Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
diumenge, de juny 03, 2012
Per terra de Dips
El Baix Camp és una comarca molt gran, on s'hi poden trobar concentracions urbanes molt importants com Reus i Cambrils i territoris on la mà de l'home gairebé no es nota. La Serra de Llaberia, compartida amb les comarques del Priorat i la Ribera d'Ebre és un d'aquests espais inhòspits i poc coneguts, però amb un encant molt especial. Pujar a la Mola de Colldejou és una excursió molt recomanable que ja fa un parell d'anys que la vaig fer, envoltat d'una boira d’aquelles de pel·lícula de por. I aquest dissabte, amb un sol de començaments de juny que apretava força, vam fer una bona caminada des de Pratdip.
Pratdip és un municipi de poc més de 600 habitants presidit per un castell que és punt d'inici de diverses excursions. El nucli antic té força encant i podeu visitar el Centre d'Interpretació de la Serra de Llaberia, inaugurat aquest any. Però si teniu ganes de caminar us recomano un itinerari que es pot cobrir amb tranquil·litat en quatre hores i mitja o cinc. Des de Pratdip es pot anar fins a l'Ermita de Santa Marina i després pujar al mirador impressionant que porta el mateix nom. Allí podeu tornar al punt de partida o seguir fins a Vandellòs pel GR-192.
La baixada fins a Vandellòs té un bon desnivell. No cal entrar al poble i us dirigiu fins a Masboquera pel sender paral·lel a la carretera. Allí podeu agafar forces per pujar el Coll de Pressó, situat a més de 500 metres l'açada i amb unes grans vistes que arriben fins a Tarragona. Trobareu punts d'ombra per anar agafant forces i a dalt un bosquet que sorprèn força. Ja podeu anar descendint de retorn cap a Pratdip, passant per la Serra de Güena i fregant l'urbanització de Santa Marina. Hi trobareu trams molt descoberts i senders amb punts molt ombívols i pintorescs. L'entrada a Pratdip la fareu pel cementiri. Potser trobareu algun dip, com ens va massar a nosaltres. O no ho era?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada