Apunts britànics

He de confessar que no he seguit massa profundament la campanya electoral anglesa, tot i que m'acostumen a atraure força els processos electorals d'altres països. En canvi, el resultats dels comicis de dijous i les seves conseqüències m'estan atraient molt més i l'estic seguint amb molt interès. La situació és maquiavèlica. Els tories, amb David Cameron al capdavant, han guanyat, però no han obtingut majoria absoluta en un país que el sistema electoral l'assegura pràcticament sempre. Els laboristes han perdut però Gordon Brown continua instal·lat al 10 de Downing Street i apura les seves possibilitats de mantenir-s'hi com a inquilí amb una oferta de pacte molt sucós per al tercer en discòrdia, el liberal-demòcrata Nick Clegg.

Clegg va ser la gran revelació de la campanya electoral britànica i alguns el van arribar a comparar amb Obama, però el líder libdem ha acabat amb uns resultats molt més discrets. El sistema majoritari britànic ha matxacat el 22% de vots de Clegg i l'ha deixat amb 57 escons, encara cinc menys que el 2005, tot i treure només un 7% de vots que el Labour -que ha obtingut gairebé cinc cops més de representació-. Aquesta és la realitat del sistema majoritari i per això Brown ha tempat Clegg amb un pacte de govern que inclou la reforma del sistema electoral per convertir-lo en més proporcional.

Però el pacte més possible és el de conservadors i liberals. Costa molt d'entendre en la mentalitat britànica deixar la força més votada a l'oposició. Qüestió de cultures polítiques. Molta distància separa els programes electorals de les dues formacions i tots els escenaris són possibles. Fins i tot el govern en minoria dels conservadors. El precedent del 1974 no és gaire optimista per a Cameron, ja que llavors la situació va acabar amb eleccions anticipades després de set mesos d'executiu tory en minoria. Però el pacte Brown-Clegg no és descartable i seria la manera del liberal-demòcrata per trencar motllos i assegurar-se una major representació política.

El sistema electoral britànic conté imperfeccions -com tots- i ha provocat aquesta complicada situació, però també té aspectes molt positius dels quals n'hem d'aprendre, en un país que volem reformar el nostre. Els 650 districtes uninominals en què es divideix la Gran Bretanya a l'hoira d'escollir els seus representants a la Cambra dels Comuns obliga als diputats a treballar-se la seva elecció i reelecció trepitjant el terreny i amb una proximitat a l'elector que a Catalunya, amb les llistes provincials, no tenim. Prenguem apunts doncs de l'altra banda del Canal de la Mànega.