L’univers convergent es contrau

El científic britànic Stephen Hawking manté que l’univers es va originar amb un gran big bang, una explosió a partir de les lleis de la física que explica la creació de tot el que coneixem actualment. Hawking també defensa que ara l’univers el que fa és contraures. La política torrenca de les darreres dues dècades també s’explica a través d’un big bang i és el que va patir Convergència i Unió en dues fases (1987 i 2003). I també hi ha alguns indicis que apunten que podríem haver entrat en una fase de contracció convergent.

Convergència i Unió va patir una explosió sideral el 1987 quan es va voler canviar el cap de llista, Celestí Salort, que havia estat alcalde els vuit anys anteriors. La formació nacionalista, amb sis regidors de tretze posibles, tenia moltes oportunitats d’obtenir la majoria absoluta, però l’intent de relleu va frustrar-ho. Salort no va acceptar la retirada i va muntar la seva pròpia llista independent. Mentre CiU va passar de sis a quatre regidors, Salort, al capdavant del Grup d’Independents per Torredembarra (GIT), va guanyar les eleccions amb vuit regidors, una clara majoria absoluta. Després de governar quatre anys, el GIT va tornar a vèncer, però aquest cop sense majoria absoluta i un pacte de la resta de forces polítiques el va deixar a l’oposició durant dotze anys.

El 2003 es va produir un segon big bang convergent amb l’aparició de dues candidatures que van fragmentar el vot d’aquesta formació, que havia tornat a recuperar terrey electoral. Vilatans Units per Torredembarra (VUT) era una escissió típica, liderada per Octavi Solé, regidor de CiU del 1995 i 1999 i relegat a una testimonial novena posició en els comicis anteriors. El 2003 va encapçalar la llista del VUT i Solé va obtenir l’acta de regidor. L’Agrupació Democràtica Municipal de Torredembarra (ADMC), més heterogènia, recollia un vot majoritariament convergent, tot i que també bebia d’altres fonts electorals. El resultat, dos regidors. L’efecte d’aquesta explosió va ser la reducció de sis a tres dels representants de CiU al ple torrenc, tot i l’augment de 13 a 17 dels membres de la corporació. Curiosament, tot aquest escampall de candidatures sorgides de CiU, inclòs el Grup d’Independents liderat per Salort, van pactar per allunyar les esquerres del govern i fer alcalde el convergent Miquel Àngel Lecha, un acord que va durar poc més d’un any.

En les eleccions de 2007 ja hi va haver una primera contracció en l’univers convergent. El líder del VUT, Octavi Solé, va tornar a Convergència i va ocupar el setè lloc de la candidatura nacionalista i la llista independent es va disoldre. El regidor i número dos d’ADMC, Joan Carles Crespo, va anar de número cinc en la llista encapçalada per Daniel Masagué. CiU va poder recuperar un regidor i augmentar fins a quatre. La cap de llista d’ADMC, Dolors Toda va liderar una altra llista independent amb unes sigles diferents, ADT, i va tornar a sumar dos representants al ple.

En els comicis de la primavera vinent es podrien produir nous retorns i fitxatges convergents. El Grup d’Independents porta una trajectòria de sagnia de vots imparable des del 1991 i ja és la força torrenca amb menys vots. L’únic regidor que té actualment, Santiago Ardèvol, i que des del 2003 ha estat ininterrompudament en el govern torrenc --excepte unes setmanes l’estiu de 2008- podria anar a parar a CiU. També es rumorejava fa quatre anys el seu fitxatge pel PSC. I al final va liderar la llista independent. Sempre és difícil preveure els moviments del GIT i encara més de Celestí Salort, però aquesta hipòtesi guanya enters com més s’apropa la cita electoral.

Un altre membre del govern també està a l’agenda de fitxatges convergent. Es tracta de Juan Pérez, regidor de Serveis i número dos de l’Agrupació Democràtica Municipal, una formació que no està clar si es tornarà a presentar amb la mateixa cap de llista i on hi ha discrepàncies internes sobre la continuïtat a l’actual govern i la composició de la propera candidatura. Convergència i Unió està jugant les seves cartes, intentant recuperar aquell terreny electoral que els va situar a tocar de la majoria absoluta en diverses ocasions. Ho vol aconseguir amb la incorporació de regidors que ja tenen una projecció pública i poden aportar nous vots. Els propers mesos seran decisius per determinar el grau de contracció de l’univers convergent. Ja sap que les negociacions de fitxatges són dures i complicades i que a vegades algun serrell mal resolt pot acabar amb una operació fracassada.

Publicat al número de novembre del Diari de la Torre