Ho he intentat durant les tres setmanes que ha durat l’Eurocopa, però no ho he aconseguit. La selecció espanyola no la sento com a pròpia i no m’he alegrat de la seva victòria a la final. Els clàxons de cotxe, els petards i l’eufòria narcotitzant dels mitjans de comunicació els he viscut, més que res, com una molèstia. Veure vestits amb una samarreta vermella jugadors del Barça se m’ha fet estrany. Menys estrany ha estat veure’ls aixecar títols. Hi estem acostumats.
I és que la clau dels títols històrics de la selecció espanyola els darrers quatre anys és que han aprofitat l’estructura de la plantilla i el model de joc d’un Barça triomfant, també històric. No oblidem que les competicions de seleccions són més que res una exhibició de nacionalisme que sovint ens recorda imatges feixistes -himnes, esquadres en formació, mans al pit…- que futbol. Els combinats estatals són jugadors d’equips diferents que s’ajunten durant curts periodes de temps sota una bandera i un escut. I la gràcia de la selecció espanyola és aquesta: aprofitar la columna vertebral blaugrana i uns jugadors superdotats com Xavi i Iniesta, que fan rutllar l’equip, per donar pa i circ a una població maltractada per una crisi econòmica cada cop més profunda.
Cal felicitar la selecció espanyola perquè, sens dubte, ha estat la millor selecció de l’Eurocopa 2012, però que no ens demanin que sentim la victòria com a nostra als que volem participar en aquesta festa del nacionalisme amb una altra selecció: la catalana. I encara menys que no ens obliguin a participar en aquest aquelarre de l’espanyolisme més ranci, en què importen més els títols futbolístics i les exhibicions de testosterona i d’aixella suada que els premis Nobel o un foc que està devastant una part del país.
Publicat a www.campdesports.cat
1 comentari:
Hem de recordar que les Federacions Esportives, son entitats privades malgrat que no ho sembli, i sel's hi atorgui la represesantació d’un país.
Ras i curt mentre les Federacions Esportives dels espanyols siguin les culpables, de manera ben activa i actuant amb connivencia dels polítics d’un i d’altre color :de que les meves seleccions no puguin actuar a nivell internacional.
Mai me’n alegraré dels exits dels espanyols, malgrat hi juguin jugadors amb orígen a l’autonomia catalana. Jordi Alba, jugava al valència i jo no son del valència, Bojan juga a la Roma i jo no soc de la Roma...........
I si s’ha de recolzar a alguna selecció es la que jugui contra els espanyols, o be les que tinguin territoris de parla catalana. Com França o Itàlia per l’Alguer.
X.
Publica un comentari a l'entrada