Els qui em coneixeu sabeu que no sóc massa d'anar a manifestacions. No vaig assistir ni a la mani contra la Guerra de l'Irak, ni la de l'11-M per citar-ne dues d'emblemàtiques dels últims anys i no perquè no estigués d'acord amb el "leitmotiv" de la convocatòria. Potser l'última va ser el 1997 i per un tema molt local: contra l'amenaça que caigués el carismàtic Cap Gros del Roquer de Torredembarra. No va servir de gaire. Però aquest dissabte vaig apuntar-me a darrera hora a l'autocar que sortia de Torredembarra carregat de militants i simpatitzants d'ERC, CiU i ICV (l'altre tripartit). Vaig sentir alguna cosa dins meu -i també fora- que em deia que a les cinc de la tarda havia d'estar a Plaça Catalunya.
I així va ser. Fins passats dos quarts de set no vam començar a caminar, cosa que va confirmar l'èxit de la convocatòria. Jo no sé si érem 700.000 persones -com deia l'organització, o 200.000 -com afirmava la Guàrdia Urbana-. Però érem moltes catalanes i catalans!!! Emprenyats pel caos dels ferrocarrils i de les infraestructures en general -allà recordava les cues a l'Ap-7 i l'N-340 que sovint pateixo-. Però també ens manifestàvem perquè volem decidir des de Catalunya com ens volem organitzar, el que és coneix com autodeterminar-se. Aquest és el fons de la qüestió. Caminar per una Via Laietana inundada de gent carregada de senyers, estelades i pancartes de tota mena -algunes molt enginyoses- va ser molt gran.
Avui diumenge ha arribat l'hora de les valoracions. La Plataforma pel Dret a decidir -l'entitat convocant- i els partits polítics que van participar en la manifestació fan una valoració positiva -No n'hi ha per menys!- mentre que el PSC s'ha limitat a manifestar el seu respecte pels manifestants -Només faltaria!- i a criticar CiU. El partit del president de la Generalitat mira cap a un altre costat i sembla que encara no ha assumit la magnitut del que va passar dissabte al centre de Barcelona. Esperem que pesi més Catalunya que l'obediència al PSOE.
El PP és limita a dir que la mobilització era contra l'Estat espanyol. Té raó. El maltractament el que ens sentim víctimes els catalans té un culpable. Ja sigui una ministra que ens menysprea o unes balances fiscals que no acaben d'aparèixer mai. Ja sigui el caos als ferrocarrils del nostre país o un Estatut retallat sense compassió. El got s'ha anat omplint i aquest dissabte hem vist que comença a vessar. El poble (m'agrada més aquesta denominació que societat civil) ha parlat i ara toca als polítics fer-ho. Esperem que estiguin a l'alçada. O potser demano massa.
I aprofito per denunciar que els mitjans públics catalans (TVC i Catalunya Ràdio) no han estat a l'alçada en la cobertura de la manifestació. Altra cop.
28 comentaris:
El que és patètic és que cap alcalde de les poblacions més afectades per les obres de l'AVE (a la zona metropolitana de BCN) hagin anat a la manifestació. Això sí que és vetllar pels interessos dels ciutadans
estas molt sexy a la fotografia ... salut
quin goig que fas a la mani !!
llàstima que de poc servirà, als opresors els hi sua i molt totes les manifestacions
salut
Bé, jo , malgrat tot, hi vaig ser. Els anys m'han tornat molt escèptic, però no un cínic. No erem 700.000, ni tampoc la meitat; i possiblement la guardia urbana dóna una valoració bastant més ajustada. Crec que era qüestió de dignitat, de no deixar passar el dasgavell patit, sense una resposta. Era una sana resposta davant la prepotència i la irresposabilitat de fer-nos creure que ningú és responsable.
Una consideració que em neguiteja: no seriem allà una mostra més o menys representativa duna mena de "gent que vota" Què en pensen de tot plegat els abstencionistes? No sé hi vaig trobar a faltar gent, que no hi era ....
Bé, jo , malgrat tot, hi vaig ser. Els anys m'han tornat molt escèptic, però no un cínic. No erem 700.000, ni tampoc la meitat; i possiblement la guardia urbana dóna una valoració bastant més ajustada. Crec que era qüestió de dignitat, de no deixar passar el dasgavell patit, sense una resposta. Era una sana resposta davant la prepotència i la irresposabilitat de fer-nos creure que ningú és responsable.
Una consideració que em neguiteja: no seriem allà una mostra més o menys representativa duna mena de "gent que vota" Què en pensen de tot plegat els abstencionistes? No sé hi vaig trobar a faltar gent, que no hi era ....
Una pregunta totalment allunyada de voler "crispar":
Aniries a una manifestació en contra del pitjor sistema educatiu d'Espanya, per no dir d'Europa?
(Les competències educatives les té la Generalitat)
Bona pregunta ... en aparença.
La responsabilitat sobre el sistema educatiu està molt més repartida que no pas en les obres d'infraestructura. Hi ha mestres, pares, organització administrativa, alumnes, valors i models socials ... Jo no puc fer un pont, però sí educar els meus fills, participar en les APA o passar de tot, és clar. I un dels grans problemes de l'educació és l'excessiva ideologització ...
societat del sistema EL sistema educatiu està incrustat en
Hola Jordi,
Ja he dit que no sóc massa d'anar a manifestacions, però em podria plantejar assistir a la que dius. Ara, les competències les té la Generalitat, però el sistema educatiu el canvien cada dos per tres a Madrid. Aquest és un dels grans problemes: no poden ser tants canvis en tan poc temps.
I sobre el sistema educati tinc un post pendent: hi ha molts problemes i crec que coincidiríem en algunes solucions.
Un avanç: tornem a posar notes del 0 al 10 i d'insuficient a excel·lent.
Ños socialistas votaron en contra de la reprobación de la Maleni en el Congreso; tampoco han asistido a la manifestación de las infraestructuras. Entonces me pregunto qué hace falta para romper con los subordinados de Zapatero y sacarlos fuera del gobierno de la Generalitat?
La alfombra, el coche oficial, la visa oro y los sueldos para muchos pesan más que todo a la hora de decidir. ¡Qué no se quejen!
Jordi,
Tu ho has dit, vas SENTIR alguna cosa a dins, i així deuria ser, perquè si haguessis recordat les declaracions de Joan Clos: "El traçat de l'AVE el vam pactar entre Aznar, Pujol i jo" potser haguessis actuat d'una altra manera. Et vas manifestar al costat del "President" Pujol, un dels responsables del desastre, un dels que va aplicar el "dret a decidir" i, per tant, a cagar-la. S'ha de tenir barra (no tu, en Pujol).
Per cert, l'editorial d'avui a l'Aquí és autènticament infumable. Una oda al relativisme moral.
Una abraçada.
Anónim de les 9:49:
Repeteixo que no volia "crispar". Ni en aparença ni d'altra manera.
El mateix que dius de la educació es pot aplicar a infraestructures. El President Gallardón li va dir al President Pujol que ell es gastava un 25% del seu pressupost en infraestructures, i Pujol només un 8%.
Tú no pots fer ponts, però la Generalitat sí. Un clar exemple el tens amb el túnel de Bracons.
Van passant les legislatures i els polítics catalans segueixen queixant-se i rondinant. Això si, de posar-se mans a la feina res de res. Ni els uns ni els altres.
Hi ha coses que s'han de fer onegi la bandera que onegi o estiguis dintre d'Espanya o de la francofonia o de la Liga Masónica de Naciones.
Jordi,
Jo tampoc no sóc massa d'anar a manifestacions. Crec que els polítics a les manifestacions sobren. Fins i tot et diria que els periodistes també (manifestant-se, no cubrint-les).
El que volia incidir és sobre el fet de que, a Catalunya, els polítics amb responsabilitats de govern es queixen i es manifesten pel que fa a les àrees que no els hi pertoquen però abandonen aquelles que si els hi pertoquen. V.g.: en Carod fa el ridicul demanant infraestructures quan és incapaç de substituir les empreses que marxen de Catalunya per noves empreses.
Dius: "Un avanç: tornem a posar notes del 0 al 10 i d'insuficient a excel·lent."
