La guspira de la plaça Mercadal

L’altre dia em comentava un company periodista que un dia li passarà una desgràcia a un polític. L’atonyinaran o alguna cosa pitjor. Afirmació tremendista? Doncs crec que no. L’ampolla de la paciència ciutadana està plena a vessar i qualsevol dia començarà a regalimar. Potser ja ho ha començat a fer. Almenys ho sembla després del que va passar a la plaça Mercadal de Reus aquest dissabte al migdia. Un enfrontament entre diversos policies locals i mossos d’Esquadra i un centenar de persones. Hi va acabar intervenint l’alcalde, que sortia del ple municipal que havia aprovat els pressupostos. Força restrictius per cert.

La raó de l’incident és força rocambolesca. Un individu, assentat en un dels bancs del Mercadal, construïa avions del paper i els intentava vendre als transeünts, segons alguns testimonis. Possiblement l’home tenia pocs recursos més per aconseguir diners. O potser no els venia i era un pederasta que volia captar l’atenció dels nens i nenes segons la teoria de la conspiració (que a vegades és la bona). La qüestió és que un policia local va decidir que es tractava d’una conducta inapropiada i fins i tot perillosa. I possiblement la seva actuació respon a algun punt d’alguna ordenança municipal. El va acabar reduint amb una certa violència, segons testimonis presencials. Aquesta actitud va trobar resposta en els qui passejaven per la plaça, que van acudir a defensar el suposat venedor d’avions. I la cosa va acabar amb enfrontaments (en forma d’insults i empentes) entre forces de l’ordre i ciutadania.

La guspira que deia el meu amic. Mentre en altres punts de la ciutat es ven droga impunement al carrer i s’incompleixen mil i una ordenances municipals, la Guàrdia Urbana es dedica a reduir suposats venedors d’avions de paper. Curioses prioritats que encenen els ànims de la ciutadania, cada cop més distanciada d’una classe política que és la que acaba donant aquestes estranyes instruccions a les forces de l’ordre. Veurem com evoluciona aquest tema. Seria interessant que el cas no quedés en un calaix i sabéssim els protocols que porten a aquestes situacions tan kafkianes. Aquest dissabte hem tingut un ensurt. Un altre dia, potser serà més gros.