S’ha complert ja un any des de la constitució dels darrers Ajuntaments. La ciutat de Tarragona és dels llocs on va costar més de parir el nou govern i fins gairebé el darrer moment es van mantenir obertes totes les possibilitats que permetien uns capritxosos resultats electorals. L’executiu CiU-PP va estar a punt de convertir-se en una realitat, però la direcció nacional de la formació nacionalista va avortar l’operació i el candidat socialista, Josep Fèlix Ballesteros, va se reelegit com alcalde de Tarragona en minoria. Dotze mesos després, Ballesteros segueix com a batlle tarragoní amb un govern format només per regidors socialistes.
Convergència i Unió s’ha erigit com a oposició total, sense matisos. Els seus resultats electorals van ser molt decebedors i els convergents van retrocedir un regidor, quedant amb la mateixa representació que el PP. Han assumit que entrar en el govern municipal al costat dels socialistes seria una mena de suïcidi i servir en safata el paper de líder de l’oposició al portaveu del PP, Alejandro Fernández. Un rol que molts ja li adjudiquen ara. El liderat de Victòria Forns continua en entredit i, un cop escollit el nou comitè local de Convergència Democràtica, el proper curs polític serà clau per definir l’oferta electoral de CiU el 2015.
El Partit Popular ha encarnat en aquest primer any de mandat el paper d’oposició constructiva. Tan constructiva que ha permès amb la seva abstenció l’aprovació dels pressupostos del govern socialista. Rumors d’entrada a l’executiu a canvi d’un any d’alcaldia del PP han circulat més d’un cop durant aquests dotze mesos. Però Alejandro Fernández continua a l’oposició, tendint la mà a Ballesteros en certs temes i donant-li algun clatellot de tant en tant. El paper d’Iniciativa per Catalunya, que va recuperar presència al ple municipal després de quatre anys fora, és testimonial a causa de l’aritmètica sorgida dels comicis de 2011.
Com serà la resta de mandat? Ballesteros està còmode en la incomoditat de la minoria de govern. La moció de censura és una espasa que sempre estarà penjant del sostre de la sala de plens, però és una arma de doble fil. Una aliança entre les dues forces de dreta li pot reportar rèdits electorals el 2015 al líder del PSC. Un hipotètic pacte de govern del PSC amb CiU o PP sempre afavoreix al partit gran del pacte -el cas de Valls és paradigmàtic- sinó hi ha algun any d’alcaldia pel mig. Un peatge que Ballesteros no sembla voler assumir. Altres governs en minoria a la resta de Catalunya també segueixen funcionant un any després, com és el cas de Barcelona i Girona. El lema socialista a Tarragona és en aquest moment “qui dia passa, any empeny”. Queden tres anys per empènyer. Massa temps?
Article publicat al setmanari NotíciesTGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada