Des de l’any 1999, un alcalde de Torredembarra no acaba un mandat municipal. Una moció de censura, dimissions, canvis continus de govern, trànsfugues i baralles internes als partits han protagonitzat la política torrenca de la darrera dècada i mitja i han convertit el municipi costaner en un dels més inestables políticament de la demarcació tarragonina. Les anades i vingudes als jutjats d’alcaldes i regidors també han sovintejat: el cas Muntanyans II o altres conflictes urbanístics com Cal Noi o l’Avinguda President Companys en són alguns exemples. Però aquest 26 de juny de 2014 la judicialització de la política torrenca ha pujat uns quants esglaons de cop. La imatge dels agents de la Guàrdia Civil entrant al consistori torrenc, custodiant-lo durant hores i sortint amb alguns regidors i l’alcalde detinguts estarà per sempre en l’imaginari dels seus veïns i veïnes. La justícia és molt lenta però quan gairebé ningú confiava que les denúncies a Fiscalia del PSC i ERC i del secretari municipal a l’Oficina Antifrau donessin fruits, tot s’ha precipitat de cop.
El que fins fa uns dies era un espectacle mediàtic de
ciutats llunyanes o no tan llunyanes com Marbella i Santa Coloma de Gramenet ahir
es va poder veure en directe a Torredembarra. Entre les desenes de veïns i
veïnes d’aquest municipi de 15.000 habitants que van acudir a la plaça del
Castell de Torredembarra s’hi podien veure algunes cares d’indissimulable
satisfacció, del “jo ja ho deia”, “això feia temps que feia pudor”, “es veia
venir”. La manera molt “personal” de
governar Masagué ha deixat moltes ferides obertes. No només en els grups de
l’oposició sinó dins del seu propi partit. El comitè local de CiU ha fet un
comunicat on defensa la presumpció d’innocència de l’alcalde i els altres
regidors detinguts, però els sectors crítics ja esmolaven les eines de bon matí.
La venjança és un plat que es menja fred. El PP es va afanyar a anunciar que
suspendrà de militància al regidor si l’acaben imputant. Futur incert el que
s’obre en la sempre convulsa política torrenca. El que està clar és que res no
tornarà a ser igual i l’escletxa entre la ciutadania i seus els polítics s’amplia
fins a límits exagerats. Les urnes tornaran a parlar el maig vinent i el que va
passar ahir podria pesar bastant per definir el nou mapa polític torrenc.
Aquest article va sortir publicat al Diari Ara el divendres 27 de juny / Foto: Guillem Bargalló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada