El Jordi del Carros i la memòria d’en Joanet

Un carro de la brossa i un altre de portadores, una carreta del Far West, un trineu finlandès de fa dos segles, un coupe francès de luxe i dos carros de bous de Zamora. Aquestes són les adquisicions que durant el 2012 ha fet en Jordi Rovira per a la seva col•lecció de carruatges, que ja supera la vuitantena d’exemplars. Aquest any també ha viatjat als Estats Units i ha visitat el museu més important de carros d’aquell país. Entre diligències i carretes que havien viscut la Febre de l’Or, ben segur que en Jordi prenia apunts mentals per al seu gran somni: un museu de carruatges ben a prop de casa.

No serà a Torredembarra, municipi on hi viu des de nen, on hi instal•larà aquest museu. Se sent molt decebut del tracte rebut pels diferents governs locals. En canvi, a Tarragona, ciutat que el va veure néixer fa 65 anys, concretament al carrer Prat de la Riba, en Jordi Rovira Fortuny, hi ha trobat suport a l’Ajuntament, espais on guardar els seus carros i perspectives de museïtzar la seva col•lecció. Transformar el seu hobby, la seva passió, en una cosa tangible i perdurable, més enllà de les exposicions periòdiques que ha anat fent els darrers anys. Vol deixar un museu sobre l’evolució dels mitjans de transport en memòria d’en Joanet.

El primer carro que va restaurar va ser precisament el d’en Joanet Sereno. El seu avi. No compartien llaços sanguinis però si una mateixa manera de veure la vida, uns valors, com són el respecte, l’amor, el sacrifici i sobretot l’amor a la terra. Són valors que en Jordi considera que s’han perdut i que han deixat pas a l’egoïsme, l’individualisme i “la pela”. Quan era infant, en Jordi Rovira va quedar captivat per aquella imatge d’aquell pagès de Torredembarra trepitjant raïm i la personalitat d’aquell home maltractat per la vida va anar calant en la seva personalitat com una gota malaia. En Joanet havia perdut la dona i la filla en un bombardeig de la Guerra Civil i posteriorment els seus altres dos fills per les conseqüències del conflicte bèl•lic. En el petit Jordi hi va trobar un nét, amb qui va conviure durant anys i li va ensenyar tot el que sabia sobre la vida a pagès.

El carro d’en Joanet el té a l’entrada de la casa que en Jordi ha museïtzat al carrer de la Muralla de Torredembarra. És un veritable museu etnogràfic que ens endinsa en com era la vida de pagès a començaments del segle passat i que ja han vist moltes persones. Però no és un espai públic. En Jordi considera que els qui han manat i manen a Torredembarra no han estat sensibles amb la memòria d’en Joanet, que combinava la pagesia amb la feina de sereno, una persona castigada després de la Guerra Civil, a qui se li va fer el pacte de la gana i que no ha estat encara restituïda. Creu que el fet de no lligar-se a cap partit també a ell li ha passat factura en un poble com Torredembarra.

En Jordi Rovira va començar a treballar de mecànic als catorze anys i ho compaginava amb les feines de pagès a la sínia d’en Joanet. Abans, als onze ja havia combinat els estudis fent d’ajudant d’un baster. Després, va fer durant deu anys d’agent de vendes de la marca Gispert, dedicada a les màquines registradores i facturadores d’hotel, i aquesta feina li va permetre voltar món i, com ell mateix reconeix, va ser la seva universitat. Va fer cursos de màrqueting i recorda que va arribar a ser número u en vendes de l’empresa a nivell de l’Estat. Actualment troba a faltar bons venedors. Als 23 anys es va casar i va tenir tres fills A finals dels setanta va obrir el Pub Jordi’s, que es va transformar després en discoteca, un local mític per a diverses generacions de joves torrencs. Va estar al capdavant d’aquest negoci durant dues dècades. Des que vam canviar de segle, es dedica al manteniment dels apartaments que lloga, a seguir treballant a la Sínia d’en Joanet i, sobretot, a la seva gran passió: els carros.

El 1990 va exposar per primer cop la seva col•lecció al Tinglado del Moll de Costa de Tarragona. Des de llavors els seus carruatges s’han pogut veure a diversos llocs, com la Rambla Nova i la Plaça de Toros de Tarragona, el Casal Municipal de Torredembarra i a la mateixa finca “Can Joanet”, per on hi ha passat centenars d’alumnes d’escoles i instituts. En Jordi també ha organitzat events com els Tres Tombs diversos anys i el I Concurs d’Enganxada de Carruatges Ciutat de Tarragona el 1994. Ha participat en l’Home dels Nassos de Tarragona i en l’Enterrament de la Sardina de Torredembarra. També ha fet incursions al cinema, en les pel•lícules Terra de Canons i La Febre d’Or.

La col•lecció de carruatges no ha parat de créixer, tot i que en els darrers anys cada cop troba més problemes a l’hora de restaurar els exemplars que compra arreu del món. Ja no queden basters i altres tipus d’artesans relacionats amb el món del cavall i dels carruatges. Però en Jordi seguirà tirant d’enginy i de la seves capacitats i contactes per a seguir engreixant la seva col•lecció que algun dia es convertirà en un museu que farà perdurar la memòria del seu avi, en Joanet Sereno.

Publicat en el número de desembre del Diari de la Torre