Durant gairebé quaranta anys de la seva vida hi va ser poc a
Torredembarrra. El període més llarg seguit era com a màxim de quinze dies,
però en Joan Brulles sempre s’ha sentit molt torrenc, tot i que el poble de la
seva infantesa poc té a veure amb l’actual. La seva dedicació a l’Església i
sobretot en la seva dimensió més social l’ha portat per tot Catalunya des que
als catorze anys va decidir fer-se salesià. Des de en fa vuit, torna a viure a
la Torre i la seva tasca pastoral està centrada a Creixell i el Catllar.
Continua en formació permanent i explorant noves maneres d’apropar-se a un
mateix, a la humanitat, a Déu.
En Joan Brulles Cañellas va néixer l’any 1954 al rovell de
l’ou de Torredembarra, a la plaça de Vila quan encara no tenia aquest nom. Era
el número 5 del carrer Calvo Sotelo. Va anar a col·legi a Les Monges i a
l’Escola Antoni Roig fins que als deu anys va començar el batxillerat als
Salesians de Reus. Hi va anar intern. Al començament reconeix li va costar molt
adaptar-s’hi, però després li va agradar tant que es va fer salesià, explica
entre rialles. A en Joan li agradava ja de petit la litúrgia eclesiàstica. Havia
estat escolà amb mossèn Albert, a qui recorda com tot un personatge que va saber
fer pinya amb els joves del poble, més grans que ell. Encara es recorda molt
aquella excursió a Itàlia ja fa mig segle. Tot plegat va fer que decidís ser
capellà. Als catorze anys va marxar cap a Girona a estudiar al Seminari que en
aquella ciutat hi tenien els salesians. Allí va cursar el Batxillerat i el COU.
Després van venir els cinc anys d’estudi per a ser capellà.
Va estudiar Filosofia i Teologia. Als 25 anys va ser ordenat diaca i capellà.
En aquella època d’estudiant ja vivia amb vuit salesians més a la Verneda, en
comunitat, i estava vinculat a la
parròquia de Sant Paulí de Nola. Donava classes de religió a un dels instituts
de secundària. Era un barri molt obrer, amb moltes necessitats urbanístiques i
també socials. És en aquesta dimensió social on va començar a desenvolupar amb
força la seva tasca, actuant on una administració pública sorgida del franquisme
encara no hi arribava. En colònies, esplais, campaments... També va conèixer de
molt a prop el problema de la droga, que començava a fer estralls en barris com
la Verneda, la Pau, o la Mina, sobretot entre la població gitana.
El 1981 va es va traslladar a Roma, on durant tres anys va estudiar la
llicenciatura de Ciències de l’Educació. Després d’aquest parèntesi formatiu,
en Joan va ser destinat a la comunitat dels salesians de Lleida, on durant sis
anys va treballar per la inserció social i laboral dels joves des de la
parròquia del barri de la Bordeta. La
tasca docent no la va deixar i feia classes de religió als alumnes de FP de l’institut
públic, però és en la vessant social on va destinar més esforços. Van posar en
marxa el Col·lectiu d'Iniciatives Juvenils Contra l'Atur (CIJCA) que encara
existeix a l’actualitat i ha permès la inserció social i laboral de molts joves
de les comarques lleidatanes. Oferien cursos de serralleria, electricitat,
fusteria o perruqueria. També van impulsar una casa d’acolliment per a nois
sense família o amb greus problemàtiques familiar.
L’any 1991 el van traslladar a la comunitat salesiana de
Ciutat Meridiana, a Barcelona, tocant a Montcada i Reixach, on, a més, n’era el
superior. Des de la parròquia de la qual era rector també feien una feina de
gran dimensió social, sobretot entre els joves que no haviebnobtingut el graduat escolar i estaven en risc d’exclusió
social. A través d’una aula-taller aprenien a llegir, matemàtiques i també
tallers de fusteria i electricitat, cuina, perruqueria, serigrafia. També van engegar
un centre obert.
Al cap de sis anys li van encarregar la coordinació de
l’acció social pastoral dels salesians a Catalunya, Andorra, Balears i Osca.
Van ser cinc anys de trepitjar molt de territori -i també a l’exterior-, i d’
una gran tasca de coordinació. Després va tornar a Lleida quatre anys, on va
trobar un CIJCA que havia crescut molt i estava expandint-se per totes les
Terres de Ponent. Li va tocar reorganitzar aquest creixement d’una entitat que
havia ajudat a néixer del no res.
L’any 2006 va decidir fer una aturada i agafar-se un any
sabàtic. Va tornar a Torredembarra, a casa els pares i els va poder acompanyar
en els darrers anys de la seva vida. Es va oferir a l’arquebisbe de Tarragona
per si necessitava ajuda en alguna parròquia i el desembre de 2006 es va fer
càrrec de la de Creixell, a causa de la malaltia del llavors rector. Dos anys
després també va assumir la del Catllar després que mossèn Gil marxés a
Colòmbia. Durant aquest any sabàtic va
reemprendre els estudis, de Teologia fonamental. També va viure un procés com a
persona, despertant-se-li un interès per la meditació mística i el diàleg
interreligiós. Precisament la tesina que va fer es titulava L'experiència de Déu en Jalâluddîn Rûmi,
un sufí del segle XIII. En aspecte també el va marcar un viatge a l’Índia el
2004.
Actualment en Joan és rector d’aquestes dues parròquies del
Baix Gaià i continua estudiant, assistint a un seminari de Xavier Melloni,el
director de la seva tesina. Dedica moltes hores a la meditació. Participa
diversos cops l’any en exercicis espirituals i dirigeix cada setmana sessions de
meditació a les parròquies de Creixell i el Catllar. Creu que l’imaginari
popular relaciona la meditació amb religions com el budisme quan hi ha una gran
tradició dins del cristianisme, darrerament molt centrat en els sermons i les
homilies i massa poc en endinsar-se en el silenci i les grans oportunitats de
creixement en un mateix i en la fe que ofereix. Quan en parla se li nota passió.
Hi té molt camp a recórrer, combinant-ho sempre amb l’estudi i la tasca
pastoral.
Peu de foto: En Joan Brulles amb alguns nois de la casa
d’acollida del barri de la Bordeta de Lleida.
Article publicat al número d'agost del Diari de la Torre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada