dimarts, d’agost 21, 2007

A favor de Mikimoto


En els darrers mesos s'ha posat de moda "rajar" de Mikimoto. Als diferents mitjans de comunicació, ja siguin escrits, audiovisuals o electrònics, es poden trobar sovint escrits de "grans" líders d'opinió queixant-se amargament del programa que actualment està fent Miquel Calçada a TV3, Afers exteriors. No negaré que l'amic Mikimoto està fent uns grans viatges i fins i tot pots tenir a vegades la sensació que li estem pagant nosaltres, els contribuents, ja que Televisió de Catalunya és una emissora pública. Però el programa, que de tant en tan veig, sempre m'entreté i és un bon producte audiovisual, amb un segell personal i inconfusible que li dóna Mikimoto. I e sembla millor pagar els viatge de Mikimoto que la néta del dictador ballant a Televisió Espanyola, al programa Mira quién baila a vuit milions de les antigues pessetes el l'aparició.

Enveja? Potser és el que experimenten aquests gurús dels media davant de la quarta temporada d'aquest programa, que vol dir unes quantes desenes a diferents països del món, ja sigui a Portugal, Austràlia, Guatemala o Euskadi. En aquesta darrera estació hem trepitjat l'ull de poll. Situar Euskadi a l'alçada d'estats independents amb cadirot a l'ONU? Sacrilegi! Doncs no. És l'essència de Mikimoto, que no ha amagat mai que és independentista, tot i situar-se a l'òrbita de CiU i treure'n profit. No ho negaré això. Però no és l'únic i altres ho fan amb colors polítics canviats.

Nen mimat del pujolisme. Així defineixen molts el periodista sabadellenc, que va començar molt jove a Catalunya Ràdio i ràpidament va fer el salt a TV3 amb l'Oh Bongònia. Després d'altres programes com Mikimoto Club, va arribar al que jo considero un dels millors programes que s'han fet mai a Televisió de Catalunya, Persones Humanes, que es va emetre entre el 1993 i 1996. A mi em va agafar en plena adolescència i no em perdia mai un programa. Hi ha seccions mítiques. Des de l'aparició d'en Quim Monzó a la del doctor Solé; del Jaume Santacana a la Mònica Van Campen; de Sant Nicolau Pistoler a la Megapubilla i el Megahereu.

I recordem també els problemes que va tenir Mikimoto quan van tocar el tema llavors més delicat que ara de la reialesa espanyola. Tocar els borbons va deixar el programa en la corda fluixa i no es va muntar tan de sidral com amb El Jueves. Una mica hem avançat. Aquest article és un petit homenatge a un programa de televisió que forma part de l'imaginari popular de la meva generació i a un professional de la comunicació, que amb els seus llums i ombres, ha marcat un estil en gairebé tot el que ha fet. Al You.tube podeu trobar vídeos que us faran reviure grans moments d'aquest programa. Aquí en teniu un en què es pot veure Mikimoto, Monzó i Xavier Sardà, que ara segueix l'estela del primer amb Dutifrí, una versió d'Afers Exteriors a Telecinco. Remeneu i disfruteu.

17 comentaris:

Josep Maria Yago Suau ha dit...

pagar per pagar i vist el que he vist prefereixo pagar els viatges del Mikimoto que no els del Sardà.

eric castel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
eric castel ha dit...

Si, tens raó. He llegit coses mesclant les animadversions cap a ell com a personatge televisiu amb conflictes seus personals totalment manipulats.

A mi m'encanta el seu programa, i com diu el Josep Maria, em quedo abans amb el seu que el del Sardà.

Núria ha dit...

A mi també m'agrada molt afers exteriors. El Mikimoto aplica visió de país, que es troba a faltar tant aquests dies!

Anònim ha dit...

Tens raó Jordi, Persones Humanes ha estat el millor programa de televisió que he vist mai. Brutal. Octavi

Gerard Castells ha dit...

