La vida política torrenca ha estat molt intensa gairebé des
de l’arribada de la democràcia i, amb el trasllat de l’Ajuntament al Castell,
les dimissions d’alcaldes i regidors, canvis de govern i d’aliances continus, transfuguisme,
una moció de censura, anades i vingudes als jutjats han estat a l’ordre del
dia. Semblava que ja estàvem curats d’espants, però aquests darrers dies la
política de Torredembarra ha superat una nova frontera amb l’operació policial
que ha acabat amb set regidors imputats i l’alcalde en presó preventiva sense
fiança per presumptes delictes contra l’administració.
Des del dijous a primera hora del matí, quan els agents de
la Guàrdia Civil van entrar per sorpresa a l’Ajuntament de Torredembarra, la
majoria de la població del municipi viu en un estat de commoció. Tot i que se
sentien molts “Es veia venir” o “la cosa feia pudor”, i alguns exhibien un
somriure de triomf que ni podien ni volien dissimular, la sensació general era
de sorpresa per la magnitud de l’operació. A la plaça del Castell primer només
hi havia professionals dels mitjans de comunicació, però poc a poc van arribar
curiosos i després persones i col·lectius amb ganes de protestar davant de la
situació i, fins i tot, aconseguir el seu minut de glòria televisiva, encara
que fos amb uns xoriços penjats al coll.
Les imatges que periòdicament podem veure per la televisió
d’alcaldes i regidors sortint detinguts per la policia i funcionaris judicials
carregant capses de cartró plenes de documents i material informàtic es podien
veure dijous en viu i en directe a la
plaça del Castell de Torredembarra. Molts no s’ho volien perdre. A mesura que
avançava el dia, la rumorologia feia l’agost, la presumpció d’innocència
brillava per la seva abscència, i la tensió entre els veïns i veïnes aplegats
davant del consistori augmentava i feien acte de presència les manifestacions
de rebuig, organitzades o no. Si ho veiem per la televisió també ho podíem fer
en el nostre circ particular no? L’ésser humà és gregari i mimètic. Fins
gairebé la mitjanit l’alcalde no es va produir la imatge esperada durant
hores: la sortida de l’alcalde de
l’Ajuntament després d’un escorcoll de catorze hores. El van portar al seu
domicili per seguir el registre. Desenes de veïns es van traslladar fins allí
com si d’una processió es tractés. Fins ben entrada la matinada el carrer
estava tancat al trànsit per l’acumulació de gent, que volien ser protagonistes
d’una curiosa vetlla, enmig de crits contra el seu baalle.
Divendres va ser el dia de declaració dels detinguts davant
del jutge al Vendrell. Són processos molt ritualitzats, amb anades i vingudes
de vehicles policials i desfilada d’imputats i advocats per rampes i voreres.
Hi van haver detalls curiosos. Algun regidor se’l va poder observar emmanillat, en la màxima expressió de la pena
del telediari, i altres ni se’ls va
veure la cara. En aquesta casos costa creure en casualitats i és comprensible
que alguns partits vegin fantasmes i conspiracions. Tots els detinguts anaven
sortint en llibertat en càrrecs fins que passades de les deu de la nit es va
conèixer que el jutge havia decretat presó preventiva sense fiança i comunicada
per a l’alcalde, Daniel Masagué. Un desenllaç inesperat, digne d’un final de
temporada d’una sèrie televisiva d’èxit.
Era el final del primer capítol d’un presumpte cas de
corrupció en un municipi convuls i convulsionat políticament. El procés
judicial, com la Justícia ens té acostumats al nostre país, serà llarg. Queden
anys pel judici oral. Quan s’aixequi el secret de sumari -o quan hi hagi alguna
filtració- coneixerem més detalls sobre un cas que ha sotragat el dia a dia de
Torredembarra. Abans, però, s’haurà de resoldre la crisi política provocada per
aquesta operació policial que ha deixat molt tocat el govern torrenc. Alguns
regidors juguen les seves cartes per aconseguir quotes de poder en aquest nou
escenari i rèdits electorals el maig vinent. També hem pogut veure ja alguna
dimissió. La justícia és massa lenta i no podrà evitar judicis paral·lels. La
pena de telediari ja l’han patida diverses persones, acabin sent declarades o
no culpables. I hem vist uns rituals entre una part de la ciutadania bastant
preocupants.
Article publicat al setmanari Notícies TGN. Foto de Guillem Bargalló-Baix Gaià Diari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada