dilluns, de novembre 21, 2011

Breus apunts sobre el 20-N

Les eleccions generals d'aquest 20-N han estat analitzades i reanalitzades durant les darreres hores i potser pot costar trobar-hi nous matisos als números i els percentatges. Però tinc ganes de dir-hi la meva i ho faré amb dotze punts sobre el que considero més interessant sobre els resultats dels comicis.

1. M'ha sorprès més la castanya electoral del PSOE que la majoria absoluta del PP.

2. La majoria absoluta de Rajoy ha estat més folgada que la d'Aznar l'any 2000: 186 enfront 183. No només això: Rajoy ha deixat el PSOE amb 110 diputats i Aznar, amb 125.

3. CiU ha guanyat per primer cop les eleccions generals a Catalunya. Només l'enquesta del CEO ho havia detectat i molts tertulians se’n van enfotre. Però amb 16 escons obtinguts amb Duran i Lleida com a candidat, encara li falten dos per arribar al récord amb Miquel Roca de cap de llista.

4. El PP ha demostrat que té un sostre inflanquejable a Catalunya sinó canvia el seu discurs i són els 12 escons de Piqué. En aquests comicis s'ha quedat amb 11.

5. La coalició abertzale Amaiur ha estat la revelació d'aquestes eleccions amb 7 diputats i demostra que l'Estat espanyol havia silenciat electoralment desenes de milers de votants. Se li sumem els 5 representants obtinguts pel PNV, la majoria nacionalista a Euskadi és aplastant.

6. El PP ha aconseguit la majoria absoluta per la decable socialista, que ha perdut més de 4 milions de vots, i no pels 500.000 que han guanyat els conservadors.

7. La Izquierda Unida de Cayo Lara recupera terreny amb 11 escons però esta lluny dels 21 d'Anguita el 1996. Iniciativa puja de dos a tres diputats i iguala el seu millor registre.

8. UPyD obté cinc diputats enfront de la solitut de Rosa Díez el 2008 i un d’aquests és l’actor Toni Cantó, la nota exòtica de la jornada, tot i que els amics valencians no sé que opinaran d’això. Diez treu foc pels queixals amb la llei electoral. Ja ho sabia abans de presentar-se.

9. ERC ha demostrat que més val fer el congrés abans que després d'unes eleccions. Està pendent de consolidar el tercer escó i igualar els resultats de 2008, però després de les desfetes a les autonòmiques i les locals, es pot dir que han salvat els mobles. Ara li queden dos anys i mig per rearmar-se.

10. El 2008 els partits minoritaris van perdre pes i tres anys i mig després no només han recuperat terreny sinó que l’han millorat. Han passat de 26 a 54 escons. Han doblet resultats.

11. Catalunya i Euskadi s'erigeixen com dues illes enmig de la marea blava. Més al sud tenim Sevilla on el PSOE ha guanyat amb Alfonso Guerra com a cap de llista. Una dada: aquest home porta 34 anys com a diputat.

12. Em quedo amb la portada d'avui de El Punt: “Catalonia is not Spain”. Catalunya vota diferent (i Euskadi també). Ho tindrà en compte Rajoy o passarà el corró de la majoria absoluta?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Lamentablement t'apuntes al que fa tothom, comentes els resultats de façana i us quedeu sempre a la voreta. Perquè no parleu del 1.200.000 vots en blanc al senat sense comptar els vots del partit escó en blanc? Perquè no comentes que hauria passat amb una llei electoral on cada vot comptés igual, etc

jordi salvat ha dit...

La llei electoral és la que tenim, són les regles de joc. S'hi pot estar d'acord o no però a l'hora d'analitzar les has de tenir en compte. Una persona, un vot és molt bonic però en unes eleccions també s'ha de tenir en compte el territori i simplificant una mica la qüestió, fem que votin només les grans ciutats i ja està. Tot el teritori menys poblat, que s'agunati. És una visió una mica radical, perà la pràctica seria així.

Sobre el Senat, continuo dient el mateix des de fa temps: és una cambra inútil i cara, plena de cadàvers polítics -ara sembla que hi tindrem el Montilla- i s'hauria d'eliminar.

Els vots en blanc i a opcions antisistema haurien de fer reflexionar als partits polítics però ho veig complicat. Crec que ja hi conpten amb aquest ascens de de les darreres convocatòries. S'haurien de poder traduir representació a les institucions d'alguna manera.

Anònim ha dit...

molt bé dit en aquest sentit estic amb tu, el valor del vot a de ser proporcional no unitari, imagina que passaria en un futur si ara tot es centralitza (i no només a Espanya aquí també sense anar més lluny) ... que volem tornar a les polis, ciutats estat???
i amb la història del bé de la majoria ... que ens donin als altres ... parlo d'infraestructures, administració, transport, educació i un llarg etc ...