Hoal jordi,

els programa afers exteriors és molt millor que el dutifrí de sardà, que no té cap mena de substància. Què el tio es fot viatges..doncs, sincerament, prefereixo l'afers que qualsevol programet pijo progre que podem trobar a TV3 avui. El club o el programa de la nina són més cars i no tan bons

El persones humanes és mític...llavors el buenafuente deia que l'ABC era premsa estrangera...com canvien les coses!

Anònim ha dit...

L'escena en què mikimoto dicta la lletra de sintonia de Doraemon a un grup d'estudients de català de Leningrad és d'antologia. Ni verdaguer ni punyetes ...

rafael ha dit...

Querido Jordi,me gusta mucho el programa que hace, no me lo pierdo nunca, da la casualidad que conozco a toda su familia y te puedo decir de el y de su gente que son muy majos todos, sus padres tenian una tienda de ropa de casa y todos, incluso su abuelo son muy catalanistas, siempre hace ilusion ver por la tele a gente que conoces muy de cerca. besitos

Anònim ha dit...

M'agrada la ironia que gasta, molt respectuosa, molt "anglesa". Per "veure" bé el programa, cal estar estar atent al que diu. El de Sardà és un humor més "descarnat", més de farra entre amics, més d'alcohol, més nihilista si voleu ...

jordi salvat ha dit...

El darrer capítol d'Afers Exteriors de la temporada, que tractava sobre Espanya amb una visita a Madrid, emès dimarts, a tornar a estar a un gran nivell. També ha creat alguna polèmica i el PP ja ha posat el crit al cel. Els falta setit de l'humor.

I insisteixo: mireu videos de Persones Humanes al You Tube. N'hi ha d'impagables i he tornat a riure molt, com el Mikiterminator o el Zulo. He notat que a TV3 li manca actualment aquest tipus d'humor. Polònia i Majoria absoluta és el que se li acosta més.

Anònim ha dit...

"Amb diners públics, no". Quina bestiesa. Si el programa no fos rendible, TV3 el deixaria de produïr.

El que no m'agrada és el to nacionalista del programa. Viatja pel món com si Catalunya fos un estat independent. De fet, l'altre dia van re-emetre el viatge a Madrid. I el Mikimoto ho exposava com un viatge a Espanya. Patètic.

sdas ha dit...

El programa que fa el Mikimoto m'agrada molt no només pel fet de mostrar altres indrets del món i la seva cultura sinó perque no es talla alhora de donar la seva opinió personal, i com molt bé dius això li ha costat bastantes crítiques. Si no tinc mal entés va fer un comentari en relació al conflicte Palestino-israelí, va venir a dir que tv3 tergiversava bastant la realitat del conflicte, crec que exactament va dir que a tv3 no surtien els palestins rics, només els pobres que no tenien sofà a casa. És un home que contrasta la informació i la questiona des del seu propi programa, es mulla bastant i això m'agrada.

Anònim ha dit...

"To nacionalista" . Ves per on. Ja m'agradaria que molts dels que diuen no ser nacionalistes tinguéssin la ironia que Mikimoto té per Catalunya en les seves conviccions.

Unknown ha dit...

M'agrada la manera de fer i de pensar d'aquest sempre inquiet Mikimoto.

D'aqltra banda un producte televisiu excel.lemt i normal en un país mediocre i a-normal.

Oscar Ramírez ha dit...

Per a mi, una cosa està molt clara. El Mikimoto li dona 20 voltes al Sardà en tots els sentits. I el Sardà que demani que demani disculpes perquè fa poc que el Mikimoto li deia al Ferran Monegal al programa "Telemonegal" que ningú li ha demanat permís per fer aquest plagi tan dolent que han fet del seu programa. Arriba en Sardà, li roba el format i acaba fent una porqueria més.

Anònim ha dit...

ei! Sabeu per on trobar capítols del Dr. Soler (Psicopatologia conjugal)

mike ha dit...

Algú sabria dir-me el nom d'una cançó que l'utilitzava crec el Mikimoto com sintonia de fons.
Es una peça de soul on dominen el saxo amb un fons de motos. No se perque l'asociava amb "granujas a todo ritmo" però crec està equivocat. Tinc una certa urgencia per localizar-la. gràcies