Per pròpia experiència: comences parlant així i acabes de regidor del PP.
Joan Miquel,
Lluny de mi defensar en Pujol, però negociar un traçat no té res a veure amb gestionar la seva construcció.
El patiment de Pujol és que els catalans, exercint el seu Dret a Decidir, van encarregar la construcció a Montilla, Clos, Maleni, Zapatero i els alcaldes del cinturó vermell.
I al pas que anem els hi seguiran encarregant.
El pitjor és veure CiU manifestant-se amb ERC i ICV, els corresponsables de la desfeta "infraestructuroide" de Barcelona.
Senyor Roca,
En el cas que ens ocupa, la definició del traçat té, per desgràcia, una elevada, elevadíssima influència en la seva posterior gestió. No m'hagués agradat a mi haver de gestionar aquesta obra tan "impossible", li ho asseguro.
Per altra banda, vull destacar que l'únic partit coherent en tota aquesta història havia estat ICV, que havia atacat el problema d'arrel. És a dir, per què tots els diners van a l'AVE i no a les rodalies que mouen una quantitat de gent uns quants ordres de magnitud major. Dic havia, perquè ja s'ha passat al dret a decidir, que no té resa veure amb aquest problema.
Al Jordi Roca.
Sisplau, repasseu el que es deia quan algú plantejava el dèficit d'infraestructures a Catalunya. O quan es parlava de dèficit fiscal. Que si era directament mentida, que si sempre queixant-se, que si el catalans eren uns insolidaris ... I ha resultat que aquelles denúncies tenen fonament (diré que del tot, però sí en una bona part). La culpa de tots, probablement, però hi ha qui va fer diagnòstics més encertats que altres.
Una cosa: rodalies de RENFE és (i ha estat)competència de l'Estat; la vigilància de l'execució de les obres de l'AVE és competència de l'Estat. I en el govern de l'Estat hi ha estat el PP, el PSOE , els quals han rebut suport de CIU i , menys d'ERC i ICV.
No entenc el que dius de Carod. Segons tú, ha de ser intervencionista en política econòmica i "manar" que les empreses es localitzin en un lloc determinat ? Que no sou liberals els del PP ? Doncs per què critiques Carod si no intervé ? Lamentablement, del que es tracta és de criticar Carod faci el que faci. és una qüestió de principi no ?
És exactament això: les manis serveixen per saber que encara hi som, que no estem del tot sols. Tenim clar que ens n'anem a rodar, però que no ho farem sols, i vulguis o no, això comforta. Ho deien fa una pila d'anys els de la Polla Records: "... Ahora qué me vais a hacer? Ahora qué? Ahora qué? Ahora qué me vais a hacer? No podeis hacer nada contra mí quereis anularme pero yo estoy muerto y sabeis que un muerto no puede morir ahora qué? Ahora qué? Ahora qué? Ahora qué me vais a hacer? ..." Aurrera, que deia aquell.
Joan Miquel,
(Faig servir el tu perquè em penso que tots dos tenim menys de 40)
Tens tota la raó dient que el traçat influeix en la gestió. Però pot haver un traçat dificil gestionat correctament i un traçat fàcil gestionat incorrectament. El Carmel, les apagades, els incendis, les nevades o ara les rodalies són massa coses com per alegar complexitats tècniques. A part, molts defensen que hi ha determinades coses que només les pot fer l'Estat.
Iniciativa ha estat coherent fins que ha governat. Com ERC. Però donen suport als governs de Montilla i Zapatero. Poden ser coherents en el discurs però si no ho són en l'activitat diària ....
Anònim 8:11,
Vols dir que només a Catalunya hi ha dèficit d'infraestructures? Perquè a Burgos, Galicia, Lleó, Còrdova i fins i tot Madrid trobaràs queixes per les deficiències en infraestructures.
Del dèficit fiscal ja vaig dir en un post sobre el frau de les balances fiscals el que pensava. Que es publiquin. I després sopesem les conseqüencies de trencar segons quins mercats.
De les últimes set legislatures, només dues han estat governades pel PP. Sembla que el PSOE sigui de sucre en les responsabilitats. I CiU ha donat recolzament a governs del PSOE i del PP però ERC i ICV també ho han fet. No és una qüestió de quantitats o d'anys. Si en aquesta qüestió comencem a mirar qui és més culpable és que no parlem de infraestructures, parlem d'una altra cosa.
I tampoc no cal que defensis el Carod home que no anaven per aqui les coses. Crec que el meu comentari era prou entenedor, de fet, ja m'agradaria tenir un Carod que em regalés els governs de forma tan gratuita.
Interessant debat Roca/Carrillo amanit per anònims.
En el traçat de l'AVE hi tenen un pes molt important els alcaldes del cinturó metropolità, com també el govern estatal i la Generalitat. Hi han participat tots tres en la decisió. I el traçat s'ha demostrat que no és el correcte i que el més lògic és pel Vallès. Que està passant ara que no es licita el tram que passa per l'interior de BCN, pel costat de la Sagrada Família?
Jo crec que les infraestructires (Ferrocarril, Aeroports, Ports...) s'han de gestionar des del territori. Però amb recursos econòmics. Sinó es fer trampa.
I Jordi, no crec que acabi de regidor del PP. No li fotré la feina a l'Oviedo. Creure en la cultura de l'esforç i en la valoració del talent no m'obliga a identificar-me amb el PP.
Bufff, Carrillo en sap molt més que jo.
Tampoc no crec que el desgavell de rodalies sigui causa dels diners. Les obres les has de fer tenint en compte els diners que tens. Si no en tens prous, no les comencis. No?
També és cert que el Zapatero li "transferia" un milers de milions d'euros a Montilla+Carod+Saura i aquests ni tan sols tenien prous projectes.
Ja per acabar, pel que fa a creure en la cultura de l'esforç i en la valoració del talent no m'obliga a identificar-me amb el PP només dir-te que el PP és l'únic partit amb opcions de governar que ho defensa. Amb CiU dubtant de tant en tant.
Algun dia escriuré un post al voltant de la qüestió de la identificació amb el PP.
La mani de dissabte (un còctel carregat, amb trens de rodalies, AVEs, dignitats nacionals i drets a decidir, tot ben remenat i sacsejat) no va ser un esdeveniment de magnitud històrica ni un terratrèmol, però no s’hauria tampoc de menystenir.
No hi ha un abans i un després. Ja els agradaria a alguns, ja... Tothom intenta agafar aire amb l’empenta de la mani: alguns per inflar les veles d’un viatge cap a enlloc, d’altres per rascar algun vot..
Possiblement per mi un dels missatges més clars d’aquesta manifestació es que hem sapigut lligar el discurs nacional amb el discurs social, i possiblement avui aquells que sempre han volgut separar aquest dos termes avui són els que es troben més inquiets perquè que saben que si avancem a nivell nacional també avançarem en l’àmbit social i a l’inversa
Vagi també un missatge per els amics socialistes, que tenen uns arguments febles per carregar contra la manifestació. Uns arguments tant febles, que utilitzen els mateixos arguments que utilitzava el PP per carregar contra les manifestacions contra la Guerra.
Possiblement la direcció socialista hauria de fer una reflexió profunda i decidir en quin lloc de la taula volen estar. Molts militants dels socialistes i el President Pasqual Maragall el dissabte ho tenien clar.
Ara només espero que la cúpula socialista també ho tingui clar a partir de la massiva manifestació del passat dissabte.
Crec que has anat a més manifestacions...LLegeix-te!
Mai no he cregut massa en les manifestacions. Al llarg de la meva vida n'he anat a algunes però amb prou feines ompliria els dits d'una mà. Aquest diumenge vaig assistir a la manifestació contra el pla parcial de Muntanyans II. I no ho vaig fer com a periodista amb voluntat d'informar els lectors del mitjà pel qual treballo sinó com a ciutadà que està en contra de la construcció de 550 habitatges d'alt stànding en una zona que té la missió de connectar una zona humida amb l'interior, que ha estat declarada inundable per la Generalitat i que la voracitat de les empreses constructores volen convertir en ciment l'únic espai encara sense urbanitzar entre la via del tren i la carretera N-340.
Em va sorprendre la gran afluència de gent a la concentració. No direm cap mentida si xifrem en 500 persones els manifestants. Hi eren els que des de fa gairebé dos anys formen la Plataforma Salvems Els Muntayans, representants d'altres entitats ciutadanes i de partits polítics, però també ciutadans que estan emprenyats amb aquest procés d'urbanització salvatge i tenen ganes de fer-ho públic sortint al carrer. L'ambient va ser molt festiu, però també reivindicatiu i de consciència cívica.
El missatge és clar per Ajuntament, Generalitat i Govern Central. El poble de Torredembarra vol que es paralitzi el pla parcial Muntanyas II. Primer els receptors han de voler rebre el missatge -alguns han demostrat un autisme preocupant fins ara- i després cal articular les accions per portar a terme aquesta paralització. L'empresa constructora ho posarà dificilíssim perquè allà hi vol i hi pot fer molts, molts diners, però l'Administració hauria de ser capaç de satisfer la demanda ciutadana. És un camí complicat, però almenys s'ha d'intentar i fins ara hi ha protagonistes d'aquesta història que no han fet ni el gest d'escoltar i s'han enrocat en unes posicions que fan pensar coses molt estranyes a alguns.
Aquest diumenge he tornat a creure que sortint al carrer es pot canviar alguna cosa. La imatge de centenars de persones recorrent el carrer Antoni Roig amb l'esperança de poder aturar la urbanització salvatge del nostre litoral queda ja per a la posteritat. Hem d'esperar ara que alguns governats superin -o vulguin superar- aquest autisme demostrat fins ara i, per una vegada s'apropin a la gent. Portem ja uns quants mesos que l'aire fresc que va representar la moció de censura de l'octubre del 2004 s'està corrompent i s'està convertint en irrespirable. Els que han d'obrir les finestres per tornar a fer respirable l'atmosfera esperem que hagin rebut aquest i altres missatges.
Jordi Salvat
Darrer anònim,
Tens tota la raó. L'empatx que patim de Muntanyans des de fa tants mesos m'havia fet oblidar la manifestació del 10 de setembre de 2006. Encara hem de veure si va servir d'alguna cosa. Per cert, el PSC tampoc hi era...
Ara em surten tres manis en deu anys. Si algú sap d'alguna altra mani que hi hagi anat i no recordi que m'ho faci saber.
No es tracta de defensar Carod, que ja es prou grandet, sinó d'incidir en aquella mala pràctica política que es convertir els polítics en espantalls als quals corregar-los els neulers, vingui a tomb o no hi vingui. Carod té aquest ús i Aznar - què dir - també, sens dubte. Penso que fins que no superem aquesta etapa "infantiloide" no anirem enlloc
L’objectiu de la manifestació es va aconseguir amb escreix, fer visible un possible front catalanista al marge delPSOE- PSC, de manera semblant al que passa al País Basc, on CiU juga el paper de pare PNV i ERC de fill agosserat.Tots dos viuen, evidentment a la Casa Gran de Catalanisme o dels bons catalans, i el fill per portar la contrària al pare o com diria Freud (per matar-lo) se’n va sovint de casa amb amics poc recomanables.
Jo també hi era! Llàstima que no ens hi trobessim.Hi vaig veure molta gent de Tarragona. Un cop més, molt d'acord amb el que dius i en la valoració que en fas.
La gent d'aquest país que segueix activament la política crec que son els de la mani. Quan hi un acte unitari de debó, els catalans responem, perquè crec que tots veiem que fins que no resolguem "el" problema de Catalunya no podrem atacar eficaçment "els" problemes; fins que no decidim si volem ser espanyols, a quin preu, qui decideix qué i quan costa, no ens podrem ficar a resoldre la sanitat, l'ensenyament, les infraestructures...
Llàstima que les direccions dels partits, especialment d'alguns que comencen per E (i abans acabaven amb C passant per la R) no ho vegin així. Del PSC no hi ha res més a dir-ne: el seu catalanisme és mort, ara hi mana gent que abans que res son espanyols.
Publica un comentari a l'entrada