Enric Grangel està escrivint el seu segon llibre, després de publicar el primer, El mapa de Callípolis fa uns mesos. La redacció de la seva segona novel·la històrica anirà més lenta del que en un principi pensava perquè se li gira més feina a l’Ajuntament. I això que aquesta primavera va anunciar que deixaria la política al final d’aquest mandat. Però aquesta conversió en un «ànec coix» ha estat la clau perquè Grangel pugui posar una inesperada cirereta a la seva carrera política en forma d’alcalde de Torredembarrra després de dotze anys com a regidor, alternant oposició i govern. Recordem que s’anomenen ànecs coixos els presidents nord-americans que afronten el seu segon mandat, sabent que la llei no els permetrà seguir en el càrrec, com és el cas actualment de Barack Obama.
Enric Grangel Llop, diplomat en Criminologia i Història Moderna -la seva gran passió- i funcionari de Justícia jubilat, es va convertir en regidor de l’Ajuntament de Torredembarra l’any 2003, en les primeres eleccions que va guanyar el Partit Socialista al municipi. Quatre anys abans havia ocupat la tercera posició, però el PSC només va obtenir dos representants. En aquella ocasió Grange figurava en el quart lloc de la llista encapçalada per Manuel Jiménez, la més votada per només un sufragi de diferència amb CiU. Però un inesperat pacte pentapartit entre convergents, populars i els tres grups independents (GIT, ADMC i VUT) va permetre a Miquel Àngel Lecha continuar com a alcalde torrenc i Grangel va començar la seva trajectòria al consistori torrenc a l’oposició.
Però aquell pacte ben aviat va fer aigües por totes bandes i CiU es va acabar quedant sola després que Lecha expulsés del govern totes les forces menys la seva. L’octubre de 2004 una entesa dels tres partits d’esquerres i el GIT com a peça imprescindible convertia Manuel Jiménez en el primer alcalde socialista de la Torre a través d’una incruenta moció de censura. Grangel va assumir responsabilitats de govern: Personal, Governació i, més tard, també Medi Ambient. Entremig del lideratge del flamant alcalde, la vehemència de Ramon Ripoll i la frescor de Susana Navarro, emergia Grangel des de la posició de portaveu del grup municipal i deixava sovint mostres de la seva capacitat dialèctica.
En les eleccions de 2007 Grangel va repetir com el quart home de la llista socialista, que va tornar a guanyar les eleccions, pujant fins els cinc regidors. Va formar part va d’un govern coix, sense l’Alternativa Baix Gaià, que es va desfer com un terròs de sucre sota l’ombra del transfuguisme. L’estiu de 2008 Jiménez va dimitir i va facilitar l’arribada a l’alcaldia del convergent Daniel Masagué. Grangel va tornar a l’oposició, a picar pedra i, poc a poc, es va anar convertint en el gran flagell de Masagué, tant en els plens municials com en el seu blog cada com més actiu i incisiu.
L’any 2011 Granel va saltar del quart al primer lloc de la llista socialista, derrotant en les primàries Ramon Ripoll. El resultat electoral va ser més que discret, obtenint només tres regidors, la meitat que CiU. Grangel va continuar practicant una oposició dura, acudint fins i tot a la Fiscalia per denunciar el que considerava actes presumptament delictius de Masagué. Fa uns mesos va acabar perdent la batalla amb Jordi Solé pel lideratge del PSC a la Torre. El seu rival tenia el suport de la direcció de Tarragona i també de molts militants torrencs. Conscient que no podia guanyar les primàries va decidir no presentar-s’hi i va cedir el càrrec de portaveu del grup a Solé, passant a un segon pla i deixant clar que no repetiria a la llista socialista.
Quan semblava que la seva etapa política acabava en aquest discret segon pla,el terratrèmol judicial i polític que ha patit Torredembarra després de la detenció de set membres del govern i l’entrada en presó preventiva de Masagué ha fet emergir Grangel com el candidat de consens, com l’alcalde pont durant aquests deu mesos. Només dues setmanes exactes de l’operació de la Guàrdia Civil que va commocionar Torredembarra el regidor socialista es converteix en alcalde accidental. L’ha afavorit el fet de ser un ànec coix, un polític amb data de caducitat a l’Ajuntament: maig de 2015. Ha estat en el lloc adequat, en el moment just i amb les circumstàncies necessàries. En pocs dies el ple municipal l’escollirà com el sisè alcalde de l’etapa democràtica a Torredembarra i tancarà d’una manera tan inesperada com rodona la seva carrera política.
Enric Grangel Llop, diplomat en Criminologia i Història Moderna -la seva gran passió- i funcionari de Justícia jubilat, es va convertir en regidor de l’Ajuntament de Torredembarra l’any 2003, en les primeres eleccions que va guanyar el Partit Socialista al municipi. Quatre anys abans havia ocupat la tercera posició, però el PSC només va obtenir dos representants. En aquella ocasió Grange figurava en el quart lloc de la llista encapçalada per Manuel Jiménez, la més votada per només un sufragi de diferència amb CiU. Però un inesperat pacte pentapartit entre convergents, populars i els tres grups independents (GIT, ADMC i VUT) va permetre a Miquel Àngel Lecha continuar com a alcalde torrenc i Grangel va començar la seva trajectòria al consistori torrenc a l’oposició.
Però aquell pacte ben aviat va fer aigües por totes bandes i CiU es va acabar quedant sola després que Lecha expulsés del govern totes les forces menys la seva. L’octubre de 2004 una entesa dels tres partits d’esquerres i el GIT com a peça imprescindible convertia Manuel Jiménez en el primer alcalde socialista de la Torre a través d’una incruenta moció de censura. Grangel va assumir responsabilitats de govern: Personal, Governació i, més tard, també Medi Ambient. Entremig del lideratge del flamant alcalde, la vehemència de Ramon Ripoll i la frescor de Susana Navarro, emergia Grangel des de la posició de portaveu del grup municipal i deixava sovint mostres de la seva capacitat dialèctica.
En les eleccions de 2007 Grangel va repetir com el quart home de la llista socialista, que va tornar a guanyar les eleccions, pujant fins els cinc regidors. Va formar part va d’un govern coix, sense l’Alternativa Baix Gaià, que es va desfer com un terròs de sucre sota l’ombra del transfuguisme. L’estiu de 2008 Jiménez va dimitir i va facilitar l’arribada a l’alcaldia del convergent Daniel Masagué. Grangel va tornar a l’oposició, a picar pedra i, poc a poc, es va anar convertint en el gran flagell de Masagué, tant en els plens municials com en el seu blog cada com més actiu i incisiu.
L’any 2011 Granel va saltar del quart al primer lloc de la llista socialista, derrotant en les primàries Ramon Ripoll. El resultat electoral va ser més que discret, obtenint només tres regidors, la meitat que CiU. Grangel va continuar practicant una oposició dura, acudint fins i tot a la Fiscalia per denunciar el que considerava actes presumptament delictius de Masagué. Fa uns mesos va acabar perdent la batalla amb Jordi Solé pel lideratge del PSC a la Torre. El seu rival tenia el suport de la direcció de Tarragona i també de molts militants torrencs. Conscient que no podia guanyar les primàries va decidir no presentar-s’hi i va cedir el càrrec de portaveu del grup a Solé, passant a un segon pla i deixant clar que no repetiria a la llista socialista.
Quan semblava que la seva etapa política acabava en aquest discret segon pla,el terratrèmol judicial i polític que ha patit Torredembarra després de la detenció de set membres del govern i l’entrada en presó preventiva de Masagué ha fet emergir Grangel com el candidat de consens, com l’alcalde pont durant aquests deu mesos. Només dues setmanes exactes de l’operació de la Guàrdia Civil que va commocionar Torredembarra el regidor socialista es converteix en alcalde accidental. L’ha afavorit el fet de ser un ànec coix, un polític amb data de caducitat a l’Ajuntament: maig de 2015. Ha estat en el lloc adequat, en el moment just i amb les circumstàncies necessàries. En pocs dies el ple municipal l’escollirà com el sisè alcalde de l’etapa democràtica a Torredembarra i tancarà d’una manera tan inesperada com rodona la seva carrera política.
Article publicat al diari digital Baix Gaià Diari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada