconnectada de la realitat i, en canvi, les administracions espanyola i catalana no acaben d'entrar a fons a soluconar aquests problemes. No és normal que els pagesos i ramaders es manifestin cada dos per tres. I és que quan no és un all és una ceba.

2 comentaris:

jordi332 ha dit...

Pido disculpas por no escribir en catalá, lo hablo y entiendo bastante, pero no lo puedo escribir. Nací a los dos meses de llegar mis padres a Argentina desde Tarragona. Vivo en Mendoza, Argentina, tierra donde su principal actividad es la vitivinicultura, también tenemos DO y desde hace unos años ha mejorado mucho la calidad de los vinos finos, especialmente el Malbec. Y también la gente que está en la actividad la sufre mucho y goza menos para afrontar los vaivenes climáticos y económicos propios de la uva y el vino.
Tengo un hijo viviendo en Barcelona (Rubi) es Mosso de Squadra, hermana y sobrinos en Vilanova y primos y tíos en Tarragona, asi como mis padres que descansan en el cementerio de esa hermosa ciudad.
Mi razón de escibirte es que cargué mi nombre y apellido en el google y me apareció este blog. un fuerte abrazo.
Jorge (Jordi en el corazón y mis recuerdos) Salvat.

jordi salvat ha dit...

Hola Jorge,

Aquest és d'aquests missatges que t'anima a seguir escrivint en el blog. Moltes gràcies pel teu comentari, que demostra els estrets lligams que hi ha entre Argentina i Catalunya. M'apunto la recomanació i a veure si algun dia puc provar un vi de la vostra DO, que ben segur que estaran molt bé. La vinya és sector tan interessant com dur sigui a una o a l'altra banda de l'Atlàntic.

Jorge (Jordi), espero que passis sovint pel meu blog. Una abraçada ben forta