Rosalia Rovira: de quan a l’Ajuntament hi treballaven sis persones

La Rosalia Rovira Martí va començar a treballar a l’Ajuntament de Torredembarra l’any 1973, quan li quedaven dos dies per complir els disset anys. Fa quaranta anys, entrar a treballar a una administració pública no era l’aspiració de tants joves com ho és ara. La majoria preferien l’empresa privada, on es guanyaven més diners. La Rosalia venia de família treballadora i tot i que li agradava a estudiar va haver de començar a treballar aviat. Va acabar l’escola als quinze anys i va estudiar un any de secretariat intensiu a Tarragona. De ben petita ja es veia treballant en una oficina i jugava simulant que escrivia a màquina.  Li agradava molt també el tracte amb la gent.

Per això, no va dubtar a presentar-se a una plaça d’ajudant d’auxiliar administratiu de l’Ajuntament de Torredembarra deixada vacant en Joan Porta, que havia accedit al món de la banca. Es van presentar quatre persones, es van fer unes proves i la Rosalia va ser l’escollida. La plantilla d’administració i tresoreria del consistori torrenc la formaven sis persones, inclosos el secretari i l’interventor. La mitjana d’edat era força elevada i en Josep Canals, que ja portava sis anys a l’administració local, i la Rosalia la rebaixaven sensiblement. La plantilla de l’Ajuntament es completava amb la brigada, la policia municipal, un cap d’obres i personal de neteja. Una vintena escassa de persones.

El primer sou de la Rosalia van ser de 5.000 pessetes al mes, amb un horari de vuit del matí a dues del migdia. La seva primera tasca va ser al Servei de l’Aigua. En una tauleta, de cara a la paret, s’encarregava de transcriure a mà les lectures dels consums d’aigua i fer els contractes dels nous usuaris. Aquestes dades s’enviaven al Centre de Càlcul de la Caixa Tarragona,  on elaboraven els rebuts. Les tardes les aprofitava per aprendre anglès i francès.

Al cap de tres anys la Rosalia va passar al departament de tresoreria. El 1977 van realitzar-se les primeres proves internes restringides a l’Ajuntament de Torredembarra i la Rosalia va aprovar-les i va passar a formar part del Cos de Funcionariat com a auxiliar administrativa. Dos anys després, amb l’arribada del primer ajuntament democràtic, va incorporar-se a l’àrea de secretaria. S’encarregava de tasques de suport al secretari, del padró d’habitants, registre d’entrades i sortides i les lleves del servei militar. Paral·lelament continuava estudiant i va aprovar el Graduat escolar, el Batxillerat nocturn, COU i la Selectivitat. Tot i que s’havia plantejat començar una carrera, va optar per formar una família i el dia té les hores que té. A principis dels vuitanta la Rosalia havia promocionat a administrativa i cap d’Unitat de Serveis Generals. Després van arribar els fills: en Xavier i la Marina.

Els vuitanta van ser anys de canvis importants a l’administració local. El català va substituir el castellà com a llengua principal i ella i la resta de personal, educats durant el franquisme, van haver d’aprendre una llengua que la majoria parlaven i llegien però no sabien escriure. La Rosalia va assistir a les classes de la Junta Permanent de Català i va obtenir el nivell C. Els canvis tecnològics també es precipitaven. Primer van arribar les màquines d’escriure elèctriques i, a mitjan de la dècada dels vuitanta, els primers ordinadors, tot i que fins a  principis dels noranta a l’ajuntament torrenc no van disposar d’un terminal per cada treballador. Fins llavors havien de compartir les computadores, però almenys les còpies de paper carbó i els problemes que comportaven ja havia quedat enrera.

La plantilla municipal havia anat augmentant d’una forma gradual durant els vuitanta i els noaranta, però va ser l’any 2000, amb el trasllat de l’Ajuntament al Castell, quan va experimentar un salt més important. Hi van haver oposicions i va entrar més personal. D’aquells sis treballadors del 1973 s’ha passat a fregar el centenar actualment. Sumant tots els departaments ja se superen els 300. De la polivalència s’ha passat a l’especialització.

L’any 2000 la Rosalia va quedar adscrita a l’àrea d’Ensenyament i Esports, on eren dues persones. Actualment coordina l’àrea d’Esports -Ensenyament és un altre departament a banda- amb dues auxiliars a les seves ordres. Des de l’any passat també té una nova ubicació, a l’antic Col·legi Antoni Roig. Trenta-nou anys després d’entrar a treballar a l’Ajuntament de Torredembarra, la Rosalia afirma intenta gaudir tant com el primer dia, sobretot del tracte amb la gent, i fer-ho cada cop millor. Segons ella, sempre hi ha alguna cosa per aprendre.

La sala on ara treballa és la mateixa que quan tenia entre deu i dotze anys va rebre els ensenyaments de la Mestra Maria Antònia, que dóna nom a la Biblioteca Municipal de Torredembarra. Parlant de noms, la Rosalia Rovira va guanyar l’any 2007 el concurs per escollir un nom pel Pavelló Poliesportiu torrenc. La seva proposta va ser “Sant Jordi”. No està aquest equipament en el barri que porta aquest nom? No és Sant Jordi el Patró de Catalunya? Senzill, oi? I és que la Rosalia li agrada fer les coses fàcils, una filosofia que alguns cops sembla poc estesa a l’administració.

Publicat al número de juliol del periòdic mensual Diari de la Torre