El dijous 21 de juny vaig anar acostar-me a la Llibreria La
En Canosa s’autodefineix com un explicador d’històries i alguns
podran pensar que ara l’escriptor i periodista lleidatà ens explicarà la
història d’Unió Democràtica. Sí i no. En el llibre trobem testimonis que ens
dibuixen la trajectòria del partit des de la seva fundació el 1931 fins el
1980, però és també la història d’un país castigat des d’una banda i un altra:
el sabre i la bomba; el negre i el roig; l’anarquisme i el feixisme. I Unió
està al mig. Catalanista i cristiana rep per totes bandes i el punt culminant
és l’assassinat d’en Manuel Carrasco i Formiguera.
La resposta d'en Pau Romeva a un militant anarquista és molt gràfica:
-Per què vós que sou roig o blanc? Perquè per algunes coses sembla que sigueu blanc i per a d'altres sembla que tireu cap a l'esquerra.
-Voleu que us ho digui? Sóc a quadrets.
Magnífica resposta! I us haig de confessar que m'hi sento bastant identificat. Tampoc no m'agrada el maniqueísme, ni el dogmatisme ni els clixés, que també han arribat als nostres dies.
El llibre ens permet conèixer la fundació d’Unió, la lluita
durant el franquisme i el difícil ressituament durant la Transició. Homes i
dones compromesos amb uns ideals: el catalanisme, la democràcia, la lluita contra un règim dictatorial, el cristianisme,
l’europeisme… En les darreres pàgines podem veure un jove Duran Lleida fent de
teloner als mítings i penjant cartells. Unió sobreviu a les circumstàncies i se
senten les bases d’aquest partit que arriba amb una salut de ferro als nostres
dies. Ja ho diu la llegenda: un professor de la Universitat Autònoma de Ciències Polítiques els anys
noaranta “encoratjava” els seus alumnes a “apuntar-se” a Unió perquè tenies
càrrec gairebé segur a la
Generalitat. Tot això és possible gràcies a personatges com els que coneixerem al llibre, que travessen el desert del franquisme i piloten l'aterratge en la Transició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada