TV mítica: L'Escurço negre

L´home hauria de lluitar per una sèrie de coses fonamentals: el seu país, els seus principis, la seva família i els seus amics.. Personalment, jo lluitaria per una caixa plena de diners i molt porno francès.
Edmund Black Adder

La segona entrega d'aquesta sèrie la dedico a un dels meus veritables referents televisius: l'Escurçó Negre. Vaig descobrir aquesta sèrie britànica la primera vegada que la va emetre TV3, a començaments dels 90, si mal no recordo. Devia ser el primer o segon capítol de la primera part, dedicada a l'Anglaterra del segle XV. Em va enganxar molt ràpid. El d'aquesta primera part era l'Escurço menys perfeccionat, però el Baldrick i la seva brutícia combinada amb una simpàtica estupidesa ja apuntava maneres.

Aquest era l'inici d'un idil·li televisiu amb aquesta colla de personatges i uns guions espèndids que em van familiaritzar amb diferents èpoques de la Gran Bretanya. Els capítols de l'etapa isabelina són, per a mi, els millors. La reina, la Dida, Lord Melched, Lord Percy, imprescindible Baldrick, sir Francis Drake, Bob, Lord Flash... Els diàlegs són sublims. Fa més d'un any em vaig comprar el DVD -ho podeu trobar en moltes grans superfícies o a l'FNAC- i de tant en tant repasso alguns capítols. Alguns me'ls sé de memòria i encara ric més. També vaig veure alguns capítols en versió original (molt recomanables) i subtitulats al canal K3 aquest estiu.


L'època napoleònica també és molt bona. Allí vam descobrir el gran Hugh Laurie fent de príncep sabatot molt abans que de House. També m'encanten aquesta sèrie de capítols, amb la senyora Miggins o un molt aconseguit Duc de Wellington. El primer capítol, el de les eleccions manipulades a Sant Munt de Fems, i el darrer capítol de la sèrie, precisament amb Wellington com a personatge convidat, són els millors. La quarta entrega és la de la I Guerra Mundial i el trio Capità Escurçó Negre, Tinent George i soldat ras Baldrick es combinen molt bé amb el cretí General Melched i el pilota tinent Reina. Em quedo amb el capítol que els toca pintar un quadre per una revista militar. "Permís per parlar", deia el George. Mireu-ho.



D'aquesta verdadera sèrie de culte -almenys per a mi- no podem oblidar el Conte de Nadal, amb un generós i bondandós Escurço Negre victorià que és converteix en un malparit integral perquè, acompanyat del fantasma de Nadal, veu un futur molt negre. I hi ha una raresa que també es pot trobar al DVD i em sona que TV3 ho va emetre fa uns quants anys en què un Escurço Negre actual inventa una màquina del temps i visita diferents èpoques.

L'Escurçó Negre la considero una de les meves sèries televisives de referència. M'agrada molt més el Rowan Atkinson en aquesta sèrie dels vuitanta que el Míster Bean, tot i que també m'ha fet riure molt. Reivindico que els catalans hauríem de tenir també el nostre Escurçó Negre particular, acompanyant Jaume I en les seves conquestes, fent de les seves a la Guerra dels Segadors o el 1714, durant la Renaixença o a la Guerra Civil. A veure si els de TV3 s'hi animen.