És l’imperi, estúpids*!

El Partit Popular ja ens ha presentat la seva Llei de l’Educació. José Ignacio Wert compleix la trista i lamentable tradició que cada nou ministre del ram elabora una nova llei d’educació per desorientar una mica més ensenyants i ensenyats. Però aquest cop Wert ha pujat un esglaó i amb el text que està preparant vol eliminar la immersió lingüística, un model d’èxit que fa més de trenta anys que funciona a Catalunya i que ha permès el català, una llengua minoritària i minoritzada, sobreviure en un món que cada any veu desaparèixer llengües.

L’Estat espanyol afronta ara ja la Segona Transició de què parlava als anys noranta José Maria Aznar. S’ha acabat el cafè per a tots, ara toca la recentralització més descarnada, i un dels punts bàsics és posar fi a allò que ells creuen que és una disbauxa en el món de l’educació i convertir les “lenguas vernáculas” en simples assignatures optatives. El castellà ha de ser la llengua troncal, després vindran les estrangeres i, finalment, si queda temps, els alumnes aprendran el català, l’euskera i el gallec.

Hi ha gent que encara se sorprèn d’aquesta ofensiva per terra, mar i aire contra la llengua catalana i la cultura catalana. Jo, no. És l’Imperi, estúpids! Des de fa més de mig mil·leni, Castella, nació en la qual es basa l’Estat espanyol, ha intentat eliminar qualsevol fet diferencial dels territoris perifèrics. El conde-duque de Olivares, Felip V, Franco, Aznar, Wert… Tot és el mateix. És la concepció imperial d’Espanya, o no hi cap Catalunya. El català hauria de ser vist com una riquesa, però ho consideren una nosa. L’han volgut eliminar en diversos moments de la història i ara tornen a la càrrega a cop de Constitució. Poseu-vos-ho al cap, amics: o posem la directa cap a la independència -que no oblidem que aritmèticament suma al Parlament sortit del 25-N- o Catalunya va cap a la desaparició com a nació esclafada per l’imperialisme castellà.

Som molt diferents. Castella és un poble de conqueridors que va sotmetre tot un continent americà a sang i foc, i el 1714 va fer el mateix amb el nostre país. Castella enyora aquell imperi on no es ponia mai el sol i que es va anar desfent com un terròs de sucre. En canvi, Catalunya va tenir les primeres Corts d’Europa a l’Edat Mitjana i ha basat sempre el seu creixement en la indústria i el comerç. Malgrat aquests veïns tan poc desitjables, Catalunya ha sobreviscut i ha mantingut la llengua catalana, tan antiga com la castellana, com a signe d’identitat. Ara Castella torna a atacar a cop de Constitució contra el seu gran tresor, la llengua catalana, i Catalunya torna a demostrar una gran capacitat de reacció. Però no n’hi ha prou amb manifestacions i manifestos. Possiblement ha arribat el moment de la desobediència civil. És una qüestió de supervivència. L’imperi sempre voldrà sotmetre les colònies. L’única possibilitat per garantir el nostre futur com a nació i també de la nostra llengua és marxar de l’Imperi.

*El títol d’aquesta columna s’inspira en la frase que Clinton va etzibar a Bush pare en la campanya electoral del 1992: “The economy, stupid”.

Article publicat al setmanari NoticiesTGN