Itàlia 90 va ser d'aquells mundials que vaig viure amb molta intensitat. El vaig preparar amb el meu ordinador Spectrum 128k i el joc oficial del campionat, enlloc de l'àlbum de cromos del 86. Recordo unes tandes de penals molt emocionants i les moltes vegades que es penjava el joc. Entranyable. La jornada inagural me la vaig empassar sencera des del sofà de as. El Camerún de Roger Milla es va carregar la vigent campiona, Argentina, i Romania, liderada per Gica Hagi 'El Maradona dels Càrpats', va sorpendre la Unió Soviètica subcampiona d'Europa. Un magnífic inici per a un mundial força intermitent futbolísticament.Va ser una primera volta amb algunes sorpresetes més i alguna decepció, com l'Holanda de Van Basten, Gullit i Rijkaard, brillant guanyadora de l'Eurocopa 1988 i que va acabar tercera de grup estavellant-se contra l'Alemanya Federal a vuitens. Argentina va passar plorant, tercera de grup, però va passar. Espanya va finalitzar líder de grup, després d'un empat sense gols inicial contra Uruguai i victòries contra Corea del Sur i Bèlgica. Però a Itàlia, el combinat de Luis Suárez no va arribar ni als temuts quarts, ja que la Iugoslàvia liderada Stojkovic els va eliminar (2-1).
La ranquejant argentina es va plantar a la final eliminant Brasil -vuitens-, Iugoslàvia -quarts- i Itàlia -semis-. Casi res! Un partit bastant mític va ser el que a quarts va enfrontar Anglaterra i Camerún. La selecció africana estava sorprenent en aquell mundial i semblava anunciar una revolució futbolística al continent negre que dues dècades després ha quedat en no res. Anglaterra va poder eliminar els "lleons indomables" a la pròrroga i planta-se a semis.
La final no la vaig veure perquè estava de colònies, però massa no em vaig perdre massa cosa. Un únic gol de Brehme i de penal va donar la copa del món a Alemanya Federal i la venjança respecte quatre anys abans. Era la coronació d'una generació butal: Völler, Littsbarsky, Ilgner, Berthold, Kohler, Matthaus, Augenthaler, Klinsmann... Itàlia, l'organitzadora, es va haver de conformar amb el quart lloc i el pitxitxi d'Schillaci, seguit del txec Skuhravy.
3 comentaris:
Jo recordo aquest mundial com si fos ahir, perquè a diferència d'ara es veien tots els partits en obert. Molta gent no recorda aquest mundial pel poc futbol que es va veure (i és veritat), però va ser un campionat de noms il·lustres: Pat Bonner: porter d'Irlanda que va salvar el seu equip en 2 tandes de penals crec; Salvatore "Toto" Schillaci: pichici del Mundial i considerat heroi nacional pels seus gols; el gol d'Stoichovijc contra Espanya de falta directa magistral a la pròrroga, Roger Milla donant la sorpresa contra Camerún, Gary Lineker amb Anglaterra, Costa Rica guanyant a Argentina al partit inaugural, una final soporífera que es va decidir en un penal. Si recordo aquest mundial vol dir que em faig gran jejejej... (OSCAR)
El que recordo més d'aquell Mundial són els gols de "Toto" Schillaci, un davanter italià sortit de no se sap on que no havia fet (ni després va fer) gran cosa en la seva carrera futbolística. També recordo que Argentina es va fer odiar bastant pel seu futbol miserable, però que contra tot pronòstic a semis es va carregar l'amfitriona Itàlia fent un gran partit. La final, com bé dieu, va ser horrible. Va guanyar Alemanya perquè "tocava": quatre anys abans havia perdut la final contra la mateixa Argentina i aquesta va fer un Mundial massa mediocre com per acabar campiona.
Està clar que el Mundial 90 és Schillaci. Diria que va fitxar per la Juve però nova der massa res de bo. Que deu fer ara l'amic Schillaci? Argentina era ja molt crepuscular però es va plantar a la final. I Alemanya va fer bona la frase de Lineker i es va emportar el títol. Tocava el tercer mundial dels alemanys. Qui sap si 20 anys després torna a tocar.
Publica un comentari a l'entrada