Ibarra i Suñé

La junta d’Extremadura demana dos anys de presó i 145.000 euros a un regidor de Torredembarra, en Lluís Suñé, per un article que va penjar al seu blog l’any 2008 en què denunciava les balances fiscals i la solidaritat obligada de Catalunya cap a Extremadura i ho va il·lustrar amb una imatge que va trobar a Google d’una suposada campanya per apadrinar nens extremenys. El que a Catalunya entenem com una ironia, a Extremadura va ser entesa com una terrible ofensa, un ultratge al poble extremany, que ha acabat en un procés judicial que s’ha allargat garebé cinc anys. Com si els jutjats no tinguessim prou feina! Un cas a part són els mesos que Suñé va haver de portar escorta o els centenars de trucades amenaçadores que va rebre ell i la seva família.

Aquesta setmana, l’expresident socialista de la junta d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ha comparat el president de la Generalitat, Artur Mas, amb Hitler i Mussolini. Els partits catalans han reaccionat amb vehemència, inclosos el PP i Ciutadans. Des de les files socialistes hem tornat a escoltar un silenci còmplice o alguna crítica amb la boca petita. Juan Carlos Rodríguez Ibarra és d’aquells personatges detestables, amb un discurs tronat i fa anys que ja cansa. La demagògia més carregada d’odi ha arribat a ser el seu leitmotiv, ja en època del pujolisme, el tripartit i també un cop l’any 2007 es va retirar de la presidència extremenya, després de 24 anys en el càrrec, una altra demostració de l’apoltronament tan estès al nostre país.

Si en Lluís Suñé, per un article en un blog que tenia 60 visites diàries, amplificat primer per un mitjà digital d’ultradreta i després per la premsa catalana i espanyola, ha estat sotmès a un procés judicial, que mereix Rodríguez Ibarra, que ha comparat un president català que només està interpretant l’anhel de llibertat d’un poble endegant un procés democràtic i pacífic amb un dictador genocida? I amb l’agreujant de la reincidència! Rodríguez Ibarra exerceix amb les seves declaracions de portaveu d’un pensament majoritari a l’Estat espanyol. Tot s’hi val per impedir que Catalunya pugui esdevenir un estat independent. Per a Extremadura és pura supervivència. Els horroritza pensar que farien si de cop s’acaba la solidaritat obligada -molts en diem espoli institucionalitzat- de Catalunya amb territoris com l’extremeny.

Tot s’hi val! Fins i tot diluir la separació de poders, base de l’estat de dret en què teòricament vivim a l’Estat espanyol. El qui era fiscal general de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, ha estat fulminantment destituït per unes declaracions extremadament moderades, però que tocava el moll de l’os del nacionalisme espanyol: el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Igual que Lluís Suñé, Rodríguez Sol es converteix en un exemple que li pot passar a qualsevol que qüestioni la indissoluble unitat d’Espanya. En canvi, Rodríguez Ibarra pot anar vomitant odi, que no li passarà res. Això és la seva democràcia.

Publicat al setmanari NotíciesTGN