Els pressupostos municipals s'aprovaran el gener com a molt aviat. Coincidireu amb mi que aquest fet no és gaire normal en el primer any del nou mandat. Però si tenim en compte que el govern municipal de Torredembarra està en minoria i no troba la manera de sortir-ne, té la seva lògica. Que sigui positiu pel futur de la nostra localitat ja són figues d'un altre paner.
Ha estat una tardor moguda. El cap de llista de CiU, Daniel Massagué, ha intentat portar la sociovergència a Torredembarra o el que seria mateix, un pacte fort que pugui treure Torredembarra de la interinitat. Però aquest govern de dotze dels disset regidors de l'Ajuntament -pressuposo que l'entrada dels quatre edils convergents no representaria la sortida d'ERC i el GIT- no ha estat possible perquè Manuel Jiménez no vol compartir l'alcaldia.
Aquesta és l'altre febre en la política municipal: partir les alcaldies. Jo no n'acabo de ser massa partidari. L'alcalde ha de ser una referència pels ciutadans i no pot canvair-se cada dos per tres. Els municipis que van bé són els que tenen un alcalde els quatre anys i no els que n'arriben a tenir tres o quatre en un mandat fruit de pactes estranys i mocions de censura pragmàtiques. L'alcaldia no hauria de ser moneda de canvi de les formacions polítiques. Però potser aquesta era l'única solució per treure Torredembarra d'aquesta situació actual.
El PSC ha convertit l'alcaldia en el que el PP ha fet amb la Constitució espanyola. És intocable, gairebé patrimoni seu. Hem de tenir en compte que un parell de centenars de vots separen socialistes i convergents. Potser ara seria el moment en què el PSC hauria d'oferia certes dosis de generositat. Però l'alcaldia llueix tant! I Jiménez és conscient que les possibilitats que els quatre grups de l'oposició es posin d'acord per presentar una moció de censura són gairebé nul·les tot els esforços de Massagué i el tambors de guerra que se senten pel municipi.
Els socis de govern del PSC són els que tenen més a dir en aquesta situació. Els socialistes s'estan menjant ERC i el GIT, que tenen un protagonisme molt mínim. Es tracta de dues formacions que van perdre regidors el maig passat i encara s'estan llepant algunes ferides. Des del govern no és tan dur païr els descensos electorals, però han de tenir en compte que si no es fa la necessària autocrítica la castanya és més forta al cap de quatre anys.
Després de sis mesos de govern, el govern en minoria PSC-ERC-GIT ha passat de la provisionalitat a la consolidació. Per què ningú vol entrar a governar amb ells? Potser hi haurien de reflexionar una mica. Haurem de mirar el cantó positiu i quedar-nos amb què el diàleg haurà de marcar el mandat -almenys l'inici- per assegurar la governabilitat de Torredembarra. En seran capaços?
8 comentaris:
La pau no és un cop de vent sobtat,
sinó la pedra en la qual cada dia
cal esculpir l’esforç de conquerir-la.
Ens diu Miquel Martí i Pol.
Per aconseguir la pau hi ha d’haver diàleg, i sembla ser que parlar han parlat, ara bé, la pregunta o el dubte seria s’han escoltat?
Jo afirmaria que no ?. Que les dues parts del conflicte , encara estan dalt de la muntanya i es pensen o esperen que tot s’aconseguirà sense cap tipus de negociació.
Quan una parella ho deixa,i en aquest cas simplement anaven al cinema, no és culpa d’un només, normalment és dels dos, per tant ha deixat també de fer alguna cosa, o no l'ha cuidat suficient anant al cinema, i tot s’ha quedat en la pel•lícula i després no han sortit ni a fer un trist café.
Que llegeixin al poeta amb aquesta paraules sobre la pau, i que les dues parts continuïn esculpint la pedra, que encara és possible.
Pobra Torredembarra, esperem que hi hagi llum a la sortida del túnel.
Tens raó. Però ja està demostrat que no saben dialogar. O com diu el primer anònim, no saben escoltar. Hi ha un egoista protagonisme que no permet tenir present que lo primer és beneficiar al poble. Socialistes, convergents i alternatius es pensen que les seves idees són les millors i que no es poden desviar de la seva perfecció. Tenen por de que els seus votants no entenguin la diferencia que hi ha entre cooperar i cedir. Amb aquesta minoria que hi ha ara, si apel·lessin tots a la seva consciència ciutadana, el consens forçós ens portaria a un resultats positius i democràtics al màxim. Però sembla que ningú vulgui ajudar jugant de suplent. Tots volen ser titulars. Apanyats estem.
I jo em pregunto: per què el govern té por de dialogar?
Que tinguis unes Bones Festes....i ja saps, sempre endavant
Jordi Solé
Reflexions sobre la crisi de la política torrenca; Manuel JiméneZ
Que ningú interpreti ràbia en aquest escrit, si molta tristesa, tristesa de que hi hagi personatges com aquest a la política torrenca, tristesa i preocupació. Soc conscient que no és l'únic, i de que més o menys a tots els partits en trobem com ell, són la personificació de perquè la política passa la crisi que pateix.
Si algú, que segur que n'hi ha, fa un estudi del perquè de l'actual crisi de la política entesa com a distanciament política - societat, trobarà totes les causes concentrades en Manuel Jimènez, només cal fer un estudi d'ell per trobar un exemple concentrat de tot el perquè d'aquesta crisi de la política torrenca.
Manuel Jiménez és el alcalde per el PSC-PSOE, l'home que, en tots els sentits,ara mateix, mou els fils del seu partit,o be l'home que es fa el fort del partit?. Dos principis mouen Jiménez en la seva acció política, la destrucció de l'adversari com a únic objectiu, i el tot s'hi val.
Manuel Jimeèz, únicament parla, i parla moltíssim, per criticar i/o desarmar l'adversari polític, normalment a CiU i Daniel Masagué.
Mai fa grans intervencions en positiu, mai parla per explicar o vendre una idea, una proposta del seu partit, algun projecte il•lusionant, res, mai.
Únicament intervencions destructives. Per ell, dedicar-se a la política, i a això dediquen hores i hores ell i part del el seu equip-amics, és tancar-se al voltant d'una taula per trobar el punt feble de l'altre, a cada proposta, cada moviment, cada novetat que fa el principal partit rival, trobar-li el punt feble i llençar-se-li al coll públicament per mirar de desactivar-ho.
A això cal afegir-hi el tot s'hi val. Per Manuel Jimènez no hi ha límit, tot s'hi val, l'insult, la desqualificació, la mentida, la persecució personal, el cinisme, els pactes secrets amb regidors, tots ells de la oposició,al marge del seus respectius partits per que no li fassin ni le pugen fer una moció de sensura ... no hi ha límit, absolutament tot s'hi val en pos de l'objectiu per desarmar l'adversari,i evitar la alternanssa politica.
Alguns pensem que la política és l'art noble de governar, que vol dir tenir idees, projectes, aplicar-los, diàleg, debat...
Ell no, per ell és destrossar l'altre encara que sigui a costa de tot, encara que et resti a tu, mentre resti més l'altre ja està bé.
Tot això culminat amb un cinisme sense límits, un cinisme conscient i buscat, aquella vella estratègia de si tu tens un defecte acusa a l'altre de tenir-lo ell, i així confons el personal i embolica que fa fort.
Algú molt proper a ell em comentava fa uns mesos la repulsió que li suposava aquest estil polític, i em comentava sorprès com, es podia arrivar a aixo; és una extraordinària persona en ambients privats, i que ell mateix justifica la seva transformació quan es posa en el paper de polític, "ja se sap, la política és així", em diu que deia Jimènez Doncs no Sr.Jimenéz, doncs no, això no és política, això és exactament el que fa tan mal a la política i a la Torre..
Bones Nadal i bones festes!!!
Us vull desitjar als qui em llegiu, amics i coneguts, d'aquí i d'allà, per tant, un grup força divers, que passeu aquestes dates amb aquells qui us estimeu, que gaudiu dels llargs àpats, que els Reis us portin forces coses (pressuposo que heu estat molt bons minyons, eh?) i que el 2008, hores d'ara una caixa de sorpreses, us depari tot allò que us dibuixi un somriure perenne, ja siguin nous projectes, nous amors, somnis acomplerts, nous reptes, canvis... I com que "no es fa el Pa sense el Llevat", a la carta als Reis demano que ens portin l'empenta per assolir els nostres somnis.
Una abraçada a tots/es
US DESITJO UNES BONES FESTES !
Querido Jordi, quizas me repita con demasiada frecuencia y sobre las mismas cosas, pero en el tema politico, nuestro pueblo desde la epoca de Salort, hasta nuestros dias, esta en el mayor obstruccionismo que pueda existir.El poco entendimiento que hay, es fiel reflejo de las gentes de nuestro pueblo...Seguimos siendo un pueblo y por lo tanto, seguimos actuando como tal y se gobierna al mas puro caziquismo. Yo te doy mi aprobacion a los presupuestos, si tu me das, esto otro...No metas la nariz en aquello, porque yo quiero hacer esto otro...cambia esta ley que me perjudica, si no quieres que luego...
Esto seria normal, cuando las negociaciones favorecieran a ideas o peticiones de su electorado, pero no, son negociaciones particalares y no partidistas, por la que llegan algunas veces al consenso, esto por la parte de los politicos.
Por la parte de los votantes: Votemos a este, porque si hablo con este o con aquel, a nuestro niño le pueden dar empleo...cuidado no te juntes mucho con aquel, haber si van a pensar, que nosotros tambien somos de este u otro partido...votemos a este, que para eso es nuestro gestor y si algun dia lo necesitamos, siempre nos dara una mano.
Hay demasiados interese creados en nuestro pueblo; Grandes apellidos de toda la vida, que aun pesan y aun hay gente que pregunta ¿ de que casa eres?. Nuestro pueblo esta dividido, no solo por la via del tren, si no,por culpa del pasado. Dicen que dejaremos de ser un pueblo, a partir de veinticinco mil personas, pues ...a esperar tocan, aun queda para largo. besitos y FELIZ NAVIDAD, para ti y todos tus tertulianos..OOO++++
Publica un comentari a l'entrada