ZP: amortitzat

Fa poc més de sis anys que José Luis Rodríguez Zapatero va arribar a la presidència del Govern espanyol i cada vegada són menys els que quan acabem de passar l’equador (teòric) de la seva segona legislatura en el càrrec neguin que ens trobem davant d’un polític amortitzat i que el PSOE faria bé en buscar un nou líder si en les properes eleccions vol tenir alguna possibilitat d’impedir que el PP torni al poder. La decadència de Zapatero s’ha accelerat des de la seva reelecció. I és que el lleonès és un president ideal quan les coses van bé però ha demostrat ser calamitós quan la conjuntura política es torça.

Zapatero va amagar la crisi durant la campanya electoral del 2008. Va negar una evidència en un acte greu d’irresponsabilitat política però molt rendible electoralment. La seva gran proposta electoral, els famosos 400 euros anuals, van ser un gran engany i una elevada i innecessària càrrega per a les arques públiques. La crisi econòmica va ser admesa poc després dels comicis. La reacció va arribar tard i va consistir en estimular el consum -ajudes per comprar cotxes- i fomentar l’obra publica injectant diners als ajuntaments. Pel camí va caure el ministre d’Economia, Pedro Solbes i el nombre aturats es va enfilar a xifres més que preocupants.

Fa unes setmanes s’ha confirmat que les receptes econòmiques del govern espanyol no han servit absolutament de res i ara cal una terapia de xoc, inclosa la reducció dels salaris públics i pensions. Zapatero és un president desbordat, que només ha reaccionat esperonat -o obligat- per Obama i Merkel i el fantasma grec i només s’ha salvat de les eleccions anticipades per un sol vot. Li continua funcionant la geometría variable in extremis i treu matrícula d’honor en funambulisme polític, però del "talante" ja no en queda res. El ZP seductor dels seus primers anys a la Moncloa s’ha convertit en gairebé una ombra, un generador industrial de desconfiança

El PSOE hauria de plantejar-se –si no ho ha fet ja- el relleu de Zapatero. Com ja han dit algunes veus força autoritzades, una possibilitat gens descabellada davant la situació actual seria un canvi de president i evitar una convocatòria d’eleccions anticipades gens recomanables. Es tracta d’una maniobra que no entra en les coordenades habituals de la cultura política del nostre país on els partits es regeixen per lideratges gairebé messiànics i amb allò de "el que se mueva no sale en la foto". Però la situació que vivim actualment requereix mesures dràstiques… i no només pels treballadors públics i els pensionistes.

CiU ha demostrat que està per la feina i possiblement alguna altra formació donaria suport a la investidura d’un nou president i la formació d’un govern amb menys polítics i més tècnics que sàpiguen com treure l’Estat espanyols del fang actual. Una altra opció és deixar que la situació degeneri més i que Zapatero segueixi en aquesta decadència fins que les eleccions anticipades caiguin pel seu propi pes.

Publicat al diari electrònic Delcamp.